|
L’escriptor fa una valoració positiva del 29-F però lamenta la manca de reconeixement i la poca presència de representants nord-catalans
Nascut a Lleida l’any 1955, Aleix Renyé viu a la Catalunya Nord des de la dècada dels 80 i per tant, és una veu més que autoritzada a l’hora de parlar de la realitat nord-catalana. Tres dies després de l’acte que va reunir a milers de persones a Perpinyà, hem pogut parlar amb ell i ho ha fet sense pèls a la llengua. “Hi ha hagut tractes i actituds de menyspreu envers els organitzadors nord-catalans. Han ferit algunes sensibilitats”, assegura Renyé sense dir noms però donant algunes pistes. Durant l’entrevista amb el reconegut periodista, també parlem de les relacions entre el sud i el nord de Catalunya, i del seu llibre ‘La llesqueta del septentrió’, un llibre que serveix per entendre “què és la Catalunya Nord i la catalanitat que hi traspua malgrat la situació de la llengua”.
Com valora l’acte que va tenir lloc a Perpinyà el passat cap de setmana?
Va ser un dia històric i la gent de la Catalunya Nord va demostrar, un cop més, que sempre hi és.
Quin impacte ha tingut el 29-F a la capital del Rosselló?
L’impacte a la ciutat ha sigut extraordinari, magnífic... A Perpinyà, la gent i els comerciants estan molt contents per com va anar aquest acte multitudinari. Tant de bo que es pugui tornar a repetir!
Creus que aquest acte marcarà un punt d’inflexió, i que els catalans del sud vindran més al nord?
Esperem que sigui així. El que volem és que els companys del sud vinguin a Perpinyà i a la Catalunya Nord més enllà del 29-F. Tant de bo això serveixi perquè finalment, dins l’imaginari col·lectiu de tots els catalans, es prengui consciència que la nació catalana no es redueix a quatre províncies espanyoles. La Catalunya Nord és tan catalana com la resta.
I com es pot aconseguir?
Malgrat que existeix una diferència d’horaris bastant gran, crec que s’hauria de fer valdre la llei de l’oferta i la demanda. Si hi ha més demanda turística i comercial dels catalans del sud, el nord augmentarà l’oferta.
I què opina del fet que el dissabte tanta gent es quedés a mig camí?
Era de preveure. Els controls de la policia espanyola a la frontera són regulars, i ja s’intuïa que en un dia com aquest encara hi posarien més ganes. També hem de tenir en compte que les sortides de l’autopista s’acaben amb carreteres estretes. D’aquí que hi hagués aquestes retencions. La veritat és que va ser una situació molt desafortunada per la gent que venia amb els seus vehicles privats o amb autobús.
I l’actitud de les autoritats franceses?
L’actuació de la Prefectura em va semblar completament normal. A França hi ha actiu el Pla Vigipirate per preveure situacions antiterroristes. I el que va fer la Prefectura el dissabte és aplicar, estrictament, les mateixes normes que s’apliquen en casos similars arreu de l’Estat francès.
Pensa que la delegació nord-catalana del Consell per la República tindrà continuïtat?
Això els hi hauries de preguntar als membres del Consell per la República. El que puc dir-te, és que s’haurien de revisar algunes actituds.
A què es refereix?
Hi ha hagut tractes i actituds de menyspreu envers els organitzadors nord-catalans. Han ferit algunes sensibilitats. Com et deia, hem detectat actituds altives de certs dirigents barcelonins o de Bèlgica envers els organitzadors nord-catalans que s’hi han deixat la pell.
Ens podria posar algun exemple?
Doncs per començar, el dia de l’acte es va trobar a faltar el reconeixement i la presència de més representants nord-catalans. Per posar-te un exemple, el dissabte va actuar una colla castellera de sud, i aquí a Catalunya Nord en tenim tres... I ja no parlem de la possibilitat que entre els presentadors hi hagués algun nord-català, que per alguna cosa érem els amfitrions.
Fa poc que ha sortit la segona edició del seu llibre ‘Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió’. Què hi trobaran els lectors?
Bé, el vaig escriure fa un parell d’anys. I precisament el vaig fer per respondre les preguntes quotidianes que els internautes em fan pel Twitter. Des de la meva experiència personal, al llibre explico la situació sociolingüística de la Catalunya Nord i ho faig a través de petits relats i anècdotes, totes verídiques, que he anat vivint durant els meus 40 anys d’experiència com a periodista a la
Catalunya Nord. Penso que és un resum complet del que és la Catalunya Nord i de la catalanitat que hi traspua malgrat la situació de la llengua.
Vostè va néixer a Lleida, no?
Sí, vaig venir a la dècada dels 80 i em vaig adaptar perfectament a la realitat nord-catalana. Soc un nord-català més i al llibre també explico com va ser arribar aquí en un moment en el qual no existia el periodisme professional en llengua catalana.
