|
Encara hi ha dubtes sobre què pensa el conjunt de l’opinió pública catalana. Aquest enigma però, es resoldrà aviat, el proper 25 de novembre.
“Res resulta tant sorprenent als qui observen els assumptes humans amb mirada filosòfica, com la facilitat amb la que uns pocs governen a molts. I la docilitat implícita amb la que els homes sotmeten els seus propis sentiments i les seves passions a la dels seus governants.
Si indaguem sobre com es produeix aquest miracle, descubrirem que els governants no tenen res que els sostingui excepte l’opinió.
El govern, doncs, es fonamenta només en l’opinió. I aquesta màxima s’aplica tant en els governs més despòtics i militars com als més lliures i populars”David Hume
Aquesta afirmació tant categòrica de David Hume, ens ajuda a entendre tot el que està succeïnt aquests dies a Catalunya d’ençà la multitudinària manifestació independentista de l’onze de setembre.
No cal que li donem gaires voltes, aquest petit fragment ja ens diu cap on aniran les coses.
En aquestes escasses tres setmanes, tothom s’ha mogut –partits polítics, governs, mitjans, etc- per què allò va ser una demostració de força de l’opinió pública catalana. No de tota, però sí de l’espai central, de bona part de les classes mitjanes del país.
I és que a dia d’avui, no hi ha cap moviment polític al món capaç de mobilitzar una part tant considerable de la seva població. D’aquí també, la repercusió internacional que ha tingut.
Ha estat un missatge clar i contundent, però no definitiu. Encara hi ha dubtes sobre què pensa el conjunt de l’opinió pública catalana. Aquest enigma però, es resoldrà aviat, el proper 25 de novembre.
A partir de llavors, els esdeveniments encara es precipitaran més o bé, es relantitzaran considerablement. Veurem. El que està clar, és que moltes de les coses que s’han dit, s’oblidaran amb rapidesa, ja que com deia Hume, cap gobernant pot fer res en contra de l’opinió d’un poble.
Pau Canaleta
Consultor en comunicació
Paucanaleta.com
