Aquest any començaran els treballs d'exhumació del 'Soldat desconegut' de Cassà de la Selva

El passat mes de desembre, l'Ajuntament de Cassà de la Selva va anunciar les propostes que havien assolit més suports en els primers pressupostos participatius, dotats amb 35.000 euros. Una de les propostes que va entrar a la llista d'actuacions previstes va ser la restauració i l'arranjament de la tomba del 'Soldat desconegut' que suposaria un cost de 1.400 euros. Doncs bé, al cap d'unes setmanes, el Departament d'Afers Exteriors Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat ha inclòs aquesta actuació dins del Pla de Fosses 2017. El Pla, presentat aquest cap de setmana, contempla una cinquantena d'actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i de fet, la de Cassà de la Selva serà l'única que es farà al conjunt de les comarques gironines, almenys aquest 2017.

Les tasques d'exhumació han de servir per esbrinar qui es troba enterrat a la tomba de l'anomenat 'Soldat desconegut'. Moltes són les especulacions, però de moment la teoria que té més força és la que sosté que es tractaria de les restes d'un soldat republicà de les Brigades Internacionals. Situada als afores de Cassà de la Selva, la tomba seria de Josip Mufic (Naducnik, antiga Iugoslàvia), un sergent de metralladores que hauria mort al municipi els primers dies del febrer del 1939. La incògnita es mantindrà fins que comencin els treballs d'exhumació, previstos a partir del mes de març, però molts són els indicis que apuntarien a la figura de Mufic. De fet, l'octubre del 2014, tres persones vingudes de Zagreb van visitar la tomba de Cassà amb el convenciment que allà hi havia enterrat el seu parent mort a l'edat de 25 anys.

La primera versió del mapa de fosses de la Generalitat es va fer el 2008 i aleshores en localitzava 179 arreu de Catalunya. Actualment ja en contempla 380 però només 166 estan confirmades. Una altra de les dades anunciades durant la presentació del Pla de Fosses 2017, és que hi ha 5.071 persones registrades al cens de desapareguts i d'aquests, 3.342 tenen resolta la recerca documental. Amb aquesta actuació, la Generalitat vol preservar la memòria d'aquells que van perdre la vida durant la Guerra Civil espanyola i també durant el Franquisme.

Autor: Redacció