|
El partit de Puigdemont cau a mínims històrics i queda empatat o per sota d’Orriols mentre el seu lideratge es desgasta entre els votants independentistes
Aliança Catalana consolida un ascens fulgurant i ja se situa com a tercera força política en intenció de vot a Catalunya, superant Junts o empatant-lo a escons (19-20), segons el tercer Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat. El sondeig confirma la tendència a l’alça de la formació liderada per Sílvia Orriols, que continua ampliant base en comarques urbanes i en municipis mitjans.
El baròmetre apunta que ERC recuperaria posicions i quedaria com a segona força, mentre que el PSC tornaria a guanyar però perdent entre dos i quatre diputats. El gran titular, però, és la caiguda de Junts, que registra les pitjors perspectives de vot dels darrers anys, mentre Aliança Catalana es consolida com el nou referent per a un sector ampli del votant sobiranista crític amb l’antiga Convergència.
El sondeig arriba després de setmanes de tensió política en què Carles Puigdemont va trencar públicament amb Pedro Sánchez, amenaçant de bloquejar lleis de l’Executiu i apareixent al centre de la crisi política estatal. Malgrat aquest protagonisme, el CEO evidencia que el moviment no li ha servit per recuperar suport electoral: Junts retrocedeix i perd empenta entre els votants independentistes més crítics amb l’statu quo.
A més, la sèrie del CEO mostra que Puigdemont queda per darrere de Salvador Illa, Oriol Junqueras i Sílvia Orriols en preferència directa per a la presidència de la Generalitat, un indicador del desgast del seu lideratge. En canvi, Orriols apareix consolidada com la tercera opció preferida, empatada gairebé amb Puigdemont, segons les dades de valoració de líders.
El CEO confirma també que els temes que impulsen l’ascens d’Aliança Catalana són especialment immigració, inseguretat i defensa de les tradicions catalanes. Segons l’enquesta:
El 60% dels catalans creu que hi ha “massa immigració”.
El 68% opina que el Govern “ha perdut el control sobre qui entra al país”.
El 67% assegura que “s’estan perdent les tradicions que definien la cultura catalana”.
Més de la meitat creu que “abans el país funcionava millor”.
Aquestes dades reforcen el discurs que Aliança Catalana ha situat al centre del debat públic i expliquen part del seu creixement continuat.
En paral·lel, Vox podria sumar fins a tres diputats més respecte als 11 actuals, principalment a costa del PP, que tornaria a perdre representació. En el millor dels escenaris per a la dreta espanyola, l’extrema dreta podria sumar 34 diputats entre Vox i PP, configurant un Parlament més polaritzat en aquest eix.
El bloc independentista —incloent-hi Aliança Catalana— podria arribar fins als 67 escons, a només un de la majoria absoluta, millorant els 61 actuals. D’altra banda, el “no” a la independència arriba al 53%, màxim des del 2015.
L’arribada d’Aliança Catalana al top 3 de forces catalanes canvia l’equilibri del sistema polític català i situa Junts en un escenari inèdit: competint directament amb un partit que li disputa votant, agenda i lideratge en el camp independentista.
El CEO reflecteix que l’espai polític que fins ara capitalitzava Puigdemont ja no li pertany en exclusiva, i que una part important de la societat catalana s’identifica més amb el discurs directe, antiestablishment i de país de Sílvia Orriols.
Catalunya, segons el baròmetre, viu un canvi de cicle. I Aliança Catalana n’és la protagonista emergent.
