|
El primer secretari del PSC a Girona apunta que el treball que s’ha fet des del Congrés en direcció a les comarques gironines “és més que bo”
La pandèmia de la Covid-19 no ha aturat l’activitat al Congrés dels Diputats. Més enllà de les primeres setmanes, amb unes sessions molt limitades i amb els protagonistes només indispensables, el dia a dia ha anat recuperant el ritme de treball. Ho sap prou bé el diputat gironí Marc Lamuà (1981), primer secretari del PSC a Girona, que en aquesta entrevista fa balanç de la gestió que s’ha fet des de Madrid en clau gironina, del context actual marcat pel coronavirus i dels reptes del PSC a les comarques gironines. “El Partit dels Socialistes a les comarques gironines ha assumit el repte de créixer, enfortir-se i ser guanyador als nostres municipis”, explica.
El context de pandèmia atura els projectes gironins al Congrés?
Marc Lamuà. El govern d’esquerres i progressista de Pedro Sánchez ha reaccionat bé i de manera contundent a les dificultats de la pandèmia. És cert que aquesta ha estat la urgència. Amb tot, el ritme de treball a Catalunya i a les comarques gironines és més que bo: s’ha acabat el tram entre Medinyà i Orriols de la Nacional II, una via que facilita la comunicació entre l’Alt Empordà amb tota la província, i també ha finalitzat el tram entre Sils i Maçanet, que havia estat altament reivindicat per la ciutadania. A més, la licitació de l’adequació del tram entre Maçanet i Tordera està feta.
D’altra banda, aquest juliol el subdelegat Albert Bramon ha anunciat la inversió de 3,8 milions d’euros per la Via Verda entre la Garrotxa i el Pla de l’Estany. A més, cal recordar que a la ciutat de Girona el pacte per fer-hi el nou arxiu provincial només resta a l’espera de la signatura d’alcaldia. Aquest nou equipament suposarà una inversió de 12 milions d’euros a la capital de la província. I, per últim, s’ha aprovat una partida d’11.000 milions d’euros per recuperar-nos dels efectes del temporal ‘Glòria’.
Quines són les prioritats immediates a tractar, en aquests moments?
M. L. El repte més important avui és superar junts la pandèmia i la crisi que se’n deriva. Un govern d’esquerres inverteix més en les persones en moments de dificultats i en això l’executiu de Pedro Sánchez hi ha fet tots els esforços. Els ERTO han estat una bombolla d’oxigen per a moltes persones i famílies en un moment que ho necessitaven de veritat. Els crèdits ICO, a un interès entre l’1,5 i el 2,5%, han ajudat a empreses i autònoms. Aquest govern és el primer a prendre mesures actives també per protegir els autònoms. Catalunya ha rebut 3 milions d’euros per mantenir les beques-menjador, així com 45,5 milions d’euros del Fons Social Especial per reforçar l’atenció social, en especial a la infància, la gent gran i a persones amb dependència. D’altra banda, el Pla Accelerar va destinar una inversió de 250 milions d’euros per ajudar les empreses a adaptar-se circumstancialment al teletreball, i s’ha obert un fons de 400 milions d’euros per superar el dèficit generat durant el confinament al transport públic. Aquesta inversió, per exemple, ha suposat que Girona capital ha de rebre 700.000 euros per aquesta qüestió.
L'activitat al Congrés també s'ha hagut d'adaptar a la nova situació influenciada per la Covid. Es prioritza el treball telemàtic, entenc?
M. L. L’activitat al Congrés va continuar de manera ininterrompuda. A les pitjors setmanes, hi anaven les persones imprescindibles. En especial, s’havia de tenir cura dels desplaçaments des dels diferents territoris. Les reunions de grup, les trobades amb entitats, el diàleg amb els portaveus i meses de les diferents comissions varen continuar de manera telemàtica. El treball telemàtic es va prioritzar durant les primeres setmanes, però alhora s’ha recuperat l’activitat presencial al més aviat possible, sempre i quan les mesures de distància social i de seguretat en salut s’han pogut garantir. Es va seguir la directriu de minimitzar el risc, però a la vegada continuar amb totes les feines imprescindibles, de manera telemàtica, a vegades, i sempre que ha estat possible, presencial.
Fent autocrítica, què caldria millorar o reforçar per enfortir l'estratègia 'anti-Covid' des del Govern central?
M. L. La pandèmia ens ha ensenyat que hi ha futurs del tot imprevisibles que poden succeir i estic convençut que la gent que hem viscut el Covid-19 això ho hem après. Ningú no es podia imaginar que podríem trobar-nos en una realitat tan difícil i, sobretot, tràgica. No obstant això, malauradament, a vegades arriba el pitjor. En aquestes circumstàncies, el govern de Pedro Sánchez i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, varen prendre decisions importants. La que cal destacar per sobre de qualsevol altra va ser aturar el país. Les conseqüències econòmiques eren un enorme risc que es va assumir per salvar vides i, en especial, les de les persones de major edat. Aquesta decisió va assumir-se amb un criteri humanista, és a dir, d’amor primer cap a les persones, que em sembla un enorme encert i exemple. És veritat que tan de bo haguéssim tingut més material de protecció enfront el virus en aquell primer moment, però repeteixo que això no ho havia previst ningú.
La manca de rastrejadors és el principal hàndicap, ara com ara?
M. L. Els rastrejadors són una eina més per aturar les vies de contagi i és cert que els diferents governs autonòmics han fet esforços per implementar aquesta mesura. A Catalunya, el govern de la Generalitat ha contractat rastrejadors, però encara són molt insuficients. Per tant, és urgent tenir ràtios molt menors. 18 rastrejadors per cada 100.000 habitants és adequat segons un estudi de la Universitat Johns Hopkins. A Itàlia en tenen 1 per cada 10.000 habitants, i l’objectiu a Alemanya és tenir-ne 1 per cada 4.000 persones. Per tant, sí, és necessari tenir més rastrejadors.
L'evolució de la Covid difereix per territoris. A les comarques gironines, quina és la situació actual?
M. L. Els últims dies els contagis han crescut. Lamentablement, la situació no és bona. Ara, és més important que mai recordar a tothom la importància que té mantenir el compromís amb les altres persones. En bona mesura també depèn de nosaltres. No és fàcil, però hem de mirar d’actuar pensant que, si per mala sort estiguéssim infectats sense saber-ho, hem passat els últims dies respectant les distàncies socials, portant mascaretes i portant a terme mesures d’higiene periòdiques a tothora. Aquest compromís amb les altres persones del nostre entorn, i en especial les que més estimem, pot donar resultats esperançadors per aquests mesos que arriben. És molt difícil, però cal insistir-hi encara un temps més.
La demarcació és un territori turístic. Com valora la temporada actual, tenint en compte la influència del virus?
M. L. He mantingut contacte constant amb persones vinculades a diferents sectors del turisme a la demarcació. Molts ho han passat malament, no es pot relativitzar aquesta realitat. El govern socialista ha pres mesures per donar aire a diferents sectors econòmics i cal insistir-hi més. Per tal de situar una mica de llum en un moment difícil, tanmateix, el sector de la restauració ha estat capaç de mantenir uns índex acceptables. D’altres, en canvi, han patit més a causa de la situació. El turisme de proximitat ha donat suport a l’absència de la major part de turisme que altres anys arribava d’altres països. Però, per suposat, no ha estat suficient i el sector ho està passant malament. Haurem d’estar molt amatents per ajudar a reforçar el sector turístic, és un sector clau, motor de riquesa i de treball. Per això, resulta prioritari recuperar-lo amb fortalesa de manera immediata. Contribuirà a sortir abans i millor de la crisi provocada pel coronavirus.
Entre altres coses, la Covid ha de servir per canviar el model social, molt focalitzat a casa nostra en el turisme, precisament. Això de ha de modificar-se de dalt a baix?
M. L. A les comarques gironines tenim un potencial turístic excepcional. El creixement econòmic i l’ocupació estan relacionats directament amb la fortalesa turística que tenim i, per això, no hi podem renunciar. En moments complicats, no podem fer invents i hem d’apostar pels nostres actius tradicionals. Insisteixo, per aquest motiu, que allò imprescindible és que totes les institucions facin costat al sector turístic: hem estat competitius i ho hem de continuar essent. D’altra banda, els serveis són un dels motors de la nostra economia, i el sector primari també és potent a casa nostra, tenim fortaleses i cal defensar-les. I és clar que també hem d’apostar per la indústria, així com amb el sector biomèdic, amb un vincle entre empresa privada i universitat, que ha d’obrir noves oportunitats. Em sembla important mantenir tot el nostre teixit econòmic i insistir en modernitzar-nos cada dia.
Canviem de rumb. En clau de política provincial, quins reptes us marqueu des del PSC de Girona?
M. L. El Partit dels Socialistes a les comarques gironines ha assumit el repte de créixer, enfortir-se i ser guanyador als nostres municipis. En aquestes últimes eleccions, ja hem presentat projectes engrescadors a municipis, on els nostres regidors i regidores estan fent un treball excel·lent. Som un partit que aspira a governar, perquè d’aquesta manera és com podem combatre l’escletxa social, contribuir a crear creixement econòmic i potenciar el medi ambient i la pluralitat que ens defineix com a éssers humans. El repte és guanyar la majoria social a la demarcació a favor d’una manera de veure la vida que sigui justa amb tothom, seriosa en el govern i amb respecte al planeta. En el dia a dia, ens hem compromès a governar amb lleialtat allà on som al govern i fer oposició constructiva amb el municipi quan som a l’oposició. On hi ha el PSC, hi ha una aposta per fer política municipalista i empènyer les iniciatives progressistes.
Una de les prioritats és incentivar el canvi polític cap a les esquerres a l'Ajuntament de Girona?
M. L. Ho ha dit Sílvia Paneque i crec que és evident que Girona necessita un canvi. Els motors històrics de la ciutat, el d’un projecte engrescador, i el de la gestió del dia a dia, no funcionen. Això és altament preocupant. El govern de Marta Madrenas no ha estat capaç de trobar una majoria i, així, no té cap possibilitat de trobar un rumb per a la ciutat, que tingui el suport del plenari de Girona. Hi ha problemes greus que preocupen tothom com la sentència a Girona + Neta per males pràctiques a un treballador; o bé saber què va passar amb el projecte BLOOM, on s’han perdut més de 2 milions d’euros; o la indefinició constant durant tots aquests anys amb la Devesa. És veritat el que ha dit Paneque que allò que ha passat ha estat que com més Madrenas ha volgut convertir Girona en la capital de l’independentisme, menys capital hem estat tots junts del progrés, de les oportunitats i del creixement econòmic. No és estrany. La prioritat per a Girona, per tant, és recuperar un govern que treballi el dia a dia i que tingui un projecte de ciutat fort per a tots els gironins i gironines, sense excepció.
