|
El president destaca el paper dels equips tècnics, editors i institucions, i reivindica els acords amb Jalisco i la Universidad de Guadalajara com a passos endavant en la cooperació internacional
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat aquest vespre la Biblioteca Josep Maria Murià i Romaní, la biblioteca en llengua catalana més important de Llatinoamèrica i la segona més rellevant de tot el continent. Des d’aquest espai de referència cultural, el cap de l’Executiu ha fet una valoració molt positiva del viatge institucional a Mèxic i, en especial, de la participació de Catalunya a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara.
Illa ha afirmat que la presència catalana, i “singularment la de Barcelona”, a la fira “ha estat un èxit”, un resultat que ha atribuït al treball conjunt “dels equips tècnics de Barcelona, de la comissària i del conjunt d’editors i agents editorials —més de 120— que hi han participat”. El president ha defensat que Catalunya s’hi ha presentat “amb ambició i sense arrogància”, i ha subratllat que la diversitat que es respira en un espai com la FIL “és sempre una forma d’estímul i de riquesa”.
Durant la seva intervenció, Illa ha recordat la signatura, ahir, d’un acord de col·laboració amb el Govern de Jalisco, que recull diverses línies d’actuació conjunta amb un territori que presenta “situacions molt similars” a les de Catalunya. També ha posat en valor la renovació de l’acord entre el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i la Universidad de Guadalajara, que ha qualificat de “pas endavant en la cooperació científica i tecnològica”.
El president ha remarcat que aquest desplaçament forma part d’una estratègia “coordinada i coherent” que defineix les necessitats de presència catalana al món a través de les delegacions del Govern i de l’Agència Catalana de Turisme.
Finalment, en la seva visita a la Biblioteca Josep Maria Murià i Romaní, Illa ha volgut retre homenatge als catalans exiliats a Mèxic durant la dictadura franquista i ha agraït “la seva tasca de preservar la llengua i la cultura catalanes” en un moment en què a Catalunya eren perseguides. Ha destacat que aquesta biblioteca és avui un símbol de resistència, memòria i difusió cultural, i un punt d’enllaç entre Catalunya i Llatinoamèrica.
