És d’una arrogància molt intransigent argumentar que la obligatorietat d’etiquetar en llengua catalana pot significar una pèrdua de competitivitat . Amb aquest mateix argument tothom hauria d’etiquetar exclusivament en llengua anglesa , cosa que no passa enlloc. A L’Estat
Francès , per exemple , si un producte no va etiquetat en llengua francesa no es pot posar a la venda ; de la mateixa manera que a la Constitució espanyola es fa esment, en l’article 3 , que el coneixement del castellà , no nomès és un dret sinó un deure .

En definitiva, algunes patronals haurien de deixar de posar pals a les rodes al procés de normalització de la nostra llengua i entendre que si volem ser un país normal i civilitzat , a banda de saber l’anglès el francès i el castellà , és indispensable i vital que el deure lingüístic de la nostra llengua pròpia sigui una realitat.