Quan brama la marabunta.

Quan brama la marabunta, quan tanta gent de les altes esferes i de la banca, responsables dels greus problemes dels pobres en general, de les indústries en particular i dels comerços en la majoria dels casos, dóna suport a un govern que per ideologia dictatorial mamada de les venes del franquisme, intenta esmicolar una nació com Catalunya, que només demana poder exercir el dret de votar per poder esbrinar i decidir el futur de tots els catalans, esgrimeix la política de la por, amenaçant amb tota mena de barbaritats incivils, vol dir que els catalans tenen tots els trumfos i que Catalunya serà independent; si no fóra així, deixarien que Catalunya s’empastifés per després aprofitar el millor de la runa i llençar la resta a les escombraries. Bramen al cel, perquè veuen venir la pedregada, que per més “coets” que facin esclatar en el lloc de la “gropada”, en aquest cas de la pedregada Espanya no se n’escapa; diuen que Catalunya quedarà fora de la UE, que jo dic que per estar en les condicions que tracten els petits i els pobres i continuar essent cornuts i pagar el beure, val més anar sols.

Els bancs que s’han aprofitat del desgavell produït per les caixes i consentit pels governs i pel Banc d’Espanya, instal·lats a Catalunya, essent catalans amenacen amb marxar; si jo hi tingues cap compte corrent o llibreta d’estalvi, ja l’hauria liquidat i portat els diners a qualsevol entitat de Perpinyà, o sota el rajol esperant que Catalunya posi en solfa el banc industrial català o el banc del comerç, això es el que haurien de fer tots els que aspiren i aspirem a ser independents; heu pensat el goig que faria als bancs que en una setmana tres milions de catalans retiressin els diners dipositats, perquè són seus, una mitjana de10.000 cadascun (3.000.000-x-10.000 = 30.000.000.000 €), no sé qui seria el que trontollaria primer. A tota aquesta gent que ofereixen paraigües quan fa sol i quan plou te’ls prenen, quan van a menjar caviar, jo els serviria una porció de perdigons del 7, que s’assemblen molt al caviar, tal com han fet amb els desnonats que tenien un habitatge i han quedat al carrer mirant-lo però sense poder-lo “assaborir”, gaudir; deixeu-los que marxin que ja en vindran de fora a donar-nos un cop de mà, encara que sigui pagant.

Catalans de Catalunya i de fora de Catalunya, no us deixeu enganyar i aneu a votar tots a qui mereixi la vostra confiança; no malbarateu aquesta gran oportunitat de manifestar qui sou, què penseu i què voleu ser.

Autor: Màrius Viella/GN