|
2.000 famílies d'arreu d'Espanya, entre les quals hi ha unes 800 de Catalunya, sol·liciten a l'Estat recuperar els diners.
Gairebé 2.000 famílies d'arreu d'Espanya, entre les quals hi ha unes 800 de Catalunya, sol·liciten a l'Estat recuperar els diners republicans que els van ser confiscats a partir de 1938 i fins a ben entrada la postguerra. Totes elles s'han unit en l'Agrupació de Perjudicats per la Confiscació Franquista que aquest dissabte ha celebrat a Barcelona una reunió anual. L'entitat es va constituir el 2005, des de quan recull còpies de tots els rebuts que es van emetre llavors i que van certificar oficialment els diners que aquestes famílies van haver de lliurar. Totes elles es van quedar al marge de la llei de memòria històrica aprovada a la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, i havien arribat a ser-ne més de 2.500, "però molts dels agrupats s'estan morint perquè ja són grans, i no podran mai recuperar els diners que els van confiscar", ha explicat a Europa Press una de les impulsores de l'entitat, Lídia Jiménez. Als seus avis materns els van confiscar 1.365 pessetes. El rebut de la confiscació va ser la dot de la seva mare, Montserrat Capdevila, qui des dels anys 60 ha acudit en una infinitat d'ocasions a l'oficina del Banc d'Espanya a la plaça de Catalunya de Barcelona per intentar cobrar-lo. "La resposta sempre ha estat la mateixa: que encara no tocava", explica Lídia, qui continua guardant com un ben preat el rebut heretat dels seus avis, amb l'esperança de cobrar-lo com més aviat. Membres de l'entitat porten anys indagant als arxius oficials proves documentals que posin de manifest la confiscació, que estimen que va ser de 3.500 milions de pessetes de l'època, segons les actes del Banc d'Espanya franquista, a les quals ha tingut accés Europa Press. Estimen que una pesseta republicana equival a dia d'avui a 1,5 euros, de manera que actualment, el valor de la quantitat confiscada superaria els 5.300 milions d'euros. Jiménez indica que porten anys treballant amb els grups del Congrés per aconseguir una iniciativa parlamentària sobre aquesta qüestió i, com la situació està enquistada, l'entitat preveu portar el cas a la justícia espanyola i europea. ELS DINERS DE L'"ENEMIC" En plena Guerra Civil, concretament el 1938, un decret del Ministeri d'Hisenda del govern franquista, amb seu a Burgos, va ordenar la prohibició de "la tinença de paper moneda lloc en curs per l'enemic", segons resa el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de 1938. Aquesta ordre governativa, a més, ordenava la confiscació del paper moneda imprès pel Govern republicà a partir de 1936, que també van posar en circulació alguns ajuntaments situats en territori republicà i, fins i tot, cooperatives. Amb aquesta finalitat, es va crear el "Fons de Paper Moneda posat en Circulació per l'Enemic", i així, veïns de tot Espanya van haver de lliurar els seus estalvis al Banc d'Espanya, entitats bancàries privades i als Ajuntaments, i mai van cobrar la quantitat abonada. Aquest no és el primer cas de víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, que no s'han beneficiat de la Llei de la Memòria Històrica, vagin als tribunals per reclamar els seus drets. Aquest mes de març el Tribunal Europeu de drets humans va admetre a tràmit una demanda de l'Església Evangèlica Espanyola (IEE), denominació protestant més antiga d'Espanya, ja que els pastors evangèlics que van exercir durant el franquisme "estan discriminats". El motiu és que la Seguretat Social de l'època no reconeixia la professió de pastor protestant, motiu pel qual no van poder cotitzar, i l'Estat continua sense reconèixer-los el seu dret a cobrar pensions per a ells i les seves viudes.
