![]() |

La formació denuncia un “infern fiscal” per a famílies i empreses i critica l’augment del deute, els interessos i les retribucions del Govern
Aliança Catalana ha registrat aquest dilluns una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos de la Generalitat, en considerar que consoliden un model que manté una elevada pressió fiscal sobre famílies i empreses mentre es cronifica el dèficit fiscal que Catalunya pateix anualment, xifrat per la formació en més de 20.000 milions d’euros.
En l’àmbit sanitari, el projecte pressupostari preveu una dotació de 13.840 milions d’euros. Tanmateix, la despesa real del 2025 es va situar al voltant dels 16.000 milions d’euros, ja que el pressupost no absorbeix la despesa acumulada d’exercicis anteriors. Segons Aliança Catalana, el Govern torna a pressupostar per sota del que preveu gastar, generant una distorsió sistemàtica de la realitat comptable.
Els comptes també contemplen el pagament de 1.616 milions d’euros en interessos del deute, principalment vinculats al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Aquesta xifra equivaldria al conjunt de recursos destinats als departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Cultura i Política Lingüística, fet que, segons la formació, evidencia la càrrega financera que limita la capacitat d’actuació del país.
A més, el projecte inclou un increment d’uns 10.000 euros anuals en les retribucions del president de la Generalitat i dels consellers respecte a l’inici de la legislatura, una decisió que la formació considera inapropiada en un context de dificultats econòmiques per a moltes famílies.
Aliança Catalana atribueix aquests pressupostos a l’acord entre el PSC i els Comuns i sosté que consoliden un model intervencionista, amb una estructura administrativa sobredimensionada i un sistema de subvencions que, segons denuncien, afavoreix determinades entitats i organismes. En aquest sentit, també fan referència a situacions irregulars detectades en organismes públics com la DGAIA.
La formació conclou amb un rebuig explícit a “més impostos, més dèficit i més dependència” i defensa un canvi de model en la gestió pressupostària de la Generalitat.