|
Per a mi no hi ha dubte: si Catalunya no aconsegueix la independència, no serà per culpa d’Espanya.
Segurament tenen raó els que afirmen que no tots els que es manifesten l’11 de setembre d’aquest any són independentistes convençuts; ara bé, com a mínim, en expressió de Quim Nadal, segur que tots “en veuen les raons” de la independència. aquesta sensació –que cada cop més gent veu com a necessària la consecució d’un estat propi per vIure d’acord amb el potencial del país- és percebuda a les Espanyes. I ens equivocaríem de ple si penséssim que tots els espanyols s’oposen a una Catalunya que arribi a la independència per la via democràtica. Hi ha prou pistes –des d’Europa també- que resultaria impossible d’oposar-se amb les armes a la voluntat del poble expressada a les urnes. Així, gent espanyola de professió i formació diversa –el cantant Miguel Bosé, l’excoronel Martínez Inglès..- comencen a ser el contrapunt a actituds hispanes cavernícoles i predemocràtiques: diuen coses sensates, com ara que Catalunya serà el que vulguin els seus ciutadans per majoria. Potser ho veuen com una situació no desitjada però inevitable. Ja em serveix: saben el que significa la democràcia. El respecte a la voluntat popular, com a mínim.
Però el que realment ens ha de preocupar als que aspirem a una Catalunya amb estat propi, no són les actituds d’Espanya i dels espanyols; el que més frena la independència són les pors i les estratègies de gent de casa nostra; de gent que es diu catalanista....però que només sospira per uns grams de (més) comprensió de part de l’estat espanyol. Respectables posicionaments com els de Pere Navarro (PSC) i Duran Lleida (aquest, però, en una pirueta hipòcrita i de difícil justificació diu que avui es manifestarà) són els que frenen el camí cap a l’estat propi. No cal fer pedagogia mirant Espanya; és més decisiu convèncer líders com Navarro i Duran. Per a mi no hi ha dubte: si Catalunya no aconsegueix la independència, no serà per culpa d’Espanya.
