|
L’extinent d’alcalde de Perpinyà destaca que la política nord-catalana ha de “treballar molt” per augmentar la proporció d’ensenyament de la llengua catalana
El regidor de Perpinyà i membre del Comitè de Solidaritat nascut de la sectorial de la Catalunya del Nord de l'Assemblea Nacional Catalana, Brice Lafontaine, segueix de ben a prop l’actualitat política catalana. Nascut a Ceret i bomber professional, posa èmfasi a la necessitat de “renovar la imatge de la llengua catalana” i remarca la “potencialitat” que té la catalanitat a l’hora de “desenvolupar vincles amb el sud”.
Troba a faltar la seva tasca com a tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Perpinyà?
Brice Lafontaine. No és que trobi a falta la tasca, sinó que m’agradaria exercir un mandat clar per les idees que defenso en política: el desenvolupament del territori, la interconnexió entre els territoris catalans, el renaixement del territori nord-català i de la llengua... Tot això no ho he pogut fer com a tinent d’alcalde. Va ser una experiència rica però amb un alcalde que no tenia el mateix “sentit de territori” que tinc jo. He continuat treballant pressionant la majoria, però com a regidor a l’oposició -des del 2017- és molt complicat amb el sistema polític francès.
Quin és el model d'identitat catalana que defensa des de la Catalunya Nord?
B. L. Per mi la identitat catalana es troba en situació de perill a la Catalunya Nord. Hi ha una diferència molt important entre la identificació catalana de la gent -que se sent també francesa- i la necessitat de protegir la llengua. Aquesta diferència es nota molt, per exemple, als partits de rugbi: tots els aficionats es diuen catalans però pocs voten als partits catalans. Per això, crec que cal renovar la imatge de la llengua catalana, i això passa per proposar l’ensenyament del català a totes les escoles, tenint en compte que avui n’hi ha poques que permeten un ensenyament en la llengua d’aquí. També cal desenvolupar el coneixement dels llocs on es pot parlar català, potser amb una aplicació mòbil.
Es tracta d'un model molt diferent del que defensa l'alcalde Pujol?
B. L. L’alcalde Pujol veu la catalanitat com una cultura folklòrica a preservar, però no com una eina potent com la puc veure jo, que estic convençut que ens permetria desenvolupar els vincles amb el sud, com també amb el turisme. Els estrangers busquen una cultura diferent, no venen a Perpinyà a veure una arquitectura o una cultura equivalent al nord de França.
Com valora la postura del Govern francès respecte a la situació política que es viu a Catalunya?
B. L. Òbviament voldria una postura diferent, però sé com funciona la diplomàcia: només compta l’intercanvi d’interessos. França té dos interessos en no reconèixer Catalunya com a Estat: primer, un interès interior amb el fet que no vol perdre el nord de Catalunya, que podria demanar legítimament la reunificació; segon, hi ha negociacions entre els Estats i sabem que el president Macron ha negociat amb Rajoy. Partint d’aquest punt de vista, tinc una postura pragmàtica: faig tot el possible per a fer entendre la situació als membres del partit de govern, però sabent que el govern mateix no canviarà.
Hi ha consciència i coneixement a la Catalunya Nord del que es va viure l'1 d'octubre i en les dates posteriors a Catalunya?
B. L. Catalunya Nord és probablement el territori fora de la comunitat autònoma que segueix més el procés. Vaig organitzar l’arribada de més de 70 observadors internacionals (no oficials) a l’1 d’octubre amb l’Anna Arqué i l’ICEC. A la Catalunya Nord es van seguir molt els esdeveniments i encara està molt compromesa amb la causa, siguin militants com jo o públic observador. Hi ha una simpatia molt forta i fins i tots els que no estan a favor de la independència donen suport a la democràcia i a la llibertat de Catalunya.
És un dels integrants del Comitè de Solidaritat que ha sortit de la sectorial de la Catalunya del Nord de l’ANC. Quins objectius teniu?
B. L. El Comitè de Solidaritat té com a objectius difondre la situació de Catalunya i augmentar el suport a la democràcia. Crec que tots els elegits haurien d’adherir-hi. No podem quedar com a simples observadors.
Com definiria la situació de la llengua catalana a la Catalunya Nord?
B. L. De moment, l’ensenyament es fa en francès, excepte a unes escoles immersives (en general privades) i en algunes que tenen fileres bilingües, però entre el català com a opció, el bilingüisme i l’immersiva, només són 10% dels nens els que tenen un ensenyament del català. I això que el 80% dels habitants de la Catalunya Nord vol que els nens aprenguin el català i més del 70% demana un ensenyament bilingüe. Els polítics hem de treballar molt per a augmentar la proporció d’ensenyament en la llengua local, i aquesta és una de les meves motivacions principals per fer política i un dels punts de discrepància amb l’alcalde actual, que no va crear les escoles immersives que havíem pactat. Ara, amb en Romain Grau, podem esperar realment un desenvolupament fort de l’ensenyament, ja que ell mateix parla català, un rossellonès preciós, per cert, i considera que la política catalana no ha de ser només una secció municipal amb una delegació i un servei, sinó que ha de ser transversal i permanent.
