|
L’objectiu d’aquesta revolució no ha estat altre que garantir el `sexe segur´.
Sense pretendre-ho, el PSOE i amb ell l’esquerra radical, han posat en safata al Govern l’arma més poderosa que podien haver imaginat per desbaratar tot el muntatge ideològic muntat entorn de l’avortament: la defensa del dret a la maternitat. Enarborat com a estendard del "progrés", aquesta esquerra ha defensat l’avortament com un dret suprem de la dona sense adonar-se que el desig més íntim de tota dona, ignorat per les feministes, és el de ser mare. En aquest sentit, tota la ideologia de gènere assumida pel socialisme, ve a convertir la dona en un mer objecte sexual, just el contrari del que semblava combatre en defensa de la seva dignitat. En altres paraules, aquesta esquerra que proclama als quatre vents el rebuig de qualsevol vinculació moral que no sigui la seva pròpia, ha considerat que l’avortament posava la guinda a la "revolució feminista", iniciada amb l’aparició de la famosa píndola anticonceptiva. L’objectiu d’aquesta revolució no ha estat altre que garantir el "sexe segur", un dels fonaments de la ideologia de gènere que aspira a igualar la dona amb l’home en el terreny sexual, alliberant a la dona de tota responsabilitat física i moral davant les conseqüències de l’ús del sexe. Com tota la imaginació científica i tècnica destinada a evitar els embarassos no desitjats ha resultat un fracàs, era necessari legalitzar l’avortament mitjançant una llei de terminis que, al capdavall, fes innecessari qualsevol pretext per realitzar-lo. Aquesta és la llei promulgada per l’esquerra en l’ultima legislatura de Zapatero.
