|
La nostra missió era la de transformar la societat basant-nos en les idees de la socialdemocràcia que es va instaurar a Europa i que va construir la “societat del benestar”
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) no ha estat a l’altura del clam de la societat catalana expressada en la manifestació de l’ 11 de setembre. Els catalans vàrem dir prou a moltes coses: prou al maltracte de Catalunya, prou a la humiliació rebuda a l’Estatut d’Autonomia primer al Congrés i després al tribunal constitucional, prou a un sistema de finançament injust per als que més han aportat a la idea d'Espanya i prou a la persecució del Català ...
La nostra missió era la de transformar la societat basant-nos en les idees de la socialdemocràcia que es va instaurar a Europa i que va construir la “societat del benestar” i també teníem l’obligació moral de canviar-nos i moure’ns amb la societat quant aquesta ho fes. No ens correspon quedar-nos aferrats a idees que no és modifiquin, els aconeixements succeeixen a una velocitat vertiginosa i la societat demana respostes. El federalisme va morir amb l’Estatut, “totes les idees, fins i tot les sagrades, han d'adaptar-se a noves realitats” diu Salman Rushdie.
És veritat que costa diferenciar on és la línia entre la societat i els partits polítics. Ja que els militants i simpatitzants són societat i la inversa; i és aquí on pren importància la manifestació de 11s, perquè era societat i partits polítics tots sota un mateix càntic: ara volem una Catalunya Estat, per construir de nou, per aixecar-nos des de els fonaments i cap a munt tots junts societat i partits polítics.
El Partit Socialista no ha estat a l’altura per què ha proposat sense convicció el mateix que es va proposar al 2005 i Espanya no va acceptar el 2010. Perquè no hem abraçat els lideratges socials, perquè hem perdut l’esperit fundacional de donar resposta a una societat complicada, perquè hem oblidat a Pallach i ja no en queda res dels Quim Nadal o de la generació de Pasqual Maragall.
Avui és un dia trist, però amb l’esperança que l'aleteig d'una papallona pot provocar un tsunami als confins del món he decidit fer un pas. Deixaré de militar al PSC i per tant dimitiré com a primer secretari de l’agrupació de Cassà. No ho vull fer el 26 de novembre pensant amb una derrota electoral, ho vull fer avui pensant en què el nostre partit ja no representa a la societat catalana.
Potser calen fets traumàtics per canviar allò que ha quedat ancorat en idees antigues, potser cal refundar de nou el socialisme català, potser cal edificar una nova casa per al catalanisme d'esquerres. Però el que no puc defensar és la posició actual del PSC, tot i nedar a contracorrent hem intentat que escoltessin la veu de qui trepitja el carrer, no ho han escoltat o no ho han entès.
"Cap ciutadà no és lliure, si el seu poble no n'és." Josep Pallach
Eduard Cienfuegos
Primer Secretari de l'agrupació del PSC de Cassà de la Selva
