![]() |

L’alcaldessa encapçalarà la llista del 2027 després de les denúncies del PSC per la signatura d’ajuts públics a Kinbedeball, presidida pel seu marit, i entre crítiques per la criminalitat, la neteja i les obres municipals
L’assemblea local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Salt ha escollit per unanimitat Cristina Alarcón Piedra com a candidata a la batllia per a les eleccions municipals del maig de 2027. La votació es va celebrar aquest dilluns al vespre a la Factoria Cultural Coma Cros, amb la participació de militants, simpatitzants i amics de la formació, segons la informació facilitada sobre l’assemblea.
La designació referma l’aposta d’ERC per l’actual alcaldessa, que va assumir el càrrec el 13 de desembre de 2025 després de la renúncia de Jordi Viñas. Regidora des del 2019 i número dos de la candidatura republicana del 2023, Alarcón afrontarà ara les municipals com a cap de llista. En la seva investidura va obtenir nou vots, sense que cap dels candidats assolís la majoria absoluta.
El suport intern arriba després d’uns mesos de confrontació amb l’oposició. Entre els episodis que han centrat el debat destaca la signatura de decrets relacionats amb ajuts municipals a Kinbedeball, una entitat presidida pel seu marit, que el PSC va qüestionar en diferents plens per un possible conflicte d’interessos.
La controvèrsia va arribar al ple del 16 de març. Els socialistes van retreure a l’alcaldessa que hagués signat la concessió d’una subvenció nominativa a l’associació sense abstenir-se, malgrat el vincle familiar amb el president. El portaveu del PSC, Joan Martín, va situar el debat en el terreny de l’ètica pública i la imparcialitat en la gestió dels recursos municipals. Alarcón va respondre que havia deixat la junta de l’entitat i que traslladaria el cas als serveis municipals perquè revisessin el procediment.
El cas va reaparèixer al ple d’abril. Segons va denunciar el PSC, després de l’advertiment anterior s’havia tramitat una bestreta de 2.000 euros del conveni amb la mateixa entitat, també mitjançant un decret signat per l’alcaldessa. Els socialistes van tornar a demanar explicacions sobre la seva intervenció en l’expedient.
Al maig, la discussió va incorporar una rectificació administrativa. Segons la informació publicada per Girona Notícies, un decret signat per la regidora de Junts Fanny Carabellido va corregir la tramitació, arran d’un informe de Secretaria que el PSC va invocar per reclamar responsabilitats polítiques i disculpes.
Alarcón va defensar aleshores que no tenia «res a amagar», va explicar que no havia estat conscient de la vinculació familiar en el moment de signar i va sostenir que la situació ja s’havia esmenat. També va reivindicar la feina del teixit associatiu. Martín va replicar que el qüestionament s’adreçava a l’actuació de l’alcaldessa, no a l’activitat de l’entitat beneficiària.
La seguretat és un altre dels fronts del debat municipal. Segons les xifres del Ministeri de l’Interior recollides per Girona Notícies, Salt va registrar 712 infraccions penals durant el primer trimestre del 2026, davant les 703 del mateix període del 2025, un increment de l’1,3 %. La criminalitat convencional, sense incloure la ciberdelinqüència, va augmentar un 5,4 %, de 629 a 663 fets.
Els furts van passar de 275 a 331, un augment del 20,4 %, mentre que els delictes contra la llibertat sexual van créixer de tres a set casos. Dins d’aquesta categoria, les agressions sexuals amb penetració van passar d’una a tres. En canvi, els robatoris amb violència i intimidació van disminuir un 18,2 % i la cibercriminalitat, un 33,8 %.
Al ple de juliol, Joan Martín va reclamar més actuacions contra la delinqüència i l’incivisme. La regidora de Seguretat, Margarita Gallardo, va defensar que la situació global es mantenia relativament estable i va destacar la coordinació setmanal amb els Mossos d’Esquadra.
Les crítiques del PSC al govern d’ERC i Junts també han afectat les obres dels carrils bici. El 5 d’agost, els socialistes van denunciar que s’havia hagut de refer una part del tram del carrer Marquès de Camps quan estava pràcticament acabat. La formació va assenyalar presumptes deficiències en els accessos, les amplades i les pendents de la calçada, i va exigir aclarir les responsabilitats i l’impacte econòmic de les correccions.
Segons el PSC, aquests problemes evidenciaven una manca de planificació i supervisió, amb retards i afectacions als veïns i als establiments comercials. Els socialistes també van reclamar explicacions sobre les conseqüències de les rectificacions en el calendari de les obres del carrer Francesc Macià.
La neteja i la recollida de residus han estat un altre motiu d’enfrontament. A les portes de la Festa Major, el PSC va denunciar contenidors desbordats, bosses acumulades i presència de rates en diversos punts del municipi. Els socialistes van vincular part dels problemes del carrer Francesc Macià a la retirada d’una illa de contenidors durant les obres i van reclamar al govern que exigís el compliment del contracte de recollida sense esperar-ne la renovació.
La gestió econòmica també ha generat controvèrsia. Al maig, tres operacions de crèdit destinades a inversions del pressupost del 2026 no van tirar endavant al ple. Girona Notícies va recollir les objeccions d’un veí sobre la tramitació i els requisits dels expedients. Aquelles al·legacions qüestionaven el procediment, però no equivalen, per si soles, a una resolució que acrediti les irregularitats denunciades.
Un altre debat va girar al voltant d’una gratificació de 4.000 euros al gerent municipal encarregat del planejament del futur Campus de Salut. Segons Crónica Global, el pagament havia estat ordenat per Jordi Viñas, mentre que Alarcón en va defensar posteriorment la justificació contractual i el vistiplau de Recursos Humans davant les preguntes de l’oposició. La polèmica es va produir després de l’informe desfavorable de Transports, que obligava a revisar aspectes de l’estudi de mobilitat.
El govern també va viure una crisi interna al juny amb la dimissió del regidor de Junts Jordi Subils després d’assistir a un acte d’Aliança Catalana. Alarcón li va demanar que deixés el càrrec, en una decisió que, segons el comunicat municipal recollit per VilaWeb, es va consensuar amb els socis de govern. Subils havia justificat l’assistència com una decisió personal perquè coneixia alguns participants.
Amb l’elecció d’Alarcón, ERC dona continuïtat al relleu iniciat amb la sortida de Viñas. La candidata arriba a la preparació de les municipals amb el suport unànime de l’assemblea local, però també amb un balanç de govern sotmès a les crítiques de l’oposició. La gestió dels diners públics, la seguretat, la neteja i l’execució de les obres municipals formen part del debat polític amb què afrontarà la cursa electoral del 2027.