|
Drets Socials reivindica la contribució econòmica de les persones migrades i reclama un debat “amb rigor i sense relats de l’extrema dreta”
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mónica Martínez Bravo, ha protagonitzat aquesta tarda un intens debat al Ple del Parlament de Catalunya en defensar la contribució de les persones migrades i acusar el Partit Popular de “comprar totalment el relat a l’extrema dreta” en matèria migratòria.
En la seva intervenció, la consellera ha recordat que l’expresident espanyol José María Aznar va regularitzar 500.000 persones i ha criticat el que considera una “deriva” del PP en el debat sobre migracions. Martínez Bravo ha lamentat que es criminalitzi “tot un col·lectiu per pràctiques extremadament minoritàries” i ha assegurat que aquest tipus de discursos són perjudicials per a la cohesió social.
La titular de Drets Socials ha posat dades sobre la taula per defensar la contribució de la població migrada a Catalunya. Segons ha exposat, hi ha prop de 600.000 persones estrangeres afiliades a la Seguretat Social a Catalunya i ha remarcat que tenen una taxa d’activitat superior a la mitjana. També ha destacat que contribueixen de manera significativa als ingressos del sistema, mentre que el percentatge de prestacions que reben és molt inferior.
Martínez Bravo ha insistit que “la immensa majoria de persones migrades venen a treballar” i ha afirmat que la seva incorporació al mercat laboral contribueix a reduir l’absentisme i a dinamitzar l’economia. En aquest sentit, ha defensat que una migració ben gestionada genera creixement econòmic i prosperitat.
La consellera ha aprofitat la seva intervenció per referir-se al tercer informe del grup d’experts en drets socials, titulat Repensar la governança migratòria, presentat recentment, que aposta per una gestió més pragmàtica i coordinada entre administracions, amb respecte als valors democràtics i als drets humans.
Pel que fa a la regularització extraordinària proposada pel govern espanyol, Martínez Bravo ha defensat que existeix un ampli consens social sobre la seva necessitat, ja que afecta persones que “ja viuen aquí” però que no poden treballar amb drets plens. Ha advertit que mantenir-les en la informalitat afavoreix l’explotació laboral.
Finalment, la consellera ha rebutjat els plantejaments basats en deportacions i ha instat els grups parlamentaris a afrontar el debat migratori “amb rigor, alçada de mires i sense alimentar relats simplificadors”. Segons ha conclòs, la gestió de la migració és una qüestió central per al futur de Catalunya i ha de basar-se en dades, respecte institucional i defensa dels drets humans.
