|
En els darrers mesos, l’assentament ha entrat en el debat polític de Girona per les condicions en què viuen les persones que l’ocupen
El campament es troba sota la C-65 i la carretera de Barcelona, davant de la rotonda per on cada dia passen milers de cotxes. Hi és des d’abans de l’estiu. No és l’únic. Des de fa mesos es pot observar tot un rosari d’aquests assentaments des de la ciutat de Barcelona fins a Girona, i de Girona fins a la frontera francesa.
Són improvisats i gairebé passen desapercebuts. Estan fets de mantes, plàstics i altres tipus de deixalles. L’accés és gairebé impossible, i arribar-hi i caminar pels voltants resulta perillós: no hi ha passos de vianants i els cotxes, que passen a tota velocitat, amb prou feines deixen espai. Sota el pont, entre tot aquell formigó, el soroll dels motors es fa més intens.
Els habituals de la zona diuen que han vist sortir-ne els ocupants, garrafa en mà. Es dirigeixen a buscar aigua. No hi ha aixetes ni fonts a prop, de manera que han de fer un llarg trajecte només per omplir les garrafes. Altres veïns de la zona asseguren que fa temps tenien un fogonet i hi coïen menjar.
En els darrers mesos, l’assentament ha entrat en el debat polític per les condicions en què viuen les persones que l’ocupen. Una de les denúncies s’ha centrat en l’ús de fogonets de gas portàtils, bombones i fogueres per cuinar sota el viaducte, a pocs metres de la carretera. Una formació política va reclamar la intervenció de les autoritats i de la policia, en considerar que aquestes pràctiques suposen un risc tant per a les persones que viuen a l’assentament com per a la circulació.
La qüestió de la seguretat també ha servit per reclamar el desmantellament del campament. Un grup municipal ha denunciat la situació, acusant els ajuntaments de Girona i Salt de mantenir una actitud de suposada permissivitat i exigint el desallotjament immediat. Entre els arguments esgrimits hi ha la insalubritat, l’ocupació de l’espai públic i la manca de seguretat.
Les entitats socials i les plataformes antiracistes de la zona, entre les quals Espai Antiracista, qüestionen que la resposta a aquesta situació passi únicament per la intervenció policial o pel desallotjament. Alerten de la manca de recursos d’acollida i de la situació d’infrahabitatge que afecta aquestes persones.
El debat, des d’aleshores, no ha portat a cap solució. El campament persisteix gairebé invisible per a qui travessa la rotonda.
