|
Amb un discurs clar i sense concessions, la diputada d’Aliança Catalana reclama l’expulsió d’immigrants il·legals, la reactivació de la DUI i denuncia la inacció mèdica davant la fibromiàlgia
Després de la renúncia del diputat Ramon Abad, Rosa Maria Soberana va assumir l’escó al Parlament de Catalunya per la demarcació de Lleida. Compromesa amb el projecte de Sílvia Orriols, Soberana reivindica una política clara, sense concessions i amb l’objectiu de “salvar Catalunya”. En aquesta entrevista, parla del seu recorregut polític, de la fibromiàlgia que pateix, i de les prioritats que vol defensar des de la cambra catalana.
Com ha viscut el procés d'incorporació al Parlament després de la renúncia de Ramon Abad?
La renúncia del meu amic Ramon em va colpir profundament. No tant pel fet que jo fos la següent a la llista, sinó per les raons que el van portar a prendre aquesta decisió. Quan la salut falla, tot passa a un segon terme. I ell, amb responsabilitat i generositat, va fer el que calia: en lloc d’agafar-se una baixa, va optar per fer un pas al costat.
Pel que fa al meu procés d’incorporació, he de dir que ha estat positiu. Com és natural, al començament vaig haver-me d’adaptar. No sóc una política convencional, sinó una nacionalista catalana que ha decidit posar el cos i l’ànima al servei del país. El Parlament té una dinàmica pròpia, unes rutines i formes que cal conèixer i aprendre, com passa en qualsevol altra feina.
Ara bé, des del primer dia tenia molt clar per què era aquí: per treballar intensament i aportar el meu granet de sorra a l’objectiu de salvar Catalunya. Per això vaig acceptar ser la número dos per la demarcació de Lleida: perquè sé què cal fer, i estic plenament disposada a fer-ho.
Què la va motivar a unir-se a Aliança Catalana i no a una altra formació independentista?
Vaig decidir sumar-me a Aliança Catalana perquè representa la determinació, la transparència i la coherència que el país necessita. Després de l’engany del processisme —marcat per renúncies, excuses i pactes amb l’Estat espanyol— vaig comprendre que la majoria de formacions autoanomenades independentistes havien abandonat la lluita real per la llibertat de Catalunya.
Mentre alguns es conformaven a gestionar engrunes i perpetuar-se en el victimisme, Aliança Catalana deia les coses pel seu nom i presentava un projecte clar i valent: la restitució de l’Estat català, la defensa de la llengua, de la nació i de la nostra identitat.
I enmig d’aquesta deriva general, la figura de la Sílvia Orriols va emergir com una veu valenta, honesta i inqüestionablement patriota. La seva determinació em va esperonar. Jo no buscava una cadira, sinó una eina per transformar el país. I aquesta eina és Aliança Catalana.
Recentment, va explicar que pateix fibromiàlgia. Com ha estat conviure amb aquesta malaltia en el dia a dia?
Qui pateix fibromiàlgia sap com n’és de difícil conviure-hi, i el pitjor de tot és la manca de comprensió i sensibilitat, fins i tot per part del personal sanitari.
És evident que no hi ha un remei per a aquesta malaltia, però el que no podem admetre és que, quan expliques que hi ha moltes coses del dia a dia que no pots fer, et responguin: “Hi ha molta gent que no pateix fibromiàlgia i tampoc pot fer-les”, o bé: “Has de ser positiva i veuràs que amb un canvi d’actitud millores”.
No, senyors. No necessitem canvis d’actitud: necessitem que ens entenguin i ens ajudin a suportar un dolor que sovint és insuportable. Hi ha dies que et despertes i no pots sortir del llit, perquè el cos no respon. Caminant pel carrer pots perdre l’equilibri de sobte; la memòria falla; ets extremadament sensible a la llum i al soroll… Tot això és el nostre dia a dia. I massa sovint, el que rebem és una incomprensió absoluta.
Hi ha alguna qüestió concreta que consideri urgent per a Catalunya i que vol impulsar des del seu càrrec?
Aliança Catalana advoca per reactivar la Declaració d’Independència de 2017 i implementar les lleis de transitorietat, amb l’objectiu d’assolir una Catalunya sobirana.
Proposem una rebaixa generalitzada dels impostos, incloent-hi l’eliminació de l’impost de successions i la reducció dels trams autonòmics de l’IRPF per a rendes mitjanes i baixes. També la reindustrialització de Catalunya per incrementar el pes de la indústria.
Volem una moratòria en la immigració fins que les condicions econòmiques i lingüístiques millorin, així com la deportació immediata dels immigrants il·legals.
Creu que el partit té marge per créixer en futurs comicis?
Estic convençuda que Aliança Catalana té molt marge per créixer. Som l’única opció que parla clar, que no es ven i que posa Catalunya al centre. I això, malgrat els intents de silenciar-nos, cada cop més gent ho veu i ho valora.
El nostre discurs connecta amb la realitat i amb l’esperança d’un futur digne. Quan es treballa amb coherència, veritat i determinació, el creixement és imparable.
Creu que l'independentisme està en un bon moment o cal una nova estratègia?
L’independentisme institucional es troba en un moment crític. Ha perdut força, credibilitat i rumb. Els partits que havien de liderar la ruptura han acabat pactant amb Madrid, oblidant el mandat de l’1-O. Han investit un president favorable al 155 i alineat amb Societat Civil Catalana.
Però els independentistes hi som, més desperts i exigents que mai. El poble no ha marxat; ha deixat de confiar en els qui han decebut.
El 10 d’octubre de 2024 es va votar al Parlament una proposta per aixecar la suspensió de la DUI. La CUP i ERC hi van votar en contra. Junts es va abstenir. Només Aliança Catalana hi va votar a favor. Aquesta votació demostra qui vol la independència i qui només vol conservar càrrecs. Avui, només dues diputades som realment independentistes.
Com es poden millorar els serveis públics, especialment en sanitat i educació?
Per millorar els serveis públics, cal prioritzar els catalans. No podem sostenir un sistema desbordat per la immigració descontrolada, que ha col·lapsat la sanitat i degradat l’ensenyament.
Cal garantir hospitals a menys de 30 km, reforçar l’atenció primària i formar metges que parlin en català i entenguin el país. No podem permetre que més de la meitat dels nous col·legiats siguin extracomunitaris, molts sense haver fet el MIR.
Pel que fa a l’ensenyament, cal tornar el prestigi al docent i eliminar la burocràcia. L’escola ha de transmetre coneixement i arrelament, no ser un parc temàtic pedagògic.
Vostè és de la demarcació de Lleida. Quines són les necessitats específiques del territori que vol defensar al Parlament?
A Lleida cal millorar infraestructures i comunicacions: Rodalies, Regionals i més freqüències d’AVE. Acabar l’A-27 i millorar la N-230 i N-240.
Cal donar més funcionalitat a l’aeroport de Lleida-Alguaire, impulsar el sector agrícola i ramader amb ajuts i polítiques de preus justos, millorar la gestió de l’aigua i protegir els recursos hídrics, lluitar contra el despoblament rural i reforçar la sanitat.
Com imagina el futur polític d'Aliança Catalana en els pròxims anys?
Governant una Catalunya lliure.
