Tothom, absolutament tothom que estimi aquest país anomenat Catalunya i hi vulgui millores de tota mena, pot decidir formar part del fet fundacional com associat de la Nova Convergència, el nou partit polític que sorgirà el pròxim dia 23 de juliol després del Congrés del cap de setmana vinent. Tothom sense excepció. Així de clar.
Catalunya necessita aquest canvi vital en el seu sí, i aquest canvi no pot prescindir de les persones que fins avui han format part de Convergència Democràtica de Catalunya, que una vegada alliberada del llast d'Unió (UDC), ha decidit fer el seu camí sobiranista que arriba fins a la formació d'un nou partit, la Nova Convergència, que tindrà nom oficial en el decurs del Congrés dels dies 8, 9 i 10 d'aquest mes.
A hores d'ara, queda molt clar que el partit que va fundar Jordi Pujol està en hores molt baixes. Resultats electorals negatius en uns comicis espanyols en què han perdut un 20% dels vots i que ni Mikimoto (Miquel Calçada) ha pogut anar a representar-los al Senat, ho deixen molt evident. I amb els postulats dels dirigents actuals, no sembla gaire probable que res hagi de remetre.
Entre altres opcions (jo cito i defenso la que més em convenç i veig més realista i sense demagogia), l'ex-conseller de Justícia Germà Gordó presentarà candidatura per ocupar la Secretaria General de la nova CDC o un altre càrrec en funció de com s'estructuri i els objectius que es persegueixis des del punt de vista de valors i principis ideològics. Gordó (no és d'avui sinó que ja fa més d'un any) va traslladar al llavors president de la Generalitat i actual president de CDC, Artur Mas, la seva voluntat d'assumir noves responsabilitats en el partit. Aleshores encara ni se sabia que hi hauria un congrés extraordinari ara per fer realitat la nova formació catalana. L'exgerent de CDC ja ha explicat per activa i pasiva i ningú no l'ha desmentit, que mai no ha tingut cap implicació en una conjura per enderrocar Mas de la Presidència de la Generalitat, i fa pocs dies el mateix líder de CDC va sortir en defensa seva en aquest aspecte.
És ben cert i em faig meu el que va manifestar el convergent fa poc, i és que ningú de manera sensata pot fer un pas endavant sense saber l'orientació del nou partit. Gordó, manté la seva disponibilitat però no per cap càrrec determinat. Des de la seva plataforma, Nova Convergència, defensen un partit de confluència centrista i sobiranista en què hi càpiguen els no independentistes, tot i que amb la voluntat de crear un Estat català. Difícil? (i més difícil d'interpretar per qui no es vol trencar el cap amb altres idees que les precuinades?); doncs sí, perquè és una qüestió més complicada però més forta i segura. Si més no, a l'hora d'anar a les urnes i de demanar el vot. Mentre els estrategues de l'actual CDC van patinar demanant el vot als militants d'UDC (dolguts per haver perdut bous i esquelles després de la segregació de Demòcrates i, avui, seguir directament cap al precipici de la indefinició i el deute econòmic in crescendo), i només van aconseguir que votessin el PP (o de qui us penseu que han sortit aquests gairebé 50.000 vots més dels Populars catalans?), el que proposa Nova Convergència és assegurar un vot que pot desembocar en una gran majoria que decideixi formar un estat propi, també formada per tots aquells que avui encara no se senten independentistes per diverses raons, i que amb els mesos i el maltracte seguit de l'estat poden remetre amb tota seguretat. Recordem que han anat creixent en un degoteig constant els partidaris de la independència, i que la font encara va rajant, ni que sigui de manera lenta però continuada.
I acabo citant el vergonyant frau del cas de l'Oficina Antifrau de Catalunya, i en aquest context d'acusacions contra Gordó, indiscriminades i sense proves, de difamadors anònims a la xarxa tants com en vulgueu (també de dins del seu partit), i de no tan anònims i bestioles diverses posant cullerada sense saber-ne ni un borrall de res de res, del bordo perquè sento bordar, només per pur dogmatisme. Persones de carn i os que es dediquen a intentar fer mal des de l'obscurantisme i en van explicant d'aquí i d'allà de tots els colors. I creieu-me que n'hi ha per a tothom. Tinc alguns amics acusats sense proves, acusats d'afers que estan subjudice i que al carrer ja han estat jutjats i els meus amics condemnats, sense que cap jutge ho hagi fet. Només la turba. Perillosa, la turba. Quan algun amic, o no, resulta condemnat, aleshores jo el tracto com un condemnat. Mai abans, ho sigui o no. Primer cal que el condemnin. A partir d'això, jo el consideraré un convicte. Mai abans, ho reitero. Perquè en aquestes, a CDC hi ha hagut sorpreses: i em refereixo al bon amic Ferran Falcó, condemnat de facto pel telenotícies de la turba i exonerat al cap de gairebé una dècada. Qui li paga tot el mal? Per què el van condemnar, per ser de CDC? Alguns dels seus (que mai més no han badat boca, per cert), dissortadament, també. Francament, lamentable. I trist, molt trist.
Als que no veieu clares les propostes de Germà Gordó i de Nova Convergència i no les creieu, hi teniu tot el dret a desestimar-les a partir de la vostra llibertat personal, de militància i de consciència. Aleshores us quedaran les alternatives de continuïtat, les que seguiran bloquejant les bases i deixant-les en segon terme sense veu -això sí, previ dipòsit del vot en favor dels designats per si mateixos- de manera dogmàtica i sense poder badar boca o fer-ho sense cap repercussió, a la qual cosa molts que hem seguit el partit des de fa anys i panys ja hi estem massa acostumats. També podeu fer vostres, si voleu, les tesis del senyor Lluc Salellas, que no ha fet costat als pressupostos del Parlament, que es va oblidar d'explicar en cap article que era un multipropetari acomodat, però que ara corre a escriure perquè sembla que de cop i volta se li han despertat els interessos col·lectius de país a través de jutjar alienament i condemnar una persona sense tenir-ne cap prova de cap mena i, encara més, una formació que ja s'organitza soleta des de fa quatre dècades i a la que menys li convenen són consells com els d'ell, que va de capa caiguda conjuntament amb la seva sectària i totalitària formació o aformació, perquè ja no sé com titllar-la, sincerament. Alea iacta est!
Autor: Santi Capellera i Rabassó
Radio en directo
