|
El vicepresident d’Òmnium Cultural a la Catalunya Nord i exalcalde de Banyuls de la Marenda apunta que el Govern francès actua com si el conflicte català “no existís”
Una de les persones que ha defensat, i defensa, amb més fervor els valors del catalanisme a la Catalunya Nord és Pere Becque, advocat jubilat especialitzat en economia, finances i relacions transfrontereres. Vinculat amb la política -va ser batlle de Banyuls de la Marenda de 1995 a 2001- també ha estat involucrat amb diverses entitats, com ara la USAP, on en va ser dirigent, o l’associació ‘Les amis de la Catalogne-Els amics de Catalunya’, un col·lectiu format per advocats, empresaris, polítics i ciutadans que es va veure obligada a desaparèixer per falta d’ajudes i suports. Actualment és vicepresident d’Òmnium Cultural a la Catalunya Nord.
La Catalunya Nord és un aliat del procés independentista?
Pere Becque: No es pot dir que globalment la Catalunya Nord sigui un aliat del procés. De fet, molta gent no en té coneixement perquè els mitjans francesos no en parlen, especialment les cadenes de televisió i cap gran diari nacional. Per tant, la consciència del que està passant es construeix de mica en mica a través de l’acció d’uns grups que multipliquen els actes, les xerrades o les conferències, tot i que no hi ha una consciència global ni tampoc un gran sosteniment polític excepte del Consell Départemental (la Diputació Provincial) i d’un centenar de batlles amb vincles amb l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
No hi ha un coneixement global del conflicte polític que es viu a Catalunya, doncs?
P. B. No es pot dir que hi hagi un coneixement global, no, més aviat existeix una incomprensió perquè la mentalitat francesa està molt arrelada a la figura de l’Estat Nacional sortit de les guerres dels segles XIX i XX. El catalanisme és més considerat com un fet cultural sense traducció política, fins ara.
Quina opinió li mereix el posicionament del Govern francès en relació al procés?
P. B. El Govern francès actua com si la crisi no existís. Cap partit polític d’àmbit nacional no ha pres posició, tots consideren que es tracta d’un problema intern espanyol i no volen intervenir-hi. I després, quan expliquem que organitzar un referèndum pot suposar deu anys de presó, no s’ho volen creure. El fet que aquests actes siguin un perill per les democràcies occidentals no els hi sembla real.
Les entitats de la Catalunya Nord són el motor de defensa de la causa independentista?
P. B. Òmnium Cultural, ANC, Solidaritat Catalana, alguns partits locals com Unitat Catalana o el CDC i últimament el CdR son els moviments polítics que ajuden al procés al territori. No es pot dir, però, que el món polític ho tingui molt clar: tots es defineixen com a catalans però sense sentit polític ni voluntat d’actuar per resoldre la crisi. De fet, ha mobilitzat més el moviment dels llaços a favor dels presos que no pas el procés independentista, encara que les dues coses es barregin.
L'esport és un altre vehicle per a la defensa del catalanisme al territori?
P. B. Fa molts anys que el moviment esportiu fa servir els símbols el catalanisme, però tampoc hi ha una presa de consciència política. Encara que a la USAP hi hagi retolació en català, la llengua es fa servir poc, i la simbòlica va més cap a acostar-se amb el Barça per una qüestió de prestigi que no pas tenir una posició política reivindicativa. També hi ha els Dragons, que juguen a Llívia, però en el seu cas el fet català no es contempla.
Vostè va ser impulsor de l'associació Els amics de Catalunya.
P. B. Sí, aquesta associació ja no existeix per falta de recursos i suports, però molts dels que hi van participar continuen actuant a favor de la causa a través d’altres entitats del territori de la Catalunya del Nord.
