|
La diputada dels Pirineus Orientals celebra l’aprovació d’una norma que permet l’ús de productes eficients contra plagues sense posar en risc la salut ni el medi ambient
La diputada dels Pirineus Orientals i consellera regional d’Occitània, Sophie Blanc, ha celebrat amb contundència l’aprovació de la Llei Duplomb, adoptada el passat 8 de juliol, i que té com a objectiu alliberar el sector agrícola de traves ineficients i donar resposta a una crisi que afecta especialment la filiació de la remolatxa sucrera francesa.
Segons Blanc, aquesta norma —impulsada amb el suport del grup parlamentari del Rassemblement National i dels principals sindicats agraris— representa “un gir pragmàtic i necessari” davant la greu amenaça de la jautissa vírica transmesa per pugons, responsable de pèrdues de fins al 40?% de la collita.
Amb la nova llei, es permet l’ús de dos insecticides —l’acetamiprid i la flupiradifurona—, ja autoritzats a la resta de països europeus. Blanc recorda que, actualment, els agricultors francesos han de fer fins a quatre tractaments cada catorze dies, amb el cost ambiental i econòmic que això suposa: més diesel, més CO?, més aigua i un resultat poc eficaç.
En canvi, l’enrobament de llavors amb flupiradifurona permet protegir la planta des del primer moment, sense pulveritzacions ni impacte addicional, una solució “més sòbria, més eficient i més respectuosa amb el medi ambient”, remarca la diputada.
Desmuntant les crítiques ecologistes més radicals, Blanc ha defensat que les abelles no es veuen afectades, ja que les remolatxes no floreixen. També afirma que l’acetamiprid no és tòxic, que no està classificat com a cancerigen, i que ja es ven lliurement a la Unió Europea, excepte a França.
La diputada denuncia la hipocresia d’importar fins a 700.000 tones de sucre ucraïnès tractat amb els mateixos productes que aquí es prohibeixen, mentre es posa en risc tot el teixit agroalimentari francès. “Sense protecció eficaç, la filiera està condemnada”, adverteix.
Finalment, Sophie Blanc ha reivindicat el sentit comú del món rural davant el que qualifica de “postures ideològiques” d’una part de l’esquerra. I conclou: “Sense rendibilitat, no hi ha sostenibilitat. Cal defensar la nostra agricultura i els nostres agricultors amb realisme i responsabilitat”.
