|
El dirigent de ‘Oui au Pays Catalan’ assegura que “a França, les llengües regionals no disposen de cap protecció jurídica”
Jordi Vera (Terrassa, 1953) és una veu autoritzada a Catalunya Nord, ja que ha format part de moltes entitats i partits polítics vinculats amb la causa catalana. Exiliat el 1974 al Rosselló, Vera ha sigut militant del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans), integrant de Terra Lliure, i president d’ERC a Catalunya Nord. El 2016, com a protesta contra la integració del País Català a l’Occitània, va crear el partit ‘Oui au Pays Catalan’, una formació que enguany, juntament amb la llista de Romain Grau, es presentarà a les eleccions municipals.
Us presenteu a les eleccions amb en Romain Grau. Com es va gestar l’acord?
Bé, tenim un acord polític per aquestes eleccions municipals, i el vam materialitzar la passada tardor.
Què teniu en comú?
El Romain és centrista i és l’únic candidat que es presenta a les eleccions de Perpinyà que domina i defensa la llengua catalana. De fet, la catalanitat serà molt present al nostre programa. I ho serà de manera pragmàtica, per executar coses, i no de manera simbòlica com sovint es fa a França. A més, amb en Roman ens uneix una relació antiga d’amistat.
Quines són les vostres perspectives?
El nostre objectiu és tenir el màxim nombre de regidors, tinents d’alcalde i batlles, i tenir un grup a l’Ajuntament de Perpinyà. A més, aquestes eleccions ens han de servir per preparar-nos per les eleccions territorials del 2021.
Quina és la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord?
Des del punt de vista jurídic, la llengua catalana no gaudeix de cap protecció. A França, les llengües regionals no disposen de cap protecció jurídica. És veritat que l’ensenyament del català a Catalunya Nord ha millorat, però això es pot acabar en qualsevol moment. I no estic exagerant. No hi ha cap element jurídic que garanteixi que la situació segueixi millorant.
Per tant, les institucions franceses no donen cap suport?
França no ha ratificat la Carta Europa de les Llengües Minoritàries, i per tant, l’única llengua oficial de la República francesa és el francès. Així de simple.
Creu que la Prefectura permetrà que es celebri l’acte del 29-F a Perpinyà?
No crec que ho cancel·lin però el que poden fer és moure el dia de l’acte. I de fet, tenen algunes raons per fer-ho. Una d’elles és que el lloc escollit ja estava llogat per una associació. A més, ara també estem en campanya de manera oficial, i qualsevol dels partits polítics podria demanar que no es fes perquè vindria a pertorbar el desenvolupament de la campanya electoral. I així és.
Si finalment es celebra, li fa il·lusió que vingui Puigdemont?
Conec en Carles, i no tinc res a dir. De fet, si jo visqués al sud, seria elector de Junts per Catalunya.
El seu partit té alguna relació amb l’antiga Convergència?
No, en el seu dia vaig ser-ho, però quan es va dissoldre, vam formar un nou partit. El nostre partit va néixer en oposició a l’annexió a la regió Occitana. En un context espanyol, nosaltres podríem dir que som un partit autonomista que lluita per tenir una autonomia dins del marc de la República francesa. El nostre partit es considera el partit dels catalans a França, i actualment ja tenim representació institucional.
Es consideren independentistes?
A títol personal et puc dir que soc independentista, però nosaltres no ens pronunciem sobre aquesta qüestió. Mira, quan va sortir l’article 155, l’únic partit que va denunciar-ho a França vam ser nosaltres. Més tard, s’hi van afegir altres partits i jo que m’alegro. Celebro que els partits i els representants polítics canviessin d’opinió.
Què en pensa del fet que hi hagi presos i exiliats polítics?
Em sembla una situació inacceptable des del punt de vista de les llibertats democràtiques. Hi ha hagut una violació dels drets, entre ells el de l’autodeterminació. Un dret que a França, per exemple, és possible.
I la gent del carrer com s’ha posicionat?
T’haig de dir que la població nord-catalana, més enllà de si són o no independentistes, sempre ha simpatitzat amb la causa. Aquí, com comprendràs no hi ha cap simpatia per Espanya. Bàsicament perquè mai n’hem format part.
