El pregó enceta la Festa Major de Blanes

La Festa Major de Santa Anna ha començat amb el gruix d'activitats principals avui al vespre amb el pregó que enguany ha anat a càrrec de la primera alcaldessa de l'era democràtica i fins ara l'única dona que ha ocupat el càrrec en aquest ajuntament, Maria Dolors Oms. L'acte ha tingut lloc a la Plaça dels Dies Feiners que, com és tradicional, estava farcida de gom a gom d'espectadors: més de 1.200 persones, 750 de les quals eren assegudes.

Ma Dolors Oms va néixer a Blanes el 1940, i ha estat alcaldessa pel PSC del 1979 al 1987, durant dos mandats consecutius, i del 1991 al 1995.

Un repàs a una intensa vida política i social

Les primeres paraules de la pregonera han estat per recordar la seva infantesa, destacant detalls poc coneguts pels blanencs i blanenques en general, com per exemple que li agradava jugar a futbol, o bé que al dur dues cuetes, aviat es va guanyar el sobrenom de 'Pona' , i posteriorment de Popi, com la segueixen anomenant tots els de la seva família.

Ja de més gran, ha rememorat que la veritable resposta a les seves inquietuds la va trobar en un món radicalment al qual havia viscut, col·laborant amb tasques socials que li obrien els ulls a realitats que li eren desconegudes. La precarietat laboral que es vivia als anys 60 la van empènyer a treballar des de la clandestinitat en aquest àmbit, i per això va decidir entre finals d'aquella dècada i principis dels 70 començar i acabar els estudis d'Assistent Social.

Mentre en la seva vida personal se separava del seu primer marit, en l'àmbit professional va començar a estudiar dret, carrera que va haver de deixar després del dur cop que va suposar-li la mort de son pare. Amb el convenciment que calia crear un nou model de societat, va involucrar-se amb el PSC i l'any 1979, quan es van convocar les primeres eleccions democràtiques, va encapçalar la candidatura que després li significaria ser la primera alcaldessa –i fins ara, l'única- de Blanes.

Del seu primer mandat, Maria Dolors Oms ha destacat tres iniciatives: la instal·lació de clavegueram en els barris on no existia, la creació de fons per a petits projectes, i la redacció d'un nou Pla General d'Ordenació Urbana Municipal. Gairebé arribant a la recta final del seu parlament, l'exalcaldessa ha reivindicat públicament la bondat, l'honestedat i la dignitat de la política: "La política no és sinònim de poder. La política és, únicament, voluntat de servei".

El darrer fil argumental del pregó ha estat per recordar la seva llarga trajectòria a la Fundació Aspronis, l'entitat de referència a la Selva i al Maresme Nord de la qual n'és presidenta des del 1992: "La nostra gent és molt especial, no per la seva disminució, sinó per les seves moltes habilidoses capacitats (...) Reconec que m'enorgulleix presidir aquesta entitat que diu tant de Blanes i de tots els blanencs. Aquí vàrem néixer aviat, farà 50 anys, i aquí volem romandre".

Per últim, abans d'agrair novament l'honor d'haver estat escollida com a pregonera de la Festa Major d'aquest any, ha remarcat: "Ja ho veieu, no tinc ni he fet res d'especial. Sóc una persona normal que estima apassionadament el seu poble i que li agrada escoltar, comprendre, aprendre, compartir i caminar al costat de la seva gent (...) Amigues i amics, la vida passa, inexorablement. Però el més important és trobar i saber-ne el sentit que vols que tingui i viure-la !. Aquest ha estat el meu camí".

Concerts amb La Principal de la Bisbal i la Banda del País Petit

Per finalitzar l'acte, la prestigiosa orquestra La Principal de la Bisbal ha ofert un concert que ha homenatjat a les grans orquestres de la història de la música: des dels valsos simfònics de Richard Strauss fins a les Big Bands de Glenn Miller o Ray Coniff, sense oblidar l'oquestra més nostrada: la Cobla. Així, al llarg de la vetllada s'han pogut gaudir peces per a tots els gustos, amanides per l'excel·lència dels seus músics i veus solistes.

A la nit està previst que actuï en el format de La Banda del País Petit, que suma els músics i cantants de La Principal de la Bisbal amb els del grup Els Cremats. Del desig recíproc de protagonitzar un projecte en comú va néixer La Banda del País Petit, que farà un recorregut per les cançons més famoses dels darrers anys en català. El repàs inclourà des de la Nova Cançó fins als temes més alegres i festius de les dècades dels anys 80 i 90 fins a les obres més quotidianes de la música indie actual.

Autor: Redacció