|
La líder d’Aliança Catalana carrega al Parlament contra el “multiculturalisme institucional” i adverteix que sense prioritat legal per al català hi haurà “substitució cultural”
El Ple del Parlament de Catalunya d’aquest dimecres ha tornat a situar la batalla cultural al centre del debat polític. La presidenta d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha protagonitzat una intervenció de to contundent en què ha acusat el Govern de promoure una llei cultural que, segons ella, “dilueix la nació” i no garanteix la continuïtat de la cultura catalana en el futur.
Orriols ha plantejat una pregunta de fons que, al seu parer, cap dels grups favorables al projecte ha volgut respondre amb claredat: si la nova llei servirà per “enfortir, reforçar i consolidar la cultura catalana” o bé contribuirà a “diluir-la encara més”. La dirigent independentista ha criticat que es parli de cultura catalana sense situar la llengua al centre, i ha retret que es pugui considerar cinema català una producció rodada en castellà i impulsada per grans plataformes estatals.
Segons Orriols, parlar de cultura catalana desvinculada de la creació cultural en català és “buidar de contingut la pròpia terminologia” i accelerar la residualització de la llengua pròpia. En aquest sentit, ha defensat que la llei hauria d’establir de manera explícita que els recursos públics prioritzin la cultura creada en català per damunt d’altres expressions culturals presents al país.
La líder d’Aliança Catalana ha anat més enllà i ha defensat un model “proteccionista” que beneficiï la llengua natural i pròpia del país, argumentant que Catalunya, com a nació sense estat, parteix d’una posició de desavantatge. Ha advertit que tractar en igualtat de condicions totes les expressions culturals, en un context globalitzat i marcat per forts fluxos migratoris, implica —segons les seves paraules— assumir un procés de “dilució, folclorització i substitució”.
Orriols també ha carregat contra el que ha qualificat de “govern espanyolista apuntalat per processistes”, a qui ha acusat de no tenir voluntat real de diferenciar i potenciar el fet cultural català. “Una llei cultural que no garanteixi que d’aquí a cinquanta anys Catalunya continuarà sent culturalment catalana no és una bona llei”, ha afirmat.
La intervenció ha culminat amb una defensa explícita del rebuig al “multiculturalisme institucional” i amb la lectura d’un fragment de Jacint Verdaguer, reivindicant la llengua i la nació com a eixos centrals de la identitat catalana. Orriols ha conclòs amb un “Visca Catalunya lliure”, en una escenificació clara de la línia ideològica del seu partit.
El debat cultural torna així a polaritzar l’hemicicle, amb un enfrontament cada vegada més nítid entre els qui defensen un model plural i obert i els qui reclamen una política cultural orientada explícitament a la preservació identitària. La tramitació de la llei evidenciarà fins a quin punt aquest xoc és només retòric o marcarà l’agenda legislativa dels pròxims mesos.
