|
La coordinadora de l’Institut Català de les Dones a Girona assenyala que durant la pandèmia “s’ha observat un increment de les violències masclistes”
En el marc del Dia Internacional de les Dones, jornada que enguany se celebrarà subjecta a les restriccions de la Covid-19, conversem amb la coordinadora de l’Institut Català de les Dones a Girona, Fina Surina, que entre altres coses apunta que la crisi sanitària ha posat de manifest “les greus discriminacions que encara s’exerceixen sobre les dones”. “És necessària l’autocrítica, la visibilització i la denúncia del masclisme, el sexisme i les discriminacions, perquè tenen greus conseqüències pels projectes vitals de les dones i va en detriment dels seus drets de ciutadania i d’accés al treball, de la nostra carrera professional i del temps de lleure, que hauria de ser exactament igual que el dels homes, i a més perjudica la nostra salut i el benestar”, explica.
Les reivindicacions de cada 8 de març han canviat molt amb el pas dels anys?
Les dones hem canviat i la nostra actitud ha canviat: les reivindicacions se centren en la lluita per una societat justa, on totes nosaltres tinguem els mateixos drets i oportunitats que tenen els homes. En el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, des de l’Institut Català de les Dones, aquest 8 de març centrem les reivindicacions en com la pandèmia de la Covid-19 ha posat en relleu les greus discriminacions que encara s’exerceixen sobre les dones.
Així, durant el confinament domiciliari estricte (març-abril de 2020) les dones van manifestar en gairebé el 60% que eren les que s’ocupaven de manera principal o en exclusiva de les feines domèstiques, tot i que la presència de les dones en les ocupacions de primera línia contra la pandèmia era majoritària: 64% en venda de productes bàsics, 86% en personal de neteja, 80% en personal de serveis socials, 84% en personal de residències per a gent gran i 70% en personal sanitari i farmacèutic. Els hàbits patriarcals en la distribució dels usos del temps pel que fa a la corresponsabilitat no van variar gaire, tot i que l’increment de la convivència d’homes i dones a les llars ho hauria d’haver facilitat.
Fins a quin punt cal l'autocrítica perquè la societat deixi de ser patriarcal?
És necessària l’autocrítica, la visibilització i la denúncia del masclisme, el sexisme i les discriminacions, perquè tenen greus conseqüències pels projectes vitals de les dones i va en detriment dels seus drets de ciutadania i d’accés al treball, de la nostra carrera professional i del temps de lleure, que hauria de ser exactament igual que el dels homes, i a més perjudica la nostra salut i el benestar.
La crisi actual no pot suposar un pas enrere en cap dels avanços socials assolits per les dones, i és imprescindible garantir que les dones puguin gaudir dels seus drets. Cal seguir explicant que els homes corresponsables guanyen en autonomia, en autoestima, en salut, milloren les relacions afectives i la complicitat amb les persones del nucli familiar. Ser corresponsable és positiu per als homes i per a tothom.
Des de l'Institut Català de les Dones quines dades recents disposeu sobre igualtat de gènere?
L’Institut Català de les Dones ha fet públic el Dossier Estadístic de l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) “Les Dones a Catalunya 2021”, amb les dades dels principals i més actuals indicadors de desigualtats en el món laboral, condicions de vida, formació, salut, representació política, TIC, esport i cultura. Enguany destaquen les dades que mostren les desigualtats en corresponsabilitat i el resultat de l’Índex d’Igualtat de Gènere, on Catalunya ha passat del novè al setè lloc en un any respecte a la cursa dels països europeus pel que fa a Igualtat.
Algunes de les dades que evidencia el dossier de l’OIG són les següents:
1. A Catalunya hi ha un 9,4% menys de dones que homes en edat de treballar que es consideren població activa. I també estan 8,8 punts per sota en població ocupada respecte dels homes.
2. Les dones són un 39% dels càrrecs de direcció i gerència malgrat representar el 56,6% del total de les persones científiques i intel·lectuals.
3. Les categories professionals on les dones estan més representades són les d’empleada d’oficina, comptables i administratives, amb un 70,7%.
4. La taxa d’atur és major en les dones (15%) que en els homes (12,9%). La taxa d’atur en les dones ha augmentat 3,6 punts percentuals al llarg del 2020, passant de l’11,4% en el primer trimestre al 15% en el darrer trimestre de l’any.
5. Destaca la precarietat del salari de les dones més joves, amb un sou brut anual de 11.632,66 euros. Els homes menors de 25 anys tenen un sou brut anual de 14.180,34 euros.
6. La bretxa salarial anual entre dones i homes se situa en el 22,2%, 0,8 punts menys que l’any 2017.
7. El salari brut anual sempre és inferior en les dones en tota mena d’ocupacions. La diferència més destacable es dona en les ocupacions més elementals (32,6%), seguit de les treballadores de la restauració, personals i venedores (29,4%).
8. Les dones titulades són majoria en qualsevol classe d’estudis universitaris (doctorat, grau, màster) en un 57,7%.
9. Les dones tenen una percepció positiva de la mateixa salut en un 80,4% dels casos, 5 punts percentuals per sota de la dels homes, que la tenen en un 85,4%.
10. Les dones a Catalunya només ocupen el 22,9% d’alcaldies.
Quina ha estat l’evolució pel que fa a les trucades a la línia telefònica d'atenció a les dones víctimes de violència domèstica a les comarques gironines durant el 2020?
En termes globals, durant el temps de pandèmia de la Covid-19 s’ha observat un increment de les violències masclistes i gran part dels fets s’estan cometent per persones properes i conegudes de les dones en els espais més íntims en els quals les dones han estat confinades. Algunes dades mostren aquest augment, tot i que com és conegut, aquestes dades només reflecteixen una part del que realment està passant, ja que la recollida d’aquesta informació tan sensible planteja molts inconvenients respecte a les dones que estan en aquestes situacions.
Si ens centrem en la festivitat del Dia Internacional de la Dona Treballadora, com plantegeu la jornada d'enguany, influenciada per la Covid?
La pandèmia no ens deixarà aquest 8 de març mostrar la imatge de milers de dones reclamant la igualtat pels carrers, no podrem sortir massivament als carrers, però les reivindicacions es mantindran i trobarem altres maneres de fer-nos sentir i fer xarxa, perquè hem après durant aquest any de crisi sanitària a ser creatives i a posar-hi imaginació. Més aviat que tard tornarem a omplir els carrers.
