|
L’alcalde de Pesillà de la Ribera, al Rosselló, va ser l’impulsor del manifest que van signar un centenar de batlles nord-catalans en defensa de les llibertats democràtiques
El mes de juny de l’any passat un centenar d’alcaldes nord-catalans van signar un manifest a favor de la defensa de les llibertats democràtiques a Catalunya i contra la repressió que patia el país arran de la resposta de l’estat espanyol pel procés sobiranista. Al capdavant d’aquesta iniciativa hi havia Jean-Paul Billes, batlle de Pesillà de la Ribera, al Rosselló, que un any i mig després subratlla que ja s’està treballant en un segon manifest, que comptarà encara amb més suports. “No podem acceptar que coses així tinguin lloc al nostre costat. No podem acceptar la repressió violenta policial, l’aplicació de l’article 155 i tampoc la vulneració dels drets fonamentals”, explica.
Com es viu el procés independentista a Catalunya Nord?
Jean-Paul Billes. L’opinió està dividida. Hi ha dos aspectes a tenir en compte: d’una banda, la independència de Catalunya i, de l’altra, la defensa dels drets i de les llibertats fonamentals. Sobre la primera qüestió, la gent pensa considera que es tracta d’un conflicte polític i que, per tant, s’ha de tractar a través de la Generalitat de Catalunya i del govern espanyol, no hi ha un clar posicionament a favor de la independència i tampoc en contra. Ara bé, amb relació a la defensa de drets sí que hi ha un consens clar, sobretot arran dels fets ocorreguts l’1 d’octubre de 2017. Hi ha un consens general sobre la vulneració dels drets fonamentals que hi ha hagut a Catalunya.
Una de les veus més sonores és la del col·lectiu del centenar de batlles que s'han manifestat a favor de la democràcia. Quins són els objectius d’aquest grup?
J.P.B. Els objectius són múltiples. En primer lloc, expressar la nostra opinió per dir que el que ha passat a Catalunya durant aquests dos últims anys és molt important per a la democràcia, no podem acceptar que coses així tinguin lloc al nostre costat. No podem acceptar la repressió violenta policial, l’aplicació de l’article 155 i tampoc la vulneració dels drets fonamentals: des del dret d’opinió, reunió o manifestació fins al dret a l’autodeterminació. Perquè això que ha passat a terres catalanes també pot arribar a tot arreu, des d’altres llocs d’Europa fins a tot el món.
Agrupar un centenar de representants municipals en una mateixa línia de pensament va ser fàcil?
J.P.B. No va ser massa complicat, no. Aquí a França tenim coses dolentes com ara el centralisme, que fa molts anys que existeix, però també tenim un fort i històric sentiment democràtic, un sentit de llibertat. Quan això es veu atacat, els grups es mobilitzen, com ara el cas dels batlles. Certament, podem tenir opinions diferents i defensar coses que no tinguin res a veure, però coincidim en què no es pot utilitzar la força ni tampoc els jutges per fer política. És per això que la formació del grup ha estat fàcil en aquest sentit, perquè tenim uns lligams molt forts amb el Principat.
Vau enviar el manifest al president Macron. Heu rebut resposta?
J.P.B. No, encara no hem tingut resposta, però sabem del cert que el nostre missatge li ha estat transmès, i també ha arribat a les dues cambres més importants del país -Parlament i Senat-. És a dir, les coses s’estan movent. Ara bé, França és coneguda arreu del món per la seva defensa dels Drets Humans i en aquest cas encara no ha fet res, no ha dit ni una sola paraula per defensar la vulneració de drets que ha patit Catalunya, que ara mateix té presos polítics i exiliats. És per això que impulsem un segon manifest, on hi haurà més batlles signants, amb l’objectiu de defensar la democràcia.
Segons el seu parer, quina ha de ser la solució del procés sobiranista català?
J.P.B. Considero que es tracta d’un problema únicament polític, que ja ve de lluny, i que s’ha de tractar per tant políticament, no a través d’un judici. No és només un problema present a Catalunya, també el trobem a llocs com el Quebec, Còrsega o Escòcia. Si hi ha opinions diferents, cal parlar i arribar a un pacte i, si el diàleg no és possible, només hi ha una solució: votar, deixar que sigui la gent la que decideixi. Em sembla tan senzill que no crec que es pugui discutir, això hauria de funcionar arreu del món.
Molts batlles vau signar un manifest a favor de les llibertats, però existeix el mateix consens pel que fa a la preservació i divulgació de la llengua catalana al territori?
J.P.B. Sí, en aquests moments hi ha un moviment molt important arreu del territori. A Catalunya Nord uns anys enrere es va perdre una mica l’interès per la llengua i la cultura catalana, entre altres coses perquè la política francesa és molt dura contra les llengües minoritàries. Ara, però, la situació va canviant, i trobem per exemples les escoles Bressola, on hi ha pares d’orígens diferents que volen els seus fills aprenguin el català. S’ha de defensar i sóc optimista en aquest sentit, veig que hi ha esperança i hem de seguir en aquest camí perquè l’Europa futura no serà de les nacions, sinó dels pobles. I aquí, parlar català, no és només un fet cultural, sinó que també és un avantatge econòmic, tenint en compte que molta gent troba feina a Catalunya.
