|
El sector B del jaciment, situat en el nivell freàtic, ha proporcionat una conservació excepcional dels elements de fusta
Durant la campanya d'excavacions del mes de juny al jaciment arqueològic de La Draga de Banyoles, s'han fet importants descobertes que permetran conèixer millor les tècniques de construcció i les pràctiques quotidianes dels pobladors neolítics d'aquest assentament. Al llarg de les excavacions, s'han recuperat grans taulons i elements estructurals que podrien correspondre a parets o paviments de les cabanes neolítiques, així com diversos estris en estat orgànic o parcialment carbonitzats. Entre els materials recuperats hi ha mànecs, un batedor i un fragment de cistell, fets principalment de fusta de roure, teix i boix.
El sector B del jaciment, situat en el nivell freàtic, ha proporcionat una conservació excepcional dels elements de fusta. Aquesta conservació permet un estudi detallat dels materials, que es troben actualment en fase d'anàlisi per part dels experts. Aquests estudis aportaran nova llum sobre les tècniques de construcció i les pràctiques quotidianes dels habitants neolítics de La Draga. La campanya d'enguany ha comptat amb la participació d'estudiants de diverses universitats, com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universidad de Cádiz, així com investigadors del CSIC-IMF i l'IPHES. Els treballs d'excavació formen part d'un projecte quadriennal de recerca en arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025, coordinat pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i finançat per diverses institucions i pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Descobert l'any 1990 a la vora oriental de l'estany de Banyoles, La Draga és un dels assentaments d'agricultors i ramaders més antics del nord-est de la península Ibèrica i un dels primers poblats neolítics lacustres d'Europa (5200-4800 aC). La seva ubicació ha permès una conservació excepcional dels materials orgànics, cosa que el converteix en un jaciment clau per estudiar el neolític europeu.
