Marina Calahorra exposa al claustre de la Diputació el seu reportatge fotogràfic sobre una tribu indígena

Aquest matí, al claustre de la Diputació de Girona, ha tingut lloc la presentació de l'exposició «Mentawai, progrés o retrocés?», un reportatge fotogràfic fet per Marina Calahorra que mostra el canvi de vida experimentat recentment per una tribu indígena, els mentawai, arran de la presència d'un grup islàmic a l'illa on habiten, a l'oest d'Indonèsia.

La mostra és la guanyadora de la catorzena convocatòria dels joves Fotògraf(e)s de les Comarques Gironines, impulsada per INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, amb la voluntat de promoure la fotografia artística i documental, i alhora estimular els fotògrafs i fotògrafes a crear i desenvolupar projectes.

Un cop presentada al claustre de la Diputació, l'exposició començarà el seu cicle itinerant per diferents sales d'exposicions de les comarques gironines. La mostra també formarà part de certàmens i festivals fotogràfics: del Festival Visa Off 2016, a Perpinyà, i de l'Imaginària, el 2017, a Castelló de la Plana, entre d'altres.

La presentació ha estat a càrrec del vicepresident de la Diputació de Girona Albert Piñeira i de la fotògrafa, Marina Calahorra.

El projecte. L'exposició consta d'un conjunt de trenta fotografies en color, per mitjà de les quals Marina Calahorra deixa constància de la vida quotidiana dels mentawai. Durant anys, aquesta tribu indígena ha viscut d'acord amb els costums, la ideologia i els hàbits propis, fins que fa aproximadament vint anys un grup de missioners cristians varen aparèixer a l'illa i els van suggerir de convertir-se a la seva religió. Aquests, però, no varen intentar canviar els costums dels mentawai, a diferència del grup islàmic que ha aparegut a l'illa aquest últim any.

La construcció d'una mesquita enmig de la selva ha estat el primer pas del llarg projecte d'aquest grup islàmic per desenvolupar l'illa. Fer que les dones es tapin, que els nens vagin vestits, que es construeixi una escola on s'inculquin els valors de l'islam o que es disposi d'electricitat, de motos o de telèfons mòbils són algunes de les seves propostes.

Per desgràcia, el que s'amaga darrere d'aquest pla no és sinó una altra maniobra del govern per reubicar els nadius en altres zones i poder així explotar la selva plantant-hi palmeres d'oli, tal com ja es fa, d'uns anys ençà, a la resta d'Indonèsia. La diferència és que a l'arxipèlag de Mentawai encara s'és a temps d'evitar un nou desastre mediambiental.

L'autora. Marina Calahorra va néixer a Girona l'any 1988. A partir de l'any 2012 es va començar a interessar per la fotografia, motiu pel qual va estudiar un postgrau de fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Va treballar a Madrid com a fotògrafa freelance en manifestacions i altres esdeveniments, al mateix temps que també va començar a treballar en projectes de llarg recorregut, en els quals s'ha centrat aquests últims anys i que l'han portat a viatjar per Europa, l'Amèrica del Sud i l'Àsia.

Autor: Redacció