|
Aliança Catalana reclama incorporar la història repressiva i de resistència als currículums escolars per no "frivolitzar amb el feixisme"
La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha fet una crida a no banalitzar el feixisme ni el nazisme per atacar rivals polítics. En una intervenció al Parlament de Catalunya, la batllessa de Ripoll ha advertit que, si es descontextualitzen aquests termes, “les noves generacions no percebran el feixisme com una amenaça real, sinó com una opció acceptable”.
"A diferència seva no fem cordons sanitaris a qui pensa diferent, nosaltres advoquem pel debat i la tolerància ideològica. És curiós que siguin capaços de defensar la democràcia i les llibertats i que dins l'hemicicle es mostrin autoritaris contra una formació política legalment constituïda", ha dit Orriols.
També ha criticat que "defensen els represaliats pel franquisme", però després "acusen de nazi tothom que no combrega amb els seus postulats". Segons ella, molts d’aquests represaliats podrien explicar amb precisió què és el nazisme i evitar així "banalitzacions indecents".
Com a exemple, ha mencionat una publicació anarquista del Berguedà que instava a atacar físicament membres d’Aliança Catalana, preguntant als grups si "condemnaran aquesta actitud feixista".
Orriols ha insistit que utilitzar el mot feixisme com a arma política desvirtua el seu significat i pot portar els joves a percebre’l com una opció acceptable. Ha acusat la resta de partits de jugar "a un joc molt perillós".
Coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco, ha defensat que la memòria col·lectiva permet entendre quins errors no s’han de repetir. Ha recordat que “el franquisme, per als catalans, va ser molt més que un règim dictatorial”, ja que pretenia esborrar tota catalanitat.
També ha subratllat que recordar les víctimes del franquisme no és remoure el passat, sinó preparar el futur, i que moltes famílies encara tenen "una ferida oberta". Per això reclama més finançament per al pla de fosses i el banc d'ADN i crear espais memorials arreu del territori.
Sobre el passat colonial de Catalunya, ha rebutjat que les generacions actuals hagin de carregar culpes històriques, afirmant que "la culpa no s'hereta".
Finalment, ha defensat que la memòria democràtica és una política pública necessària que ha d’incloure la història repressiva i de resistència als currículums per evitar que els joves creixin banalitzant el feixisme.
