|
Diferents partits de Figueres qüestionen l’acollida d’immigrants a l’Hotel Travé; també VOX, l’alcalde Jordi Masquef i la regidora no adscrita Àngela Domènech alerten de la pressió sobre la ciutat, mentre les formacions d’extrema esquerra i antisistema defensen les polítiques d’acollida
La polèmica per l’oferta de l’Hotel Travé de Figueres per acollir immigrants procedents de Ceuta ha tornat aquest dimarts al centre del debat polític de la capital de l’Alt Empordà. VOX Girona ha denunciat públicament l’oferiment de l’establiment al Govern espanyol i ha advertit de les conseqüències que, al seu parer, pot comportar per a la seguretat i els serveis públics de la ciutat.
El president de VOX Girona, Alberto Tarradas, ha carregat contra la possibilitat que persones arribades irregularment a Ceuta siguin traslladades a Figueres i allotjades a l’Hotel Travé.
«Els veïns de Figueres no podem pagar amb la nostra seguretat i els nostres serveis públics la irresponsabilitat migratòria de Sánchez», ha afirmat Tarradas, que considera que aquest tipus de decisions poden agreujar una situació migratòria que, segons sosté, ja exerceix una important pressió sobre les comarques gironines.
El dirigent de VOX considera que el repartiment pel territori de persones que han entrat irregularment a Espanya, finançat per l’Estat, contribueix al que la formació qualifica d’«efecte crida». El partit defensa que les persones que entren irregularment no siguin distribuïdes entre diferents territoris sinó repatriades, sempre d’acord amb els procediments legals aplicables.
En el cas dels menors estrangers no acompanyats, Tarradas reclama activar els mecanismes necessaris per facilitar, quan sigui legalment possible i atenent l’interès superior del menor, la reunificació amb les seves famílies.
L’actuació de VOX se suma a les crítiques que durant els darrers mesos han expressat diferents representants polítics de Figueres sobre l’activitat d’acollida desenvolupada a l’Hotel Travé.
La regidora no adscrita de l’Ajuntament, Àngela Domènech, ha portat reiteradament aquesta qüestió al debat públic, tant durant els plens municipals com a través de les xarxes socials.
Domènech denuncia que l’Hotel Travé funciona, a la pràctica, com un centre d’acolliment continuat d’immigrants a canvi d’una contraprestació econòmica. La regidora alerta de les conseqüències que, segons la seva valoració, aquesta situació pot tenir sobre Figueres i posa especialment el focus en la manca de recursos municipals i la pressió social que considera que suporta la ciutat.
La controvèrsia s’ha intensificat ara davant la possibilitat que l’establiment pugui rebre també persones procedents de Ceuta.
També l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, s’ha mostrat molt crític amb l’oferiment de l’Hotel Travé i amb la política migratòria del Govern espanyol.
«Abans d’oferir-se i de voler fer negoci amb més diners públics de l’Estat allotjant immigrants irregulars, seria desitjable que aquest hotel complís de manera exemplar amb les seves obligacions envers la ciutat. I, creieu-me, com a Ajuntament farem tot el que estigui al nostre abast perquè així sigui», va manifestar Masquef.
L’alcalde considera que Catalunya ja ha assumit un esforç d’acollida per sobre de les seves possibilitats i vincula aquesta situació amb les dificultats que travessen determinats serveis públics.
«Catalunya ja ha fet un esforç d’acollida molt superior a les nostres possibilitats, mentre veiem com l’estat del benestar està en fallida», va assegurar.
Masquef també va carregar contra la gestió de les fronteres per part de l’Estat i va afirmar que «estem farts de patir sempre les conseqüències d’una nefasta gestió de les fronteres i de la política migratòria». Sobre els menors no acompanyats, l’alcalde va defensar que «han d’estar a casa seva amb els seus pares».
La qüestió evidencia una important divisió política a Figueres i a Catalunya sobre la resposta davant la immigració irregular.
VOX, Masquef i Domènech han expressat, amb plantejaments i intensitats diferents, objeccions a l’arribada de més persones a la ciutat i han posat l’accent en els recursos disponibles, la gestió de les fronteres i l’impacte sobre Figueres.
En sentit contrari, formacions situades a l’esquerra i l’esquerra anticapitalista defensen polítiques d’acollida i una resposta basada en l’assistència humanitària i els drets de les persones migrants. Aquest posicionament contrasta amb les demandes d’un major control migratori i de repatriacions plantejades per VOX.
Alberto Tarradas ha elevat considerablement el to contra l’actual política migratòria del Govern central.
«Figueres, Girona i tota la província es troben desbordades. Els veïns no podem pagar amb la nostra seguretat, la nostra llibertat i els nostres serveis públics la irresponsabilitat migratòria de Sánchez, la seva debilitat davant del Marroc ni els interessos dels qui pretenen fer negoci amb la immigració», ha afirmat.
El president de VOX Girona també ha vinculat el seu posicionament amb la necessitat de reforçar la seguretat i ha recordat els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost de 2017.
Segons Tarradas, «davant de qualsevol política migratòria, la seguretat dels espanyols ha de ser la prioritat». El dirigent sosté que no es poden ignorar, segons les seves paraules, «les conseqüències d’una immigració descontrolada» ni permetre trasllats i acollides «sense garanties».
Tarradas ha reclamat també a la resta de forces polítiques i als diputats que donin suport a la petició de VOX per activar els mecanismes constitucionals que considerin pertinents per investigar eventuals responsabilitats del Govern espanyol pels fets registrats a la frontera de Ceuta.
La formació reclama igualment la repatriació de les persones que hagin entrat irregularment a Espanya, sempre dins del marc legal i de les garanties que estableixen la legislació espanyola, europea i internacional.
«Des de VOX ho tenim clar: unes fronteres segures són garantia d’uns barris segurs i d’uns serveis públics forts i al servei dels espanyols», ha conclòs Tarradas.
L’Hotel Travé torna així a situar-se en l’epicentre de la controvèrsia política a Figueres, després de mesos de debat sobre l’acollida de persones migrants a les seves instal·lacions. L’oferiment per rebre ara persones procedents de Ceuta ha reobert amb força una discussió que enfronta models molt diferents sobre immigració, acollida, control fronterer i capacitat dels serveis públics.
