L'Obra Social 'la Caixa' amplia a Girona el Programa per a l'Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

El director corporatiu de l'Àrea Social de la Fundació Bancària "la Caixa", Marc Simón; la directora de l'EAPS Girona i de l'Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, Mireia Bosch; el gerent de la Regió Sanitària de Girona del Servei Català de la Salut, Miquel Carreras, i el gerent de l'Institut Català de la Salut a Girona i de l'Institut d'Assistència Sanitària de Salt, Joaquim Casanovas, i el director científic del Programa per a l'Atenció Integral de Persones amb Malalties Avançades, Xavier Gómez-Batiste han presentat avui l'innovador projecte de l'Obra Social "la Caixa" a Girona.

Després d'una trajectòria de set anys, l'Obra Social "la Caixa" ha fet créixer el seu Programa per a l'Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades amb la intenció d'atendre un nombre més alt de persones que són al final de la seva vida i els seus familiars. Avui s'implementa a 115 hospitals a tot Espanya i a 129 unitats de suport domiciliari, a través de 42 equips d'atenció psicosocial (EAPS) formats per psicòlegs, treballadors socials, infermers, metges, agents pastorals i voluntaris. Des que es va posar en marxa el 2009, el programa ha atès 98.465 pacients i 143.346 familiars a tot l'Estat espanyol, amb una acollida i una valoració molt bones per part de pacients, familiars i comunitat mèdica.

L'EAPS que desenvolupa el programa a Girona des de l'any 2015, ofereix assistència, a través de MUTUAM, a l'Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, l'Hospital Santa Caterina, el Centre Sociosanitari La República, el Centre Sociosanitari MUTUAM Girona, així com a una unitat de suport domiciliari, i han atès a 636 pacients i 937 familiars.

Els professionals que conformen l'EAPS a Girona són cinc psicòlogues. El 51% dels pacients a Girona són dones i el 49%, homes. El 99% són de nacionalitat espanyola i el 51% estan casats. El 35% són atesos al domicili i l'altre 65% a l'hospital o centre sanitari. El 91% dels pacients es troben en situació de patologia oncològica, i el 60% tenen algun tipus de creença espiritual.

Amb aquest programa, emmarcat en l'Estratègia de Cures Pal·liatives del Sistema Nacional de Salut, l'Obra Social "la Caixa" vol completar el model actual d'atenció a persones amb malalties avançades amb la finalitat d'assolir una atenció integral que tingui en compte els aspectes psicosocials: tant el suport social, emocional i espiritual al pacient i als seus familiars, com l'atenció al dol, el suport a professionals de cures pal·liatives i l'acompanyament a càrrec de voluntaris.

Avaluació científica de l'efectivitat del Programa:
L'avaluació científica del projecte, duta a terme sobre una mostra de més de 60.000 pacients al llarg de quatre anys, conclou que l'atenció psicosocial que proporciona el programa millora en el 90% les necessitats i els símptomes provocats per la malaltia i que perjudiquen l'estat anímic i psicològic dels malalts atesos.

A més, l'impacte de la intervenció és molt ràpid: la millora del pacient ja es fa evident entre la primera i la segona visita, i es manté fins a la cinquena entrevista. Un aspecte molt important en un projecte en què el període de l'atenció és molt breu, ja que depèn de l'estat del pacient i de la seva esperança de vida.

Cal destacar, a l'hora d'avaluar els resultats, que el nivell d'efectivitat del projecte es dóna d'una manera homogènia a les intervencions dels 42 equips que desenvolupen el programa a tot l'Estat. Independentment de la comunitat autònoma en la qual actuïn, de l'hospital i de l'equip de pal•liatius amb qui treballin, o de si es tracta d'atenció a domicili, el nou model d'atenció integral establert per l'Obra Social "la Caixa" té el mateix nivell d'impacte positiu en els malalts i en els familiars atesos.

Concretament, les dimensions que milloren en el pacient són les psicològiques (símptomes com ara ansietat, depressió, malestar, patiment ), les socials (capacitat de relació amb les persones més properes, capacitat de comunicació amb la família i amb l'entorn) i les essencials (espiritualitat, dignitat, sensació de pau i de perdó i grau d'acceptació de la malaltia). Aquesta millora és molt més important en els pacients amb un alt nivell de sofriment, a on l'alleujament d'aquests disminueix després de la intervenció de l'equip psicosocial fins a arribar a nivells similars als dels pacients amb un nivell de sofriment baix pel malalt i la família.

En aquest sentit, el programa ha evidenciat els valors i les necessitats que sorgeixen en els pacients en aquests moments tan difícils i que cal atendre i tenir en compte a l'hora de tractar-los, i és pioner en la seva definició i abordatge (psicològic, espiritual i social). Finalment cal remarcar que s'ha pogut comprovar com el sofriment del pacient i del seu familiar evolucionen simultàniament amb la intervenció de l'equip d'atenció psicosocial, per tant es pot considerar que quan l'equip facilita l'alleujament del sofriment en la família, està alleugerint en certa manera el sofriment en el pacient.


L'efectivitat de l'atenció espiritual

En el cas de l'espiritualitat, el projecte ha detectat que l'atenció espiritual és clau per alleujar el patiment dels pacients. Seguint en aquesta línia, per primera vegada des que es va posar en marxa, el Programa de l'Obra Social "la Caixa" ha impulsat una avaluació del dolor espiritual basada en entrevistes que els professionals fan als pacients. En aquestes converses sorgeixen qüestions de caràcter transcendent, com la necessitat de ser reconegut com a persona; la necessitat de fer una lectura del passat i trobar sentit a l'existència; la necessitat d'alliberar-se de la culpabilitat, de reconciliar-se i sentir-se perdonat; la necessitat d'un més enllà i d'una autèntica esperança; la necessitat d'expressar emocions i vivències religioses, i la necessitat d'estimar i ser estimat.

Un punt que cal destacar de l'avaluació del dolor espiritual és que la persona que té creences, siguin de tipus religiós, social, científic, filosòfic o místic, aquestes l'ajuden en la situació de malaltia i presenta una millora addicional en el conjunt de dimensions avaluades. Els professionals dels EAPS ajuden els pacients a recuperar el valor que les seves creences els han proporcionat al llarg de la vida.

390.000 persones moren anualment a Espanya, 242.000 de les quals es considera que tenen necessitats d'atenció pal·liativa.

Autor: Redacció