|
Les nou parelles reproductores consoliden una població que va començar a recuperar-se amb el projecte de reintroducció impulsat l’any 2006
L’Estany de Banyoles ha registrat aquest 2026 una temporada històrica per a la cigonya blanca (Ciconia ciconia). Un total de 19 polls han sobreviscut i han arribat a una edat prou avançada per volar del niu, la xifra més elevada des que es tenen registres d’aquesta espècie a l’espai natural.
Les dades dels censos elaborats pel Consorci de l’Estany confirmen que es mantenen les nou parelles reproductores detectades l’any passat. La població de cigonya blanca es manté estable i plenament consolidada a l’entorn de l’Estany de Banyoles.
La xifra d’aquest any supera clarament els registres anteriors. El 2025 van arribar a aquesta fase deu polls, mentre que els anys 2019 i 2024 se’n van comptabilitzar sis. Els 19 exemplars d’aquesta temporada representen, per tant, un nou màxim històric tant pel nombre de naixements com per la supervivència durant la cria.
El Consorci de l’Estany realitza tres censos durant la primavera per controlar els nius de cigonya blanca. Aquest seguiment es duu a terme des de l’any 2006, quan va començar el projecte per reintroduir l’espècie a l’entorn de Banyoles.
Aquest 2026 es manté la colònia formada per set nius a l’estanyol del Vilar, tot i que dos dels nius que havien caigut han estat substituïts. A aquests s’hi afegeixen el niu de la llacuna de les Cigonyes i un de nou a l’estanyol de ca n’Ordis.
La parella dels Amaradors va perdre el niu a conseqüència dels forts temporals de vent registrats a principis d’any. Finalment, els dos exemplars s’han reubicat en un pollancre de l’estanyol de ca n’Ordis, on han pogut continuar la cria.
També ha canviat d’ubicació la parella que criava a la llacuna de Casa Nostra. Després d’un primer intent de construir el niu a l’estanyol de la Cendra, es va instal·lar definitivament en un pollancre del rec del Vilar, al costat d’un altre niu, i ha aconseguit tirar endavant dos polls.
Les cigonyes es poden observar habitualment en camps de conreu i zones humides de tota la comarca del Pla de l’Estany.
Malgrat les bones dades de reproducció i supervivència, el Consorci de l’Estany ha expressat la seva preocupació per la caiguda d’arbres a la zona de l’estanyol del Vilar i en altres punts de l’Estany.
Aquesta pèrdua d’arbrat provoca que cada temporada hi hagi menys espais disponibles perquè les cigonyes puguin construir els nius i reproduir-se. La conservació dels arbres de grans dimensions resulta especialment important per garantir la continuïtat de la colònia.
El projecte de reintroducció de la cigonya blanca va començar el juliol de 2006 per iniciativa del Consorci de l’Estany i amb la col·laboració de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Els primers exemplars van arribar a Banyoles procedents del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent. Després de passar dos anys en un aviari, l’any 2008 es van alliberar onze cigonyes degudament anellades. Des d’aleshores, l’espècie ha anat consolidant la seva presència a l’Estany.
El director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert, ha destacat que es tracta d’«un projecte de reintroducció de fauna protegida que ha estat un gran èxit» gràcies a la feina feta per les administracions i els tècnics del Consorci.
Tubert també ha remarcat que, més enllà de la recuperació de l’espècie i la restauració del territori, el projecte ha contribuït a la sensibilització, l’educació ambiental i la promoció de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles.
La consolidació de la població reproductora coincideix amb un pas migratori cada vegada més espectacular pel Pla de l’Estany. Les cigonyes migren entre l’1 d’agost i el 15 de setembre, quan milers d’exemplars travessen Europa de nord a sud per arribar als seus llocs d’hivernada.
Aquest estiu s’han detectat unes 1.500 cigonyes en pas per la comarca. Moltes procedeixen de França, Alemanya o Suïssa i es dirigeixen cap al sud de la península Ibèrica i el nord d’Àfrica.
Alguns exemplars s’han aturat a dormir a la ciutat de Banyoles o a la vall del Terri. Les cigonyes acostumen a passar la nit sobre edificis alts, grues, arbres, naus industrials i esglésies.
L’endemà al matí s’agrupen en grans estols i aprofiten els corrents tèrmics per continuar el viatge. Algunes es queden durant uns dies a l’entorn de l’Estany, on troben zones humides per refrescar-se, netejar-se i alimentar-se abans de reprendre la migració.
