|
Naturalment m’interessava la seva opinió sobre Catalunya i el seu encaix-desencaix amb Espanya.
La de Santiago Carrillo és una de les entrevistes que he realitzat que recordo amb més interès [la trobareu en aquest enllaç. També la que vaig fer a Victoria Prego, i a Juan Maria Bandrés. En tots els casos van ser entrevistes relaxades, fetes els anys 1996 i 1997 als seus domicilis o despatx professional en el cas del polític basc. No eren entrevistes necessàriament subjectes a l’actualitat sinó a la memòria de la transició espanyola, encara que la vinculació a l’actualitat esdevenia obligatòria.
Santiago Carrillo i la seva esposa em van acollir molt amablement, a l’hora d’esmorzar. La conversa no tenia pressa, el domicili respirava calma i ell anava desgranant el seu discurs de manera pausada, molt ben lligat –no es perdia mai– i amb una gran educació. Tenia al davant un tros de la història d’Europa que responia disciplinadament i amb ganes les preguntes que li formulava.
Naturalment m’interessava la seva opinió sobre Catalunya i el seu encaix-desencaix amb Espanya. En vaig fer una peça, i va servir per obrir la portada del Punt d’aquell dia: “Catalunya mereix una solució que no és el cafè per a tothom“. Us recomano les seves respostes. Val la pena que tots aquells que avui en lloen l’aportació a la democràcia espanyola es demanin què hauria passat si les seves recomanacions d’ara fa 16 anys haguessin estat considerades.
