logo
Imprimir
16-01-2020 | 13:48hs
•CATALUNYA NORD

Josep Puigbert: “és important veure la Catalunya Nord com una comarca veïna”

El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà està convençut que “Carles Puigdemont tindrà una molt bona rebuda” a l’acte previst pel mes de febrer

Josep Puigbert i Punset (1964) és una de les veus més autoritzades per parlar dels vincles existents entre el Principat i Catalunya Nord. Al capdavant de la Casa de la Generalitat a Perpinyà des de l’any 2014, Puigbert ens explica que un dels seus reptes és “fer desaparèixer la frontera mental que encara existeix entre nord i sud”. La seva vocació periodística i l’experiència l’han dotat d’una visió privilegiada per entendre la realitat nord-catalana. “Hem fet que les empreses d’aquí vegin a la Generalitat de Catalunya com una institució de confiança. El mateix fem amb la Diputació de Girona, els consells comarcals i els ajuntaments de les comarques gironines”, comenta Puigbert. El procés, la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord i la visita de Puigdemont a Perpinyà són les altres qüestions tractades durant la conversa amb Puigbert.

Carles Puigdemont tindrà una bona rebuda per part de les institucions nord-catalanes quan vingui a Perpinyà?

Pels contactes que tenim i amb les persones que hem anat parlant, a nivell institucional creiem que hi ha haurà una rebuda molt bona. Molts ajuntaments de Catalunya Nord tindran representació a l’acte. En aquest sentit, estem convençuts que hi haurà un clar reconeixement a la figura de Carles Puigdemont.

I la ciutadania?

Penso que també. Evidentment hi haurà molts catalans del sud que es desplaçaran fins aquí. Però està clar que també hi haurà molta gent de Catalunya Nord que voldrà presenciar l’acte. I no només em refereixo a la gent que habitualment ja es mobilitza, també vindran persones que voldran rebre a un president que s’ha vist obligat a exiliar-se per uns fets polítics. Al cap i a la fi, serà una jornada que ha de servir per reclamar els drets i les llibertats dels presos i exiliats polítics.

Quina és la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord?

Hi ha ajuntaments de Catalunya Nord que fan polítiques a favor del català, i que cedeixen espais públics per tal que es puguin obrir centres d’ensenyament. En aquest sentit, hi ha molts ajuntaments que tenen molta sensibilitat amb el fet que la gent jove aprengui el català.

El grau d’implicació de l’Estat francès deu ser un altre, no?

Pel que fa a institucions supramunicipals ja costa més, especialment a nivell estatal. Els hi costa entendre que el català no és una llengua de passat sinó de present i futur. La nostra funció és que entenguin que la llengua catalana és una eina molt útil pels joves que no troben feina aquí. Si parlen català tenen la possibilitat de trobar feina a les comarques gironines, especialment a l’Alt Empordà, on hi ha moltes empreses que busquen gent que domini el català i el francès. Pensem que l’Estat, com a responsable de l’ensenyament públic, hauria de canviar la mentalitat.

S’han fet alguns avenços?

Sí que s’ha avançat en matèria lingüística. De fet, fa poc es va obrir l’Oficina Pública de la Llengua Catalana a Catalunya Nord. És una iniciativa que potencia l’ensenyament i la presència del català al territori, i que precisament ha comptat amb la col·laboració econòmica de l’Estat francès i d’altres institucions. És un petit pas i hem de veure com evoluciona, però s’han detectat millores.

Quines tasques realitzeu des de la Casa de la Generalitat a Perpinyà?

Som una representació del govern català a Catalunya Nord, i per tant, desenvolupem tasques de representativitat institucional. També fem cooperació transfronterera, que això vol dir posar en valor el fet que es puguin fer projectes transfronterers entres institucions, entitats i associacions d’una banda i l’altra. A més, som un pont que crea i estabilitza les relacions entre nord i sud. Evidentment també potenciem l’ensenyament de la cultura i la llengua catalana a través de cursos, exposicions, presentacions i conferències.

Només actueu en l’àmbit cultural?

Anem més enllà. Des d’aquí assessorem empreses del Principat que volen anar al nord i viceversa. Un dels exemples més recents és el projecte ‘COOPEREM’, una iniciativa de prevenció i gestió de riscos i catàstrofes a la zona transfronterera. En aquest cas, ha arribat una forta inversió des de Brussel·les.

Hi ha un feedback?

I tant! En els darrers anys hem fet que les empreses nord-catalanes vegin a la Generalitat de Catalunya com una institució de confiança. El mateix fem amb la Diputació de Girona, els consells comarcals i els ajuntaments de les comarques gironines. Un dels nostres reptes és donar a conèixer la Catalunya Nord al Principat i viceversa. En resum, la nostra voluntat és fer desaparèixer la frontera mental que encara existeix entre nord i sud. És important veure la Catalunya Nord com una comarca veïna. I si bé és cert que és una tasca difícil pels entrebancs administratius i polítics, penso que anem pel bon camí.

Com creu que acabarà el procés català?

Penso que acabarà bé. Els que som independentistes i volem la República Catalana, lluitem perquè tot tingui un final feliç. S’han fet molts sacrificis personals i no permetrem que tot això acabi en un no-res.

S’aconseguirà la independència?

Hem de saber que serà un procés llarg, més del que ens pensàvem inicialment. Aquests processos, amb un Estat en contra i sense un reconeixement europeu, doncs es tornen més complexos. No obstant, penso que hem avançat. L’objectiu el tenim més a prop que fa sis anys enrere.

És bo posar-se terminis?

Hem de ser curosos. Penso que no és bo posar-se dates. Tinc clar que Catalunya serà una república independent, i perquè això passi ha d’haver-hi un referèndum pactat i s’ha tenir una majoria. Poden passar anys i dècades, però tard o d’hora serem independents.




Link:
https://www.gironanoticies.com/noticia/123363_jo-eppuigberte-importantveurelacatalunyanordcomunacomarcaveina-2.htm