|
L’empresari apunta que per al territori nord-català és important que “el país català pugui avançar” cap a la seva sobirania
Més enllà del sector associatiu, cultural o social, la convulsa situació política a Catalunya també genera les seves reaccions a l’àmbit econòmic de la Catalunya del Nord. Així ho explica l’empresari immobiliari Ramon Brunet, molt vinculat amb l’entramat empresarial de la zona després d’haver presidit entitats potents com l’Institut d’Administració de les Empreses o la Unió Patronal de Perpinyà. “Som un país molt pobre, el 60% de la gent del nostre territori viu de les subvencions de l’estat, en canvi a Catalunya és diferent: és un país amb oportunitats, ric i, per tant, un espai d’obertura per als empresaris i empreses nord-catalanes”, detalla.
Vostè que coneix de ben a prop l’empresariat de la Catalunya del Nord, quina opinió té el sector sobre la situació política que es viu a Catalunya?
Ramon Brunet. Fins ara es tenia molt poca percepció del que passava a la Catalunya del Sud, però des de fa un temps hi ha una evolució molt forta en aquest sentit. Ara el sector és coneixedor del territori del sud i del que passa. De fet, ens interessa molt poder treballar amb la gent d’aquesta part de Catalunya.
Treballar de quina manera?
R.B. Això és el que falta concretar. És a dir, cal determinar de quina manera es pot treballar amb les persones i empreses de la Catalunya del Sud. Ho volem fer, per descomptat, però hi ha un problema: hi ha estats pel mig involucrats -Catalunya i França- i això fa molt difícil de poder adaptar les dues maneres de treballar.
El que sí que veiem, no obstant això, és que la Catalunya del Nord té molta sort de tot el turisme provinent de la Catalunya del Sud. Et puc parlar de dos exemples recents: un, les pistes d’esquí de Font-Romeu, l’altre, el Poble de Nadal de Barcarès, un esdeveniment que ha tingut molt d’èxit gràcies a aquesta clientela del sud, que ens obre horitzons.
Com és percebut el potencial econòmic de la Catalunya del Sud?
R.B. Amb els anys ha canviat molt. Hem passat de tenir una imatge de Catalunya vinculada amb els refugiats, i per tant amb un país pobre, a una altra concepció on considerem el territori del sud com un país ric. En aquest sentit, per a nosaltres és important que Catalunya pugui anar endavant, que el país català pugui avançar, perquè és molt millor tenir un sol país fort que un país adherit a Espanya, que ja sabem que és un dels països més pobres d’Europa.
En una altra entrevista equiparava el país amb Suïssa.
R.B. Sí, exacte, per a nosaltres sí. Hem de tenir en compte que som un país molt pobre, el 60% de la gent del nostre territori viu de les subvencions de l’estat, en canvi a Catalunya és diferent: és un país ric i amb oportunitats, i, per tant, és un espai d’obertura per als empresaris i empreses nord-catalanes. La sortida de la crisi econòmica a la Catalunya del Nord és a la Catalunya del Sud. A Perpinyà, i a la resta del territori nord-català en general com també a tot França, el problema és que el poder econòmic no el tenim nosaltres: es troba exclusivament a París.
S’estan enfortint els vincles empresarials entre la Catalunya del Nord i la Catalunya del Sud?
R.B. Sí. Un cas el trobem a la Unió Patronal de Perpinyà, de la qual en vaig ser president. Aquest any, des de la patronal hem fet un pas endavant amb l’adhesió del Castell de Peralada, la qual cosa és molt important perquè esdevé una destacada porta d’obertura cap a la Catalunya del Sud.
Més enllà de la qüestió empresarial, creu que la catalanitat està en auge a terres nord-catalanes?
R.B. Sí, s’està enfortint. Catalunya ha aixecat el cap i això a Perpinyà ho sabem, tenint en compte que som també una vila catalana. Per a nosaltres veure aquest augment de la catalanitat és un plaer, mai hi ha hagut tantes Bressoles com ara i la llengua catalana, que abans era una llengua considerada de segona, ara està més vinculada en els àmbits intel·lectuals que mai. Avui dia no es té gens de vergonya de parlar català, tot el contrari, és una llengua distingida.
