|
L’alcalde de Banyoles afronta el seu cinquè mandat amb diversos reptes damunt la taula i ressaltant el potencial cultural i esportiu de la capital del Pla de l’Estany
Miquel Noguer (Mieres, 1963) va accedir a l’alcaldia de Banyoles a les eleccions municipals de 2007. En aquests moments afronta, per tant, el seu cinquè mandat al capdavant del consistori. En aquesta entrevista reconeix que és obvi que la ciutat ha canviat -s’han superat els 20.000 habitants per primera vegada, per exemple-, i també reivindica l’aposta cultural i el ferm teixit associatiu de la capital del Pla de l’Estany. “Ara, precisament, hem celebrat la Festa Major, que ha tornat a demostrar que Banyoles és un teixit extraordinàriament ric en l’àmbit de la cultura”, diu.
Aquest és el seu cinquè mandat com a alcalde de Banyoles. Com definiria la transformació de la ciutat des del 2007 fins a l’actualitat?
És evident que han passat moltes coses. Hem passat de 19.000 habitants a més de 20.000. Evidentment, hem continuat transformant el Barri Vell, hem posat nous equipaments com ara La Factoria d’Arts Escèniques o també hem fet els nous pavellons de la Farga o del Pla de l’Ametller. Hem transformat molts carrers, estem a la fase final de l’arranjament del Museu Arqueològic Comarcal… La transformació de la ciutat és absolutament constant. No es tracta de llistar el que s’ha fet, sinó de remarcar que Banyoles està en constant moviment i constantment s’està transformant, i per tant la ciutat del 2017 amb la del 2024 tindrà coses molt diferents i d’altres iguals. I aquest és l’equilibri que constantment hem de mantenir des de l’Ajuntament pel progrés i el benestar de la ciutadania de Banyoles. El dia a dia és la prioritat del govern municipal.
Quins són els principals reptes per a la ciutat en aquest mandat?
Doncs el que deia justament ara: anar dia a dia, complir amb el que la gent necessita per tenir millor qualitat de vida cada dia. Consolidar els Serveis Socials, per exemple, és un repte d’aquesta legislatura. O, també, l’acabament del Museu Arqueològic. O la consolidació del projecte de la biblioteca. O l’arranjament d’espais i de carrers, també: ara hem acabat el carrer Sant Antoni i una part del Sant Martirià. Tot un conjunt de consolidacions per fer una Banyoles més compacta. Per tant, en aquesta nova etapa no pretenem consolidar, sinó que pretenem executar tot allò que toca executar.
Parla de la futura nova biblioteca. En quin punt es troba aquest projecte?
Serà una biblioteca que tindrà quatre vegades i mitja la capacitat de l’actual. Serà una biblioteca pública d’àmbit comarcal, però a banda farà una altra cosa: servirà per arranjar un espai degradat de la ciutat, que és l’espai de la Providència, perquè hi haurà l’equipament de la biblioteca, però també una plaça i habitatge. Millorarem un espai cèntric de la ciutat. En qualsevol cas, la nova biblioteca ha de ser un equipament molt modern: un espai on no només es va a llegir, sinó que ofereixi espais per a entitats. Actualment, el projecte s’està redactant i en els pròxims mesos l’entregaran. A partir d’aquí haurem de fer tota la tramitació i, després, evidentment, caldrà tenir en compte l’edificació, amb els passos previs que això comporta: en aquest sentit, haurem de buscar els diners que calguin per tirar endavant aquest projecte.
La ciutat ha experimentat un creixement important en turisme esportiu. Quins són els nous reptes en aquest àmbit?
La ciutat no només creix amb el turisme esportiu. Banyoles també té un turisme familiar, patrimonial i també esportiu, és clar, sigui vinculat amb l’estany o no. Però la qüestió cultural és tant o més important que la qüestió esportiva: molt sovint tenim plens a l’Auditori, al Teatre, a La Factoria… L’activitat cultural també és molt important, tot i que l’activitat esportiva es veu més: quan es fa al voltant de l’estany o quan has de tallar un carrer, per exemple.
Dit això, nosaltres tenim un turisme esportiu, sí, però també un alt nivell de competicions, tant a l’estany com a fora: els triatlons, per exemples, però també el rem, el piragüisme, la BTT… Hi ha moltes coses en aquest àmbit que estem portant a terme, i l’objectiu és consolidar. Tampoc podem fer més, perquè a vegades el repte és esponjar perquè tot el que fem tingui equilibri i sostenibilitat perquè Banyoles continuï amb aquest prestigi en aquest àmbit.
Quins beneficis espera que aportin els projectes presentats als fons Next Generation per millorar el comerç local i la sostenibilitat a Banyoles?
Qualsevol cosa que fem pel comerç local és important. Els comerços de les ciutats com la nostra costen molt de tirar endavant, perquè sovint la gent té la tendència d’anar als espais més grans on troben de tot, i això fa que abandonin el comerç local exceptuant productes o serveis molt especialitzats. A Banyoles hem de preservar el comerç local, i constantment fem campanyes i parlem amb ells; tenim un comerç de proximitat molt actiu i molt entregat amb la ciutat. Un comerç que té molta estima: per allò que fa i per la ciutat de Banyoles. I això és molt important i la gent hi hem de correspondre.
Pel que fa als fons Next Generation, tot el que comporten han de servir per a dues coses: primer, per a la nostra gent, per nosaltres mateixos i, en segon lloc, per a la gent que ens visita. Dit d’una altra manera, primer ha de ser bo per a nosaltres. I aquest és el gran repte que tenim vinculat amb el projecte de sostenibilitat turística.
Parlem d’habitatge. Com s’estan implementant els 50 nous habitatges de protecció oficial i quines altres mesures s’estan prenent per garantir un accés a l’habitatge digne?
Fem dues línies. Aquests cinquanta habitatges que anaven al carrer Boi Juscafresa es van desestimar: vam quedar amb els veïns que no es farien aquests habitatges allà, i els nostres compromisos els complim. En aquest moment, juntament amb la Generalitat, busquem l’espai per dur a terme aquests habitatges de lloguer a preu taxat: hi pot entrar tothom, amb unes característiques determinades, que necessita un lloguer. Per tant, haurem de ser capaços de buscar un espai, potser no per fer-ne cinquanta, també poden ser un parell d’espais i distribuir els habitatges en aquests indrets.
A banda d’això hi ha els projectes d’habitatge social, en el qual nosaltres anem comprant dos, tres o quatre habitatges cada any. Habitatges que després s’arrangen i aquests sí que són socials, ja que van a parar a famílies amb situacions de vulnerabilitat. Això, però, no ho gestiona l’Ajuntament, sinó la Mesa Social.
El projecte “Banyoles 2030: de l’Estany al Barri Vell” contempla actuacions per dinamitzar l’activitat comercial i el turisme sostenible. Quines són les principals actuacions previstes?
Els carrils bici, la il·luminació a l’estany, la Ruta dels Dolços, arreglar la pesquera de Mata, fer millor la connexió Estany-Barri Vell, els miradors… Hi ha una sèrie d’actuacions encaminades cap aquí. En qualsevol cas, insisteixo: totes aquestes actuacions, en primer lloc, han de ser agradables per als ciutadans i ciutadanes de Banyoles.
Abans ressaltava l’activitat cultural de la ciutat. Hi ha noves propostes en aquest àmbit?
Fem dues programacions culturals, de semestre a semestre, en la qual hi ha un munt d’activitats. No només tenim l’Auditori i el Teatre, també cal destacar la Factoria d’Arts Escèniques, que a part de ser una factoria també és un lloc d’actuació, de gaudi. L’activitat cultural de la ciutat és molt important: exposicions, dansa, teatre, música, cinema… A Banyoles no tenim una gran sala, però amb el Cicle Gaudí sí que recuperem una programació estable de cinema. Els festivals (a)phònica, 17820, el de Jazz… Hi ha un munt de propostes a la ciutat, i en això hi tenen molt a dir les entitats. Ara, precisament, hem celebrat la Festa Major, que ha tornat a demostrar que Banyoles és un teixit extraordinàriament ric en l’àmbit de la cultura.
Un dels temes recurrents a la ciutat és la gestió de l’aigua de l’Estany. Quines mesures s’estan prenent per preservar aquest recurs i garantir-ne l’ús sostenible?
L’estany és un bé comunal, és propietat de tots i cadascun dels banyolins i banyolines i ho gestiona l’Ajuntament de Banyoles. Avui tenim l’estany a zero, és a dir, està completament ple. S’està fent un bon ús de l’aigua i és un recurs que sempre mantenim en el seu equilibri. A més, sempre som solidaris amb l’aigua: sigui amb municipis del voltant o amb moments de sequera. L’estany és un bé molt preuat i hem de ser capaços de continuar-ho preservant.
Anem acabant i entrem al consistori. És bona la relació de l’equip de govern amb els grups de l’oposició?
La relació sempre ha estat cordial i no pot ser d’una altra manera, perquè hem estat escollits pel poble. Uns tenim la funció de governar i els altres la qüestió de control i proposta. A Banyoles, i espero que continuï així, no hi hem vist mai escarafalls que sí que es poden veure a la política actual; tots sabem quina és la nostra posició i postura, si tots sabem els rols que ens pertoquen no podem tenir enfrontaments. I aquí som capaços de fer-ho i preservar-ho.
Finalment, com contempla la ciutat del demà?
Hem de ser capaços de fer una ciutat que, primerament, ha de ser agradable. El repte és la millora constant del benestar de la ciutadania envers les infraestructures, és el que toca i cal fer-ho el millor possible. I això és el que procurem fer cada dia. Ara mateix, per exemple, que hem acabat el Museu, els primers que n’hem d’estar orgullosos som nosaltres, els banyolins. I el mateix ha de passar amb la col·lecció de Jordi Gimferrer, o quan inaugurem una instal·lació esportiva, millorem una infraestructura cultural… Tot això és pel gaudi de tots nosaltres, perquè hem de tenir clar que sempre, el primer de tot, és el bé de la gent de casa nostra. A partir d’aquí, si és bo per a nosaltres també ho serà per a la gent de fora que ens ve a visitar.
