Miquel Noguer: ‘Banyoles ha de ser un exemple de sostenibilitat’

La ciutat de Banyoles ha viscut un 2021 tal com es preveia ara fa un any, enmig de l'esclat de la pandèmia?

No crec que encara siguem prou capaços de valorar-ho, tenint en compte el context actual. Portàvem un ritme de normalitat, tant a la vida privada com a la vida comercial, industrial o laboral, i de cop això es va estroncar amb una crisi com la de la Covid-19, que va comportar un canvi de paradigma total. L'any 2020 el món es va aturar, van aparèixer els ERTOs i la gent va haver de quedar-se a casa, per la qual cosa no ha estat tant una crisi econòmica, sinó una crisi de salut i una crisi social, també. I el 2021, d'altra banda, el vam començar malament, confinats, però amb l'aparició de la vacunació la situació va canviar: a l'estiu gairebé vam recuperar la normalitat d'abans, amb una reactivació econòmica i turística considerable, però l'any el vam acabar amb el toc de queda i la nova variant Omicron, que s'escampa al 25% de la població. Així doncs, ens tornem a trobar de nou en aquest atzucac, però considero que amb la vacunació hi guanyem molt: amb la gran quantitat de gent infectada que hi ha, les persones ingressades a les UCI o fins i tot el volum de persones que desgraciadament moren, és molt inferior amb relació a quan no hi havia vacunes. I això ens fa ser més optimistes.

Hem tancat un any de contrastos, doncs.

El 2021 no ha estat un mal any, ha estat un any d'alts i baixos i d'incerteses, però en definitiva Banyoles ha pogut seguir a bon ritme. Insisteixo: si ens vacunem amb la tercera dosi de reforç, si vacunem els nens i nenes de 5 a 12 anys i si també som capaços que la gent que no s'ha vacunat fins ara ho faci, crec que aquesta situació la podem deixar durant aquest any i engegar una reactivació després de dos anys difícils. En tot cas, tot això està per veure, evidentment.

És massa optimista pensar que aquest serà l'any de la recuperació?

Jo ho penso, que serà l'any de la recuperació. No és una crisi econòmica, els índexs de l'atur estan baixant; estem parlant sobretot d'una crisi sanitària que ha derivat en una certa crisi social i que, d'altra banda, també ha fet aflorar o aguditzar certes malalties mentals. Però no és una crisi econòmica, és a dir, la gent té capacitat econòmica i això és molt important: aquest estiu, per exemple, s'ha comprovat que quan les persones han tingut la possibilitat de sortir ho han fet, a tot arreu.

Fins a quin punt és complex gestionar la política municipal amb un escenari incert com el que ofereix la Covid?

Tots ens hem hagut d'acostumar a una situació que no havíem viscut mai, i quan hi ha una cosa que no et passa mai evidentment et costa molt, acostumar-t'hi. Aquesta pandèmia ha trasbalsat el món, no se n'ha escapat ningú: des dels governs dels estats fins als que gestionen les comunitats, les institucions provincials, les comarcals o les locals, que al cap i a la fi som l'administració més pròxima a la ciutadania. Tothom ha hagut de reordenar les prioritats amb l'objectiu d'ajudar a tota la gent i de reactivar o esperonar a tots els sectors que han quedat tocats, que han implicat a moltes persones. Aquest paradigma, evidentment, ens va capgirar tots els plans, però això ens ha passat a nosaltres i ha passat a tot el món, per la qual cosa s'han hagut d'impulsar uns canvis de qüestions que no es tenien previstes inicialment. En definitiva, hem hagut de treballar per anar emmotllant l'acció de govern amb les necessitats que va tenint la societat en cada moment.

Les polítiques socials i econòmiques han adquirit una rellevància encara més majúscula, per tant.

Sí, hem hagut de gastar diners que teníem programats en altres partides, com per exemple mesures per ajudar a les empreses de comerciants, restauradors o petites empreses de serveis a subsistir, o més endavant accions de reactivació econòmica. Hem intentat aportar el nostre granet de sorra, i això s'havia de fer perquè hi ha hagut un canvi de prioritats. Ara bé, malgrat tot, a Banyoles hem pogut continuar amb una certa velocitat de creuer i hem pogut executar inversions i millores que paral·lelament s'havien de fer a la ciutat.

De fet, que l'Ajuntament hagi aprovat un pressupost de més de 23 milions esdevé un pilar fonamental per continuar amb aquest ritme de treball, entenc.

Hem aprovat un pressupost que ens ha de permetre mantenir aquesta velocitat de creuer que comento, sí. Hi ha d'haver les millores que la ciutat necessita, així com aquell manteniment constant i un ajut en la reactivació. Som molt conscients que hem de ser capaços de mantenir l'activitat de la ciutat perquè, d'aquesta manera, Banyoles pugui estar rodejada d'una promoció econòmica important.

D'aquesta partida pressupostària un total de 2,5 milions es destinaran a inversions. Quins són els pilars més rellevants en aquest àmbit?

S'ha d'acabar el Museu Arqueològic de Banyoles, que és una obra que té un cost d'1,7 milions d'euros, i també hem de tirar endavant el projecte de la nova biblioteca. A partir d'aquí, hem de continuar treballant en el manteniment de la via pública: hem de fer un bon parc de gossos, hem de tenir millors voreres i una bona senyalització o hem de fer una inversió amb l'immoble de can Tarradas i repensar aquest espai com a equipament municipal. En definitiva, cal seguir treballant per millorar els equipaments culturals, esportius i educatius de la ciutat.

La finalització de la reforma del Museu Arqueològic, la nova biblioteca... Banyoles vol fer un nou pas endavant, en l'àmbit cultural?

Sempre dic que Banyoles és una ciutat en la qual la societat civil és molt important. Hem de tenir en compte que hi ha moltes entitats, en tenim més de 180 de tota mena, moltes de les quals culturals, però també d'altres àmbits com l'esportiu, per exemple. En un moment determinat es van fer moltes inversions en aquest camp: millores als pavellons de la Farga, del Pla de l'Ametller o de la Draga, així com la construcció de l'Skate Park, els treballs efectuats al camp de futbol vell o al camp de futbol nou... Es va fer una aposta a nivell esportiu molt important per al creixement de les diferents activitats.

Si ens centrem en l'àmbit cultural, l'aposta també ha estat significativa. Vam acabar i estrenar l'Auditori, per exemple, i entre els anys 2009 i 2010 vam fer la Factoria d'Arts Escèniques, un espai prou destacat, i també hem impulsat l'Oficina Jove del Pla de l'Estany de Cal Drac, que ha servit per a moltíssimes coses. Ara, el que toca, és acabar la reforma del Museu Arqueològic i, d'altra banda, encarregar tot el projecte de la nova biblioteca, la qual cosa fa que tot plegat sigui una aposta cultural important per als pròxims anys. En definitiva, sempre hem treballat apostant per les entitats banyolines, una aposta que engloba totes les disciplines, i ho continuarem fent així. La nostra feina implica millorar els equipaments globals de la ciutat i, per tant, treballar a favor de les diferents disciplines.

Ara fa un any, el febrer de 2021, es va publicar l'aprovació del POUM. Com li agradaria que canviés la ciutat, aquesta eina?

El POUM era una necessitat, perquè l'anterior tenia més de 30 anys i un POUM amb 30 anys està obsolet, per molt bé que hagi estat fet, com era el cas: va ser un POUM extraordinari, si no fos així la ciutat no hauria tingut el creixement que ha tingut. Ara bé, actualment faltava una nova eina que servís per omplir els buits que hi havia i que, sobretot, posés ordre a certs indrets de la ciutat. El que ha de permetre el nou POUM és ordenar el creixement, fer que la ciutat esdevingui un sol bloc en ella mateixa i que el seu desenvolupament i creixement al llarg dels pròxims vint o vint-i-cinc anys sigui sostingut, que no sigui desmesurat. El POUM no ha de permetre grans disbauxes, sinó un creixement molt equilibrat. Hem de tenir en compte que a Banyoles, des de fa anys, hi ha un creixement d'entre quaranta i cinquanta habitatges a l'any, i el nou POUM ha de consolidar això i fer-ho extensible en els equipaments.

D'altra banda, també és important que el POUM tingui en compte la petitesa de sòl de la ciutat: Banyoles té deu quilòmetres quadrats, a part de tenir unes zones naturals protegides al voltant de l'estany. Per tant, la ciutat ha de ser capaç de tenir un creixement econòmic, industrial i empresarial en aquesta zona, essent conscients que les grans indústries han de situar-se a la seva rodalia.

Més enllà de l'aspecte urbanístic que implica el POUM, com s'imagina la ciutat de Banyoles en un futur pròxim?

Banyoles té una personalitat definida, no només per la seva gent, sinó també per l'estany o el Barri Vell, que ens donen una personalitat molt gran. L'estany ens vincula amb un espai i un indret natural que tots i totes vetllem per preservar-lo, fa molts anys que hi vivim de cares i en gaudim, però també el deixem gaudir, i això també diu molt de la nostra hospitalitat. I pel que fa al nucli antic, s'ha anat millorant molt amb el pas dels anys, i això és mèrit dels diferents governs. Per tant, hem de ser capaços de conservar i preservar tot això: preservar la ciutat que tenim, mantenir-la i cuidar-la, hem de ser coherents amb això, i hem d'apostar per aquest creixement sostingut que abans subratllava. Banyoles ha de ser una ciutat que ha de gaudir i ha de tenir tots els equipaments per a la seva gent, un lloc amable i sostenible en tots els sentits, tant mediambientalment com socialment. En definitiva, hem de ser un exemple de sostenibilitat en el futur, una ciutat molt endreçada i preservada, que sigui molt valorada, primer, per nosaltres mateixos.