|
Independents per Salt (la CUP) celebren la seva marxa i denuncien incompliments; Vox retrata un municipi “brut i insegur”; el PSC parla d’un final “en clau de partit” mentre Junts per Salt fa un balanç amable d’un alcalde que se’n va plorant i deixant un poble amb un 21,5% més de delictes
El ple extraordinari i urgent celebrat aquest dimecres a SALT ha certificat la renúncia de Jordi Viñas (ERC) com a alcalde i regidor, en una sessió carregada de simbolisme polític i amb una forta càrrega emocional. Davant un plenari ple de càrrecs d’ERC —amb Oriol Junqueras i l’expresident Pere Aragonès a primera fila— i convidats com l’alcalde de Girona, Lluc Salellas (CUP), Viñas ha llegit la seva renúncia i ha acabat trencant la veu i plorant en un moment del discurs de comiat, en una imatge que ha contraposat amb la duresa dels retrets de bona part de l’oposició.
Després d’aprovar l’urgència del ple amb 17 vots a favor i 4 en contra, el consistori ha donat pas a les intervencions dels grups municipals, que han dibuixat un retrat molt desigual del llegat de Viñas i han evidenciat que l’alcalde marxa enmig d’un clima polític i social tens.
Independents per Salt (la CUP) han utilitzat l’altaveu del ple per passar comptes amb Viñas. Han recordat que el 2015 el van fer alcalde per “canviar el rumb” després de dècades de governs de CiU i PSC, i que el 2023 li van tornar a donar els vots a canvi de compromisos concrets: un protocol d’accés a l’aigua, reducció de càrrecs de confiança i una comunicació institucional no partidista.
“Després d’un any i mig, aquests compromisos s’han incomplert i l’equip de govern, liderat per l’alcalde, ha perdut el rumb”, van denunciar. El missatge polític de fons, però, va ser encara més clar:
“SALT necessita una persona al 100%. És incompatible ser alcalde i acumular altres càrrecs, especialment en un municipi tan complex com el nostre. O s’està al Parlament o s’està a SALT.”
Tot i la crítica, el grup va tancar la intervenció agraint la feina feta i desitjant sort a Viñas en la seva nova etapa com a diputat.
Vox va fer l’anàlisi més contundent i ideològicament carregada. El seu portaveu va resumir el balanç dels anys de govern de Viñas com un “poble cada vegada més brut, més insegur, amb menys identitat de vila i amb menys participació”. Va acusar els diferents executius encapçalats per ERC d’haver estat incapaços de solucionar el problema de la brutícia i de la inseguretat i va situar la responsabilitat en les polítiques dels “partits progressistes” —ERC, Junts, PSC i CUP.
Fabri va insistir especialment en el que va qualificar com “promoció de l’islamisme a Salt”, afirmant que les decisions dels diferents executius municipals han afavorit “una transformació profunda i negativa del model de convivència”. En paraules seves:
“Vostès han promogut l’islamisme de Salt amb totes les seves polítiques, i això fa que el poble cada vegada tingui menys identitat. Ple rere ple han posat obstacles a la participació ciutadana i han mirat cap a una altra banda davant la degradació dels barris.”
El portaveu va remarcar que aquesta situació no és responsabilitat exclusiva d’ERC:
“Això no va de persones, sinó de polítiques. I aquestes polítiques són les de tots els que s’autodenominen progressistes. Els han fet alcalde uns dies Junts, altres dies el PSC, altres la CUP… però el resultat és el mateix: un Salt pitjor.”
Fabri va assegurar que, segons ell, Salt pateix més inseguretat, més incivisme i una pèrdua accelerada de cohesió social, tot vinculant-ho a les polítiques d’immigració i convivència dels governs anteriors:
“Els barris estan més bruts, són més insegurs i cada vegada tot està més islamitzat. I els diré una cosa: això no canviarà fins que no governi VOX.”
El discurs, contundent i sense matisos, va tensionar momentàniament la sala, generant murmuris entre el públic assistent i incomoditat visible en diversos regidors del govern i de l’oposició.
El PSC va combinar el to institucional amb un fons crític. Després de reconèixer els anys de dedicació de Viñas, els socialistes van recordar que el 2015 el van fer alcalde amb els seus vots en virtut d’un acord d’estabilitat que, segons van remarcar, no es va complir, ja que el PSC mai no va entrar al govern.
Per al PSC, el balanç d’aquests anys és “limitat” i no reflecteix una transformació profunda del municipi ni una resposta als reptes estructurals que arrossega SALT. Van criticar l’operació de compra de la Gassol com “la hipoteca més gran que ha assumit mai el municipi, per 6 milions d’euros, sense un projecte clar” i van recordar que el nou Hospital Trueta és un projecte de la Generalitat treballat ja per alcaldes anteriors, no una fita exclusiva de l’actual govern.
També van carregar contra la gestió de la Coma Cros, que consideren condicionada per equilibris polítics amb la CUP, i contra la modificació del ROM que limita la participació als plens, qualificada de “pas enrere indiscutible” en transparència. Conclusió política:
“La renúncia del senyor Viñas no s’explica per la culminació d’un projecte per SALT, sinó per dinàmiques internes del seu partit. Aquest final d’etapa no s’ha pensat en clau de municipi, sinó clarament en clau de partit.”
El PSC reclama un canvi profund de rumb i es presenta com a actor disposat a impulsar una nova etapa amb nous lideratges.
Des de Junts per Salt, socis de govern d’ERC, el to va ser molt més amable. La portaveu va parlar d’un balanç “en línies generals bo” i va destacar que, malgrat les diferències, la coalició ha permès “sumar i multiplicar pel bé del municipi”. Junts va subratllar projectes com el desenvolupament del sector sud lligat al Trueta, el nou pavelló poliesportiu, la millora d’escoles, el suport a la cultura i les polítiques de convivència.
Tot i això, van remarcar que queda molta feina per fer fins al final del mandat i es van comprometre a col·laborar, però també a vetllar pel compliment dels compromisos assumits amb els veïns de SALT.
La defensa política de Viñas va arribar de la mà del portaveu d’ERC, el regidor Àlex Barceló Llauger, també conegut per la seva activitat empresarial i de gestió de societats privades en l’àmbit immobiliari. Barceló va centrar el discurs en la figura de Viñas, a qui va definir com “el millor alcalde que SALT ha tingut” des del punt de vista del seu grup.
El relat d’ERC va ser, sobretot, emocional i èpic: repàs dels deu anys de mandat, referències al 2015, a l’aprenentatge inicial, a episodis com la PAH, el referèndum de l’1-O, el Gloria, la Covid, el Trueta o el campus, i un fil conductor: el sacrifici personal de Viñas i el “viatge a Ítaca” de l’equip republicà. Barceló va reivindicar un model d’alcaldia de direcció política i delegació en l’equip, i va presentar la marxa de Viñas com un acte de coherència amb el principi de no acumulació de càrrecs, ara que passa a dedicar-se plenament al Parlament.
En clau interna, ERC va voler projectar continuïtat i va situar la futura alcaldessa, Cristina, com el relleu “natural” per mantenir el projecte en marxa.
Mentre el ple acomiadava entre llàgrimes i aplaudiments l’alcalde sortint, les xifres oficials de criminalitat delaten un panorama preocupant en matèria de seguretat. Segons les dades del Ministerio del Interior del tercer trimestre del 2025, SALT registra un augment global de la criminalitat del 21,5% respecte al mateix període de l’any anterior, situant-se entre els municipis on més creixen les infraccions penals a Catalunya.
La dada més contundent és l’esclat dels furts, que passen de 610 a 910 casos, un increment del 49,2%. Es converteixen en el grup delictiu que més creix i evidencien una pressió delictiva creixent al carrer i a les zones comercials.
La tendència a l’alça no s’acaba aquí. Els robatoris amb força en domicilis pugen de 28 a 40 casos, un increment del 42,9%, i tornen a situar SALT com un punt vulnerable a l’activitat de grups especialitzats en aquest tipus de robatoris. En l’àmbit del tràfic de drogues, els casos passen de 6 a 8, un augment del 33,3%, reforçant els avisos dels cossos policials sobre la presència d’activitat vinculada al narcotràfic en diversos barris del municipi.
En aquest context, la renúncia de Viñas es llegeix no només com el final d’una etapa personal, sinó com el tancament d’un cicle en què SALT torna a ser al centre de les alarmes en seguretat i amb una part important del mapa polític convençuda que cal un gir de 180 graus en la gestió del municipi.
