|
El candidat a la presidència del Consell per la República considera que l’acte de demà, quan s’escollirà el nom del president, ha de representar “la fi de l’etapa fundacional i l’inici de l’etapa operativa”
El municipi nord-català de Canet de Rosselló esdevindrà demà l’escenari de l’elecció del president del Consell per la República Catalana. Un nom que sortirà de dos candidats, el president en funcions de l’organització, Carles Puigdemont, i el professor de l’Escola d’Enginyeria Industrial de la UPC i doctor en Enginyeria Mecànica, Joan Ramon Gomà. “El Consell ha de ser el Govern de la República a l'exili, i la seva funcionalitat ha de ser la de tot govern fent el que cal per deixar d'estar a l'exili”, assenyala Gomà en aquesta entrevista.
Què l’ha empès a presentar-se com a candidat a la presidència del Consell per la República?
Des que es va crear vaig creure que havia de ser l’eina clau per a fer efectiva la República, però ha anat passant el temps i els resultats obtinguts són molt més minsos del que a mi m’hauria agradat. Em va semblar que el millor que podia fer era fer un pas endavant i presentar a l’Assemblea de Representants les meves propostes per accelerar cap a l'objectiu.
Quines són aquestes propostes?
Tres: mobilitzar els membres del registre ciutadà demanant-los la participació activa en els diferents projectes i activitats necessàries per a fer efectiva la República; la posada en marxa d'una sèrie d'iniciatives que afebliran el poder espanyol i enfortiran el català, i el disseny i execució d'un pla detallat per a fer efectiva la República en un termini inversament proporcional al nombre de ciutadans catalans que s'apuntin a treballar de valent per dur-lo a la pràctica.
Què representa l'acte d'aquest cap de setmana per al creixement i l'evolució del Consell?
Espero que representi la fi de l'etapa fundacional i l'inici de l'etapa operativa.
Dissabte hi haurà dues opcions: vostè o Puigdemont. Que existeixin diferents possibilitats significa que hi ha dos models estratègics diferents, o és una demostració de la transversalitat del col·lectiu?
Interpreto que la línia estratègica del MHP Puigdemont està en la línia del document "Preparem-nos" i la del pla de govern actual. Personalment, estic força d'acord amb aquests documents, però jo faré més èmfasi en posar a treballar a tots els inscrits per assolir els objectius i crec que manquen coses i també quantificació i concreció. En qualsevol cas, si observeu els vídeos de les sessions que ja hi ha hagut a l'Assemblea de Representants, veureu que és molt diferent del funcionament del Parlament català i espanyol, allí es dediquen a parlar de cara a la galeria sense escoltar-se els uns als altres, mentre que a l'Assemblea més que parlar, s'enraona. Espero que a més d'un candidat escollit, el resultat sigui una línia estratègica millor que la que en sortiria si només hi hagués un candidat.
Independentment del seu futur rol, com considera que ha de ser el Consell del futur i quina funcionalitat ha de tenir?
El Consell ha de ser el Govern de la República a l'exili, i la seva funcionalitat ha de ser la de tot govern fent el que cal per deixar d'estar a l'exili.
Tot i que el ritme d’inscripcions ha disminuït, el Consell ha superat les 100.000 afiliacions, però la sensació que no aglutina les diferents sensibilitats independentistes -especialment d'ERC- es manté. Un dels objectius prioritaris ha de ser el de llimar aquestes diferències?
En la meva opinió la desunió ve de la lluita per determinar qui mana. Si aconseguim que el Consell estableixi mecanismes democràtics que demostri que qui mana de veritat és el poble català, només es mantindran desunits els que estiguin contra la democràcia. Pel que fa a l'augment lent del nombre d'inscrits, jo ho atribueixo sobretot al fet que encara no es veuen gaires resultats tangibles, més que no pas a la manca d'unitat.
Finalment, com definiria el moment actual del procés independentista? El context convuls d'avui dia l'ha desinflat?
Em fa l'efecte que hi ha molta gent que, com jo, ha marxat cap a casa i duen pensar: ‘Quan vulgueu anar-hi de debò, ja m'avisareu’. Però la gent hi és, n'hi ha més que mai i tenen més clar que mai que necessitem alliberar-nos. Només cal avisar-los quan hi anem de debò.
