|
Tindrà lloc dilluns 13 de setembre a les 14h a la catedral d'Elna a Catalunya Nord
La cerimònia de comiat a l'escriptora i especialista nord-catalana en onomàstica, tindrà lloc dilluns 13 de setembre a les 14h a la catedral d'Elna a Catalunya Nord.
Les edicions franceses L'Harmattan li acaben de publicar fa pocs dies el seu darrer treball 'Les noms de lieux du Roussillon, de la protohistoire à nos jours' amb prefaci de Michel Tamine, president de la Societat Francesa d'Onomàstica.
L'escriptora Renada-Laura Portet (Sant Pau de Fenollet, 1927) va morir el passat 5 de setembre a una residència de gent gran d'Elna a l'edat de 94 anys. Portet, unes de les veus literàries més rellevants de la Catalunya del Nord, va fer la seva última aparició pública el passat 9 de juliol, durant la festa dels seixanta anys d'Òmnium Cultural, i recentment també va fer acte de presència, també al juliol, a l'activitat de l'Hora Solidària on va intervenir l'exconseller Jordi Turull.
Durant la seva prolífica trajectòria cultural, Portet va treballar els gèneres de poesia, narrativa breu, novel·la, drama i l'assaig, així com l'escrit científic i de recerca, focalitzat en aquest darrer cas en qüestions de lingüística, toponímia i onomàstica. De fet, el seu treball acadèmic, on excel·leix l'estudi de toponímia 'A la recerca d'una memòria: Rosselló microtoponímic' (1982), així com les seves múltiples aportacions, li van valdre per rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2004. Alguns dels altres reconeixements que va rebre van ser la Ginesta d'Or de poesia catalana als Jocs Florals de la companyia literària la Ginesta d'Or de Perpinyà (1976); el premi de la Biblioteca Catalana de Perpinyà (1980) o el premi Vila de Perpinyà (1981), juntament amb Agustí Bartra. També, la Conselleria de Cultura, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la ILC van homenatjar la seva trajectòria amb motiu del seu norantè aniversari.
En la seva faceta com a narradora i novel·lista, destaca el seu elevat nombre de publicacions, on sobresurt 'Castell negre', un recull que va ser premiat amb el Víctor Català de l'any 1981 i traduït al francès el 1982. També va escriure altres obres reeixides, com ara 'L'escletxa'; 'El metro de Barcelona', 'Lettera amorosa' o 'Rigau & Rigaud', entre moltes d'altres. Amb inquietuds també en el món teatral -va escriure, per exemple, l'obra 'Guillem de Cabestany o el convidat imprevist'-, també va publicar en el terreny de la poesia: 'Jocs de convit', 'Una ombra anomenada oblit', 'El cant de la Sibil·la' o 'N'hom'.
