|
L’equip de govern presumeix de promoció turística mentre manté la Policia Local sense prou efectius i deixa l’estació i els carrers sense la vigilància necessària davant l’escalada d’episodis violents
Llançà ha tocat fons i la situació ja fa pudor de descomposició institucional. Estem farts de callar i de mirar cap a una altra banda. En qüestió de setmanes, el nostre poble ha passat de ser una de les joies de la Costa Brava a transmetre una sensació d’abandonament, amb episodis violents que alimenten la por i la indignació entre els veïns.
Primer vam haver d’assistir a la brutal pallissa contra un lampista del municipi, una agressió que gairebé li costa la vida i que algunes fonts relacionen amb un possible conflicte vinculat a les drogues, una hipòtesi que encara no ha estat confirmada oficialment.
I la cirereta d’aquest pastís enverinat va arribar amb un robatori violent a les onze del matí, a tocar de l’Ajuntament. Una veïna va ser atacada a plena llum del dia per un jove d’origen magribí que, presumptament, li va arrencar violentament una cadena amb un crucifix que portava al coll. Tot plegat, a pocs metres del despatx de l’alcaldessa.
Com s’ha arribat fins aquí? Cada vegada més veïns assenyalen l’estació de tren com un dels punts vulnerables del municipi. No hi ha dades públiques que permetin assegurar que tots els autors dels delictes arribin en tren, però resulta incomprensible que una de les principals portes d’entrada a Llançà continuï sense una vigilància preventiva visible i regular.
És aquí on la hipocresia de l’equip de govern fa bullir la sang. Són els mateixos responsables municipals que s’omplen la boca promocionant Llançà i que gasten diners públics en campanyes per atreure cada vegada més visitants.
Volen el turisme, els ingressos i la fotografia promocional, però no reforcen amb la mateixa intensitat els serveis, la vigilància i els recursos necessaris per assumir aquest augment de mobilitat i activitat. Promocionar un municipi sense garantir-ne la seguretat també té conseqüències.
L’estació de tren s’ha convertit en un autèntic punt cec. Els trens arriben sense que hi hagi una presència policial preventiva estable, malgrat les reiterades queixes per la inseguretat al municipi. L’Ajuntament convida tothom a venir, però després es renta les mans davant les conseqüències d’una planificació insuficient.
I que ningú intenti tapar les vergonyes del govern carregant tota la responsabilitat contra els agents de la Policia Local. Els policies són treballadors que compleixen ordres i actuen amb els mitjans humans i materials que tenen disponibles.
Què poden fer els agents si estan desbordats? Com han de vigilar simultàniament l’estació, els carrers, els comerços, les urbanitzacions i la resta del terme municipal si no disposen de prou efectius ni recursos?
No es pot responsabilitzar exclusivament de la inseguretat els agents que es juguen el tipus al carrer mentre els responsables polítics semblen més preocupats per les inauguracions, els actes promocionals i les fotografies a les xarxes socials que per dotar el cos policial dels efectius necessaris.
Que una dona pateixi un robatori violent a tocar de l’Ajuntament no és només un problema policial. És el reflex del fracàs d’un govern que no ha sabut anticipar-se, planificar ni reaccionar davant l’augment de la preocupació ciutadana.
Han venut la imatge del poble per quatre xavos del turisme, han alimentat un efecte crida sense preparar Llançà per assumir-ne les conseqüències i ara deixen els veïns exposats davant la delinqüència.
Menys censura, menys somriures falsos a les xarxes socials i més actuar. Llançà necessita més efectius, més vigilància, una actuació preventiva a l’entorn de l’estació i una política de seguretat clara.
El govern municipal ha de posar ordre abans que la degradació avanci encara més i els veïns acabin assumint que sortir al carrer, anar a comprar o caminar pel centre del poble comporta un risc que mai no haurien d’haver normalitzat.
