|
Santa Maria dels Turers acollirà per quart any consecutiu la interpretació del cant medieval mil·lenari abans de la Missa del Gall
La ciutat de Banyoles tornarà a viure aquest dimecres 24 de desembre un dels actes més emblemàtics del seu Nadal amb la interpretació d’El Cant de la Sibil·la a l’església de Santa Maria dels Turers. La representació, que se celebra per quart any consecutiu, consolida les novetats introduïdes l’any passat i referma la recuperació d’aquesta tradició d’origen medieval .
L’acte està impulsat per l’Ajuntament de Banyoles, en col·laboració amb Joventuts Musicals de Banyoles, i compta amb la interpretació de la companyia banyolina Cor de Teatre. El programa s’iniciarà a les sis de la tarda amb una breu xerrada introductòria per contextualitzar el cant, mentre que a dos quarts de set del vespre tindrà lloc la interpretació pròpiament dita, just abans de la celebració de la Missa del Gall.
La recuperació del Cant de la Sibil·la a Banyoles es va iniciar l’any 2022 i, des d’aleshores, ha tingut una gran acollida de públic. El regidor de Cultura i Patrimoni Cultural, Miquel Cuenca, destaca que en només quatre anys “aquesta tradició s’ha consolidat plenament i fins i tot ha servit d’inspiració per a altres municipis”, com ara El Torn o Olot, que enguany també han recuperat el cant a partir del text modernitzat treballat a Banyoles.
Un any més, l’escenificació anirà a càrrec de Cor de Teatre, sota la direcció musical de David Costa i amb dramatúrgia i adaptació del text del filòleg Jordi Roca. Es manté el vestuari creat per TXU Studio i l’acompanyament instrumental amb viola d’arc, flauta de bec i percussions, que reforcen el caràcter solemne i didàctic d’aquesta peça, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
El Cant de la Sibil·la és una dramatització profètica d’origen medieval vinculada a les matines de Nadal, que a Catalunya va tenir una forta presència durant l’edat mitjana. La seva recuperació a Banyoles no només restitueix una tradició històrica documentada al Pla de l’Estany des del segle XIII, sinó que consolida la ciutat com un referent en la preservació i difusió del patrimoni cultural immaterial català.
