|
Un nou informe planteja desplegar l’Agència de Migracions, crear un fons estable per a l’acollida i reforçar la integració laboral i el relat públic inclusiu
El Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) ha presentat l’informe Repensar la governança migratòria a Catalunya, en què defensa un canvi de mirada sobre les polítiques migratòries i proposa abordar-les com a polítiques de ciutadania, cohesió social i garantia de drets. L’estudi és el tercer que elabora el comitè, després dels dedicats al sensellarisme i a les prestacions econòmiques per a la infància.
L’informe planteja assumir la diversitat social, d’orígens i trajectòries com un element estructural i permanent de la societat catalana. Segons els experts, la immigració és una oportunitat per al país, però requereix polítiques actives per reduir la precarietat, la segmentació laboral i les desigualtats en àmbits com l’educació, l’habitatge o el mercat de treball, que afecten especialment les persones d’origen estranger.
El document subratlla que Catalunya ha crescut un 30% en població en els darrers 25 anys, però que aquest augment no ha anat acompanyat d’un finançament social suficient ni d’una arquitectura institucional prou coordinada. La fragmentació competencial —amb l’Estat assumint nacionalitat i immigració i les comunitats autònomes gestionant la major part de les polítiques socials— genera tensions i limita l’eficàcia del model propi de governança migratòria.
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha presidit la presentació de l’informe, que ha comptat amb la participació de la presidenta del CETIS, Rosa Alarcón, i la secretària de Cicles de Vida i Ciutadania, Teresa Llorens Carbonell.
Sis eixos per reforçar la governança migratòria
L’informe estructura les seves propostes en sis àmbits clau. En primer lloc, planteja desplegar l’Agència de Migracions de Catalunya amb recursos suficients i revisar els espais de coordinació multinivell, com la Conferència Sectorial d’Immigració, per millorar la corresponsabilitat institucional.
En l’àmbit del finançament, proposa crear un Fons Català per a Acollida i Inclusió amb cofinançament europeu i estatal, destinat als municipis segons criteris de població estrangera i vulnerabilitat, així com reforçar el Contracte Programa amb els ens locals.
Pel que fa a la cohesió social, aposta per impulsar programes de convivència comunitària, mediació i aprenentatge del català, així com itineraris personalitzats d’acollida i d’emancipació per a joves migrants sols.
En relació amb el mercat laboral, el CETIS defensa facilitar el reconeixement de titulacions i competències per evitar la subocupació, reforçar la formació professional i planificar els serveis públics segons el nombre real d’usuaris per evitar saturacions i garantir l’accés equitatiu.
L’informe també posa l’accent en la necessitat d’un nou Pacte per la Convivència Democràtica i el Benestar Social que impulsi una narrativa inclusiva i antiracista, contraresti els discursos d’odi i incorpori la història migratòria als currículums educatius.
Finalment, els experts consideren imprescindible desplegar un sistema integral de recollida i anàlisi de dades actualitzades i interoperables entre administracions, universitats i entitats socials, que permeti dissenyar polítiques públiques ajustades a la realitat i avaluar-ne l’impacte.
Amb aquest informe, el CETIS proposa avançar cap a una governança migratòria que garanteixi el benestar col·lectiu i reforci la cohesió social en un context de diversitat creixent i transformacions demogràfiques estructurals.
