|
L’alcaldessa de Girona reivindica la importància de les polítiques actives d’ocupació, retallades recentment des de l’estat, per superar aquesta crisi econòmica vinent causada per la Covid-19
La ciutat de Girona es va mobilitzar amb celeritat per gestionar els efectes del nou coronavirus Covid-19: des de l’activació d’una línia telefònica gratuïta que ha esdevingut una xarxa de contacte ferma entre l’Ajuntament i els ciutadans, fins a mesures econòmiques per pal·liar els efectes de la crisi que ja s’està patint o les mostres solidàries d’entitats i voluntaris. Ara que s’afronta la recta final de la primera etapa d’aquesta llarga carrera de fons, l’alcaldessa, Marta Madrenas, remarca el valor de la solidaritat i la importància que tindrà per superar aquesta situació excepcional: “Hem d’anar tots a l’una, tota Girona a l’una, per tornar a activar la ciutat i el país i ser molt millors, encara. Hem de fer que aquesta debilitat es converteixi en una fortalesa i volar molt més lluny”.
Com està vivint aquesta crisi de la COVID-19?
Marta Madrenas. És una situació excepcional en la qual he hagut d’aprendre, com tothom, a treballar de forma diferent i amb noves rutines, tant pel que suposa l’Ajuntament com a la vida personal. Ja és usual que un alcalde o alcaldessa tingui dedicació absoluta, però aquesta situació encara ho està fent més evident. Ho visc amb molta dedicació, treballant amb molt de rigor i amb preocupació per com serà el postconfinament i per les persones que ho estan patint de ben a prop.
Quins missatges li transmet aquests dies la ciutadania gironina?
M. M. El que se’ns transmet sobretot són dubtes, incerteses i la necessitat de trobar respostes. I aquestes percepcions m’empenyen a fer un agraïment immens pel sacrifici que tots hi estan posant, per aquesta resposta responsable que la ciutadania està mostrant: des de trucades per preguntar-nos si poden sortir per fer determinades coses fins a mostres d’optimisme per afrontar el pas següent. Personalment, i en aquest cas puc parlar dels treballadors de l’Ajuntament, el que m’ha semblat profundament encoratjador és veure el seu compromís immens, i han demostrat que són, com diu la paraula, servidors públics. S’han compromès moltíssim en ajudar a fer tota aquesta situació més gestionable, en acompanyar millor els ciutadans de la ciutat.
Esclata la crisi i arriba l’estat d’alarma. Quina és la primera prioritat de l’Ajuntament de Girona?
M. M. Des del primer moment les prioritats eren, d’una banda, ajudar, col·laborar i treballar per preservar la salut de la ciutadania, és a dir, establir totes les mesures possibles per evitar el contagi; i de l’altra, acompanyar les famílies per tal que poguessin viure millor aquesta situació de confinament i garantir tots els serveis bàsics: és evident, per exemple, que calia seguir gestionant els residus, o que hi havia serveis com els supermercats o les farmàcies que havien de continuar actius però calia que tinguessin seguretat i garanties. I, sobretot, tot el tema vinculat amb els Serveis Socials, que des del minut u ens vam activar perquè eren serveis que no podien deixar de donar-se, més aviat al revés: feia falta incrementar-los per assegurar-nos que ningú no veiés que les seves necessitats bàsiques no estaven cobertes. Totes aquestes accions les vam gestionar des del primer moment, mentre que ara, des de fa dues setmanes, també estem treballant amb molt de rigor i prudència sobre com tornem a activar Girona en tots els sentits.
Quina ciutat ens trobarem fins que no arribi la vacuna?
M. M. El que és cert és que a qualsevol persona, i a mi també, se li fa molt difícil poder pensar quins seran els canvis efectius que es produiran a través d’aquesta crisi mundial. És quelcom inimaginable, no ho podem saber. Tot i això, tinc molta confiança en el nostre país i en la gent de la nostra ciutat, i sé que els valors que sempre ens han apoderat continuaran vigents i amb més intensitat. Estic segura que sabrem trobar fórmules per estar molt més cohesionats i aplicar molt més la solidaritat, perquè precisament haurem viscut aquests moments difícils. Per exemple, un canvi innegable i en el qual ens hi hem de capbussar tots immediatament perquè condicionarà el futur, especialment l’econòmic, és la revolució tecnològica i digital. Un missatge, aquest, que ja fa un any que he anat dient, entre altres coses perquè va ser central en la meva campanya electoral: sempre he dit que havíem d’accelerar tots els canvis que suposessin adaptar-nos a aquesta realitat, i que de fet ja anàvem tard si volíem ser líders en economia, en cohesió, en igualtat, en transparència o en participació ciutadana. Entre els valors, que crec que els tindrem més interioritzats que mai, i alguns canvis com aquest, que és evident, crec que hem de tornar a sortir com una ciutat reforçada, que protegeix les seves persones i que és capaç de donar uns projectes de vida i professionals d’una gran qualitat i que puguin fer feliços als ciutadans.
A l’inici de la pandèmia va emetre un comunicat i demanava dues coses als gironins i gironines: responsabilitat i solidaritat. Com valora la primera?
M. M. Crec que tots dos missatges van ser ben compresos per la ciutadania, la gent els va entendre perfectament i continuen vigents per pràcticament tothom. És cert que sempre hi ha excepcions, i en aquest sentit hem hagut d’actuar policialment i fins al moment hi ha hagut prop de 2.500 persones que han estat denunciades per incomplir aquesta exigència mínima que es demana que és la dosi d’autoresponsabilitat. Lamentablement sempre hi haurà casos així, però 2.500 denúncies en tot aquest temps tampoc és una xifra extraordinària, i en aquest sentit vull dirigir un agraïment immens a la ciutadania que ho compleix, que són la gran majoria. La seva actitud t’omple d’orgull.
Pel que fa al segon valor, el de la solidaritat, demanava als gironins que esdevinguessin antenes informatives per teixir un canal de comunicació amb l’Ajuntament sobre necessitats o requeriments de la ciutadania, especialment a través d’un telèfon gratuït habilitat a causa de la Covid-19. Ha estat així?
M. M. Sí, ha estat així. Obrir des d’un primer moment aquesta línia oberta telefònica va ser un molt bon recurs, perquè des d’aleshores hem rebut moltes trucades, algunes de les quals per comunicar-nos que hi havia alguna persona vulnerable que estava patint algun tipus de dificultat, o fins i tot ens han trucat les mateixes persones grans, que estaven soles i amb molt bones condicions però preferien no sortir al carrer per fer la compra o per baixar les escombraries. D’altra banda, aquesta línia també ha estat un espai en el qual moltes entitats i voluntaris ens han contactat per poder dur a terme accions que ajudessin a la ciutadania. En aquest sentit, també és cert que des de l’Ajuntament hem hagut de frenar algunes accions perquè o eren contraproduents per la salut del voluntari o de la persona a qui es volia ajudar. Hem hagut de ser molt cauts i ens hem volgut assegurar que les accions, o bé estaven sota l’aixopluc de la federació de voluntaris, i per tant estaven sota una organització, o eren actuacions impulsades per persones del mateix Ajuntament que feien tasques de voluntariat. En aquesta línia, m’agradaria agrair moltíssim la feina de tots els membres de Protecció Civil, que han estat al peu del canó i ens han ajudat amb moltes tasques: des de donar mascaretes per les persones que havien d’anar a treballar quan va començar el desconfinament parcial fins a les desinfeccions urbanes, entre moltes altres feines.
Quines mesures s’han impulsat des de l’Ajuntament per pal·liar els efectes econòmics d’aquesta crisi entre els ciutadans?
M. M. Vam aprovar immediatament l’endarreriment de tots els impostos i taxes, així com el seu fraccionament sense interessos o la possibilitat d’acordar ajornaments particulars. Estem oberts en tractar cas a cas qualsevol persona que pugui tenir dificultats en aquest sentit. En segon lloc, també vam aprovar ràpidament tota una sèrie d’exempcions de taxes, com per exemple les de les terrasses, les zones blaves o verdes o de les escoles bressols; vam obrir un mapa virtual on es podien veure tots els comerços que podien estar oberts perquè les persones s’hi poguessin adreçar o, des del Mercat del Lleó, hem promogut la possibilitat de fer la venda amb trucada o a través d’Internet perquè després es pugui portar a casa. D’altra banda, com a Ajuntament vam instar immediatament a acordar tots els pagaments avançats de tots els nostres proveïdors per tal de dotar de liquiditat a les empreses gironines, però nosaltres tenim la capacitat que tenim i les competències que tenim. La nostra voluntat, evidentment, és la d’ajudar a totes les persones treballadores i també a totes les empreses i persones autònomes, que són imprescindibles per poder aportar dinamisme econòmic a la nostra societat i per tornar a prosperar en la línia que ho estàvem fent. Però no tenim recursos com sí que tenen al govern de la Generalitat i, especialment, a l’estat espanyol, que és qui transfereix els nostres propis impostos. És per això que des de l’inici vam estar en primera línia per exigir i demanar més recursos, els que ens pertoquen, per al cost de l’emergència. Ara mateix podem assumir perfectament aquesta emergència sanitària i social, i que nosaltres sabem no hi ha cap ciutadà de Girona que no tingui les seves necessitats bàsiques cobertes. No obstant això, arribarà l’endemà i necessitarem, com a administració més propera al ciutadà i per tant la que coneix més de primera mà les seves necessitats, més recursos per poder gestionar el postemergència. Des del Parlament, amb la meva responsabilitat com a diputada, he traslladat peticions de les necessitats de gestió des del món local.
Quines respostes ha rebut?
M. M. Hem rebut respostes positives i d’altres que no. Una resposta que ens ha decebut molt és la notícia sobre la reducció de més d’un 50% del finançament que ens aportava l’estat espanyol respecte les polítiques actives d’ocupació, és a dir, les polítiques que es destinen a crear ocupació o a reduir l’atur. Això serà essencial i bàsic en el postemergència, crec que tothom pot albirar que el tema del mercat laboral serà dificultós i que moltes persones perdran la feina, haurem de tornar a activar tot això. No puc entendre que precisament aquestes polítiques siguin les que es redueixin en un 55%, no té cap mena explicació, això. De fet, l’altre dia vaig intentar liderar una carta juntament amb més de 200 alcaldes catalans on reclamàvem al Govern de Pedro Sánchez que no fes el que havia anunciat, que es fes enrere i rectifiqués, però després va aparèixer la Ministra de Treball -Yolanda Díaz- i va dir que la prioritat era treballar per l’alimentació. És evident que les necessitats bàsiques de la ciutadania són una prioritat, i això ha de ser així, però qui no és capaç d’entendre que les polítiques actives d’ocupació són una política social de primer ordre s’està equivocant, i molt. Nosaltres hem de ser capaços d’ajudar a les empreses i autònoms perquè puguin tornar a agafar musculatura i creïn llocs de treball o preservin els que ja han creat. I aquest tema no és un aspecte superficial o que arriba després, això és una necessitat essencial de la societat en el seu conjunt, és un ajut social bàsic i em nego a pensar que una cosa exclou l’altra. És per això que ho continuaré reivindicant des del món local, perquè és inacceptable.
Els ajuntaments, petits i grans, s’han convertit aquests dies en portaveus fidels per als seus ciutadans. L’administració local s’està reivindicant durant aquesta crisi?
M. M. Absolutament. En moments de crisi són els ajuntaments, els alcaldes i alcaldesses i els regidors i regidores els que es posen al capdavant de les solucions. Crec que és així, i també crec que això la ciutadania ho percep. És a dir, considero que els veïns i veïnes no tenen cap dubte que els alcaldes i alcaldesses no ens escapolim de les nostres responsabilitats, sinó que estem al capdavant de la situació i que treballem i dediquem tot el que sigui amb molt de rigor per aconseguir sortir d’aquest context com més aviat millor. Sí, crec que perceben la feina que es fa des de la primera línia, perquè en definitiva som això: la primera línia de les administracions.
Aquesta és la crisi més dura que recorda?
M. M. No m’agrada fer rànquings d’aquesta mena perquè les crisis són complexes i diverses, però quan parlem de crisi en podem parlar, durant els últims dos o tres anys, de dues que han afectat de forma molt intensa a la dignitat de les persones. Una és aquesta, que ha afectat la salut i les necessitats més bàsiques, que ha provocat que perdéssim la llibertat personal de moviment. Però també n’hem viscut una altra, i de fet cap de les dues està tancada, que era la crisi de manca de llibertats i del trencament dels drets fonamentals de les persones, que va ser la derivada de l’1 d’octubre. No ho estic comparant, que quedi ben clar, formen part de realitats molt diferents, però totes afecten molt a les persones i a la seva dignitat. En cap cas puc fer un rànquing, però sí que puc dir que són les dues crisis més brutals que he viscut i que cap de les dues se’ls hi veu un final, a part que totes dues ataquen les persones i la seva dignitat: una des del punt de vista de llibertats i drets fonamentals i l’altra des d’una perspectiva més física, més bàsica, perquè estem parlant de salut i necessitats bàsiques. Les dues són molt difícils de gestionar, ens vénen a canviar la vida, però estic segura que els valors que ens han portat fins aquí i ens han fet ser qui som ens seguiran acompanyant encara de forma més intensa i, per això, estic convençuda que ens en sortirem. No sé quan, perquè no s’albira el final del túnel, però ens en sortirem. De fet, ara, quan comenci el desconfinament i sobresurtin situacions personals més difícils que d’altres, vindran moments en els quals haurem de mantenir sempre present el valor de la solidaritat: si no ho fem tot junts, no ens en sortirem. Hem d’anar tots a l’una, tota Girona a l’una, per tornar a activar la ciutat i el país i ser molt millors, encara. Hem de fer que aquesta debilitat es converteixi en una fortalesa i volar molt més lluny.
