logo
Imprimir
07-02-2021 | 22:20hs
•POLíTICA

Marta Madrenas: ‘Cal garantir el pes polític gironí en la sala de màquines de la presa de decisions del govern’

L’alcaldessa de Girona, número dos a la llista de Junts per Girona, destaca que el programa de la formació “és complet i realista”

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, és la número dos a la llista de Junts per Catalunya per Girona de cara a les eleccions del 14 de febrer. Diputada en l’anterior legislatura, espera que els resultats electorals permetin tirar endavant un dels objectius de campanya de la seva formació: restaurar les institucions catalanes. Per assolir-ho, la política gironina té clara la recepta: “s’ha de fer amb fermesa”. “Com ha dit el president Puigdemont, la manera de poder sortir d’aquesta repressió és mantenir la posició, no recular davant les envestides d’un Estat espanyol que cada vegada està més desacreditat a Europa”, explica.

Tenint en compte el context polític actual i la situació sanitària i econòmica, considera que estem al davant d’unes eleccions especialment rellevants per a la reactivació del país?

Totes les eleccions són importants, però és evident que el context polític i sanitari en què es troba el país les fa especialment decisives. Per una banda, continuem dins un Estat que ha endurit la repressió contra l’independentisme i on un govern teòricament més sensible als drets fonamentals continua perseguint els qui volem implementar un Estat propi. I de l’altra, tenim una crisi sanitària, econòmica i social que obliga a tenir un govern fort i capaç de pilotar la sortida d’aquestes crisis. Arribaran els fons europeus, i la reactivació del país depèn en bona part que en fem un bon ús. Hem d’aprofitar aquest tren, i Junts hem demostrat més capacitat de gestió i coneixement de la realitat econòmica i territorial del país.

I en aquest tren, quin pes han de tenir les comarques gironines en la Catalunya del futur?

Hem d’estar al primer vagó. Tenim un territori dinàmic, amb una economia diversificada en molts sectors diferents, i amb una proximitat a Europa que ens permet aprofitar el corredor mediterrani. Tots els territoris han de tenir el seu pes en el conjunt del país, però és imprescindible que la Generalitat adapti les polítiques a les necessitats de cada territori. Girona s’ha de gestionar a través dels ulls dels gironins, i el que cal és garantir aquest pes polític gironí en la sala de màquines de la presa de decisions del govern. I per sort, a Junts, tenim molta gent preparada per fer aquest paper.

La ciutat de Girona com a capital de la demarcació també ha de tenir una importància cabdal, doncs?

Com a alcaldessa sempre defenso que a Girona hem d’exercir la capitalitat amb generositat amb tot el territori. No només som la capital administrativa, sinó que també som la capital universitària, comercial o cultural; i això s’ha de fer valdre perquè tot el territori se’n pugui aprofitar. O des del punt de vista sanitari, tenim un nou Trueta per fer que ha de comptar amb un campus universitari referent per a la investigació i la formació en salut a Catalunya. De la mateixa manera que nosaltres ens hem d’aprofitar dels valors dels Pirineus o la Costa Brava, per posar només dos exemples. Som un territori molt interconnectat en l’àmbit humà i econòmic, i crec que aquesta és una fortalesa per al futur.

Més enllà de les accions per pal·liar la crisi derivada de la Covid, quines actuacions us marqueu com a primordials per executar a la província durant la pròxima legislatura?

Tenim un programa molt complet, però a la vegada realista. Hem de ser ambiciosos, però no podem fer volar coloms perquè després es genera frustració. No sabem com sortirem de la crisi de la Covid, però el que sí que sabem és que ho farem i que quan això passi, hem d’estar preparats per encarar tots els reptes de la revolució digital i ecològica en la qual ja estem immersos. Moltes accions van en aquesta prioritat: reactivar l’economia, defensar l’ocupació juvenil, garantir l’arribada de la fibra òptica i la cobertura 5G, continuar complint el pacte del Ter, desenvolupar infraestructures clau com l’N-II, la C-32, l’aeroport, les Rodalies o el port de Palamós, o bé millorar en seguretat ciutadana i en l’atenció a la gent gran.

Estem al davant d’una campanya atípica, però no per això la gent deixa de mostrar les seves preocupacions. Quins missatges li transmeten les persones?

Un missatge de confiança. Estem en uns moments molt durs, amb gent que ho està passant malament i amb sectors molt tocats. El pitjor és que vivim en una incertesa de no saber quan s’acabarà aquest túnel on estem. Però hem de confiar en el que ens diuen els experts i en mesures com la vacunació, i que aviat en veurem resultats. Fa un any que estem així, i no sabem fins quan hi continuarem, però som un país que sempre ens n’hem sortit de situacions molt i molt dures, i ara segur que també ho farem. És evident que hi haurà canvis i que no tot serà igual, però ens recuperarem. Cal no perdre mai la confiança en nosaltres mateixos com a país.

Un dels missatges de la vostra campanya és la restitució de les institucions catalanes. Com es pot assolir, això, davant d’un Estat que s’ha mostrat repressiu en aquest sentit?

Amb fermesa. Com ha dit el president Puigdemont, la manera de poder sortir d’aquesta repressió és mantenir la posició, no recular davant les envestides d’un Estat espanyol que cada vegada està més desacreditat a Europa. És evident que l’exili està despullant un Estat que no és la democràcia que ens han fet creure, i davant d’aquesta realitat hem de lluitar perquè fins ara la repressió s’ha mantingut inalterable. No només això, sinó que ja s’està estenent cap a la llengua i la cultura, que tenen un Estat en contra i que hem de defensar perquè són part indissociable de la nostra identitat. Ens cal mantenir la posició, estar convençuts que a la independència només hi podrem arribar defensant les nostres institucions, i confrontant-nos amb un Estat que no ens reconeix com a subjecte polític.

Per aquesta confrontació caldrà unió sobiranista. L’autocrítica serà bàsica, per part de totes les forces independentistes, per arribar a acords postelectorals?

És evident que si hi ha un acord, les parts que el formen s’han d’entendre. I s’han d’entendre en funció dels resultats electorals, perquè al cap i a la fi la democràcia va d’això. Hem de trobar tots aquells punts on estem d’acord, i allà on hi ha divergències, marcar bé les línies vermelles de cadascú. La nostra cap de llista, la Laura Borràs, ha dit que ella vol liderar un govern fort, i això s’aconsegueix amb lleialtat i respectant els resultats electorals en funció dels resultats que tregui cada força política.

En el programa la formació també es compromet a construir la República catalana. Estem parlant d’un procés extens i, per tant, a llarg termini?

Tenim pressa, perquè cada any que passa és un any que hem perdut 16.000 milions d’euros; un any amb polítics i gent de la societat civil a la presó, a l’exili o amb judicis pendents; un any més amb infraestructures inacabades, o un any més amb lleis del Parlament al Constitucional. Per tant, cal reprendre la força d’aquest procés, perquè quan hem sigut forts és quan hem anat junts i decidits. Ara bé, també hem vist que s’ha de compaginar aquest objectiu amb la feina del dia a dia, i anar creant estructures d’Estat i ocupant espais de poder. Els processos d’independència mai tenen un calendari fix, perquè no saps si hi haurà un fet que desencadenarà conseqüències imprevistes. Hem de treballar perquè quan això passi, estar a punt per exercir l’autodeterminació.




Link:
https://www.gironanoticies.com/noticia/144893_martamadrena-calgarantirelpe-politicgironienla-alademaquine-delapre-adedeci-ion-delgovern-1.htm