![]() |

Girona perd quatre efectius en l’últim concurs i deixa una plaça deserta, mentre que 14 dels 19 funcionaris que abandonen les seves destinacions marxen definitivament de Catalunya
La Direcció General de Trànsit (DGT) perd personal a marxes forçades a Catalunya. L’últim concurs general de provisió de llocs de treball de la Prefectura Central de Trànsit deixa 19 places buides o amb canvi de destinació a les quatre demarcacions catalanes, a més de dues places desertes, segons denuncia la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) a partir de la resolució publicada aquest dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
Per al sindicat, aquestes dades confirmen un problema que ja s’ha convertit en estructural: els funcionaris arriben a Catalunya, però marxen tan aviat com tenen l’oportunitat de canviar de destinació. De les 19 persones que deixen les seves places, 14 abandonen definitivament Catalunya i només cinc es reubiquen dins del territori català.
Girona perd quatre efectius
La situació és especialment preocupant a Girona. La Prefectura Provincial de Trànsit perd quatre efectius i una plaça queda deserta, d’un total de només sis llocs convocats.
Barcelona perd set funcionaris i també deixa una plaça sense cobrir, mentre que les prefectures de Lleida i Tarragona perden quatre efectius cadascuna. Segons CSIF, més del 66% de les places convocades a Catalunya queden vacants o buides després de la resolució del concurs.
El sindicat considera que aquestes xifres posen en qüestió la capacitat de les prefectures per mantenir els serveis amb unes plantilles suficients i estables.
«Catalunya s’ha convertit en una destinació de pas per als funcionaris de l’Estat. Venen perquè necessiten una plaça, però marxen a la primera oportunitat. El Ministeri sap perfectament què està passant i, tot i així, continua sense posar sobre la taula cap solució real», denuncia CSIF.
La falta d’incentius agreuja la fuga de personal
El sindicat assenyala la manca d’incentestinal econòmics i l’elevat cost de vida com dos dels principals factors que expliquen la fuga continuada de funcionaris. Sense mesures que compensin aquesta realitat, CSIF considera impossible retenir els professionals i evitar que les plantilles es buidin concurs rere concurs.
L’organització sindical alerta que les conseqüències no quedaran limitades a les oficines de l’Administració, sinó que acabaran afectant directament la ciutadania. La pèrdua d’efectius pot comportar més esperes per obtenir el permís de conduir, retards en la tramitació de vehicles i més dificultats per aconseguir cita prèvia i rebre atenció.
«El que avui perd Trànsit en personal, demà ho pagarà la ciutadania en forma d’espera, retards i pitjor servei. No podem continuar mirant cap a una altra banda mentre les prefectures es queden sense efectius», adverteix el sindicat.
CSIF reclama un pla de xoc immediat
Davant d’aquesta situació, CSIF exigeix al Ministeri de l’Interior i a la Direcció General de Trànsit que impulsin un pla de xoc immediat per recuperar els efectius perduts i frenar la sortida de professionals.
Entre les mesures reclamades hi ha la creació d’un complement de territorialitat o d’una indemnització per residència que compensi el cost de vida a Catalunya i ajudi a retenir els funcionaris.
El sindicat també demana la cobertura immediata de les 16 vacants generades i de les places desertes mitjançant comissions de servei o la incorporació de personal interí de reforç. A més, reclama un dimensionament real de les plantilles en les pròximes ofertes d’ocupació pública, amb places fixes adscrites a les prefectures catalanes.
CSIF considera que no n’hi ha prou amb convocar places, sinó que cal aconseguir que els funcionaris vulguin quedar-se a Catalunya. Si el Ministeri no actua, adverteix, la pèrdua de personal continuarà deteriorant uns serveis que ja treballen al límit.
El sindicat exigeix que el Govern espanyol deixi de tractar Catalunya com una destinació provisional i adopti mesures per garantir unes plantilles estables, suficients i capaces d’oferir el servei públic que mereix la ciutadania.