|
El Col·lectiu 7 de novembre ha organitzat avui una manifestació que també ha comptat amb una Marxa de Torxes i actuacions musicals
La Catalunya del Nord ha celebrat avui, 6 de novembre, la seva Diada, una festivitat que ha comptat amb el motor el Col·lectiu 7 de novembre, l’impulsor de diverses activitats i iniciatives. En aquest sentit, un dels actes cabdals ha estat la manifestació, que a partir de les quatre de la tarda ha aplegat centenars de persones -moltes de les quals convocades per l’Assemblea Nacional Catalana i procedents del Principat- des de la Plaça Catalunya, el punt d’inici, fins al Castellet, on s’han efectuat diversos parlaments. Concretament, des de l’organització assenyalen que s’han aplegat a la capital nord-catalana al voltant de 1.500 persones.
El missatge cabdal ha arribat a través de la lectura del manifest de l’acte d’avui. En aquest sentit, el text ha recordat que aviat farà un any del tancament de passos fronterers entre la Catalunya del Nord i el Principat, una decisió “que el govern francès de Macron va encarregar sota el pretext de lluitar contra el ‘terrorisme’ i la ‘immigració il·legal’”. “Una decisió que ha volgut posar al mateix sac terrorisme i les persones que es veuen obligades a migrar. Des de la llavors, la Prefectura només ha permès obrir un d’aquests passos, el Pont del Riumajor -entre Costoja i Tapis-, i només ha estat així gràcies a la pressió popular que han fet els catalans i catalanes de banda i banda de la frontera imposada”, ha continuat la lectura.
El manifest també ha subratllat que avui dia encara queden quatre passos fronterers tancats, un fet que ha titllat de “mesura purament propagandística per part de l’estat francès, que ha estigmatitzat, encara més, les persones migrants i, alhora, ha provocat perjudicis econòmics i de mobilitat als catalans i catalanes que viuen en aquestes zones rurals transfrontereres”. “Per la Diada de la Catalunya del Nord rebutgem aquesta frontera imposada i ens manifestem en contra d’aquest racisme institucionalitzat de fons”, ha assenyalat el manifest, que ha finalitzat amb el reclam de diverses exigències: el reconeixement oficial del català a la Catalunya del Nord; l’ensenyament immersiu en català a tots els centres educatius públics; l’existència de polítiques socials i econòmiques al territori; un estatut particular per a la Catalunya del Nord amb competències locals i el reconeixement del 7 de novembre com a dia festiu oficial al territori nord-català.
Després dels parlaments al peu del Castellet, la concentració ha continuat amb una Marxa de Torxes, que s’ha dirigit a la Casa Musical, l’emplaçament que ha abaixat la persiana de la festivitat d’avui amb diverses actuacions musicals: Tata, Trau, El Belda i El Conjunt Badabadoc. Paral·lelament, la mateixa mobilització convocada pel Col·lectiu 7 de novembre, sota el lema ‘Obrim fronteres, esborrem el Tractat dels Pirineus’, també ha inclòs un Correllengua d’homenatge a la figura d’Isabel-Clara Simó, escriptora, periodista i política del País Valencià considerada una de les autores modernes més importants de la literatura catalana.
Crítica a Aliot
La polèmica de l’acte d’avui s’ha focalitzat en la figura de l’alcalde de Perpinyà, Louis Aliot. En aquest sentit, des del Col·lectiu 7 de novembre han denunciat una “censura política i un conjunt de traves administratives per part de l’Ajuntament” en l’organització dels actes de la jornada d’avui. En concret, l’entitat lamenta que Aliot “ha fet ús del seu poder a l’Ajuntament prohibint de desplegar l’estelada al Castellet”. El Col·lectiu 7 de novembre recorda que “és la primera vegada, des del 2004, que un alcalde s’oposa a aquesta petició. “Mentre ‘Perpinyà, la Catalana’ ha respectat la llibertat d'expressió i ha posat a disposició de la seva població els seus monuments històrics catalans, la nova ‘Perpinyà, la Radiant’ ha preferit lluir banderes espanyoles el passat 12 d'octubre i celebrar el Dia de la Hispanitat, tot commemorant una colonització i un genocidi humà i cultural dels pobles indígenes d’Amèrica”, han criticat a través d’un comunicat. D’altra banda, també han denunciat que l’Ajuntament ha denegat, “també per primera vegada”, “el permís d’ocupar l’espai de les places Verdun i de la Victòria del voltant del Castellet i ha refusat la petició d’una tarima, sonorització i un punt de llum per a l’acte final de la manifestació”.
Les dificultats imposades pel consistori han estat destacades, entre altres, per la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, però ha celebrat que l’organització ho hagi pogut tirar endavant “amb normalitat”. A més, Paluzie també s’ha referit a la situació de la llengua catalana: “El tema de la llengua té dificultats, i amb aquest Ajuntament i alcalde, la situació s’ha complicat. En tot cas, el moviment catalanista a la Catalunya del Nord segueix molt fort i molt viu, hi ha molts altres ajuntaments que així ho demostren”.
Maria Costa, present
Una de les autoritats presents a l’acte d’aquesta tarda a Perpinyà ha estat Maria Costa, batllessa dels Banys d’Arles que recentment s’ha incorporat a l’Assemblea de 121 representants del Consell per la República Catalana. Sobre aquesta agrupació, i més concretament sobre la seva delegació nord-catalana, Costa n’ha destacat les accions promocionals que van tenir lloc el passat estiu, quan una representació de la delegació va fer parada a determinats mercats del territori nord-català. “Cal que la gent que passi pel mercat s’interessi pel Consell, és important aconseguir que hi hagi un protagonisme més fort del que és el Consell per la República”, assenyala. “El que s’ha d’entendre és que en els últims anys, aquí, s’ha format un fòrum gegant de la promoció de la independència: des de les mateixes parades fins a la gent que ve per explicar el procés, gent que ve perquè és de l’ANC o Òmnium, entre altres. Estem en un moment en el qual s’ha de poder fer una lectura més fina, que la gent entengui exactament qui parla i què pot fer i com ho pot fer”.
