|
En cinc dies s’han comès dos robatoris violents a Lloret de Mar. Les víctimes, una dona gran i una altra dona, van ser arrossegades per terra per treure’ls una cadena i un telèfon, respectivament. Els autors han estat detinguts
El 13 d’agost, l’alcalde de Lloret de Mar, Adrià Lamelas, va anunciar en un vídeo que l’Ajuntament es personaria com a acusació particular en els delictes vinculats a delinqüents multireincidents. L’Ajuntament també va difondre un comunicat sobre la mesura, emmarcada dins del Pla Lloret Actua. En aquest vídeo, l’alcalde va afirmar que deu persones acumulaven 260 detencions i també es va comprometre a fer servir «totes les eines necessàries» per combatre la impunitat.
Fonts policials de diferents cossos que actuen a Lloret de Mar i que han estat consultades per aquest mitjà desmenteixen aquestes dades. Segons aquestes fonts, no atribueixen a aquestes deu persones la majoria dels delictes que es cometen al municipi.
Les mateixes fonts expliquen que molts d’aquests detinguts són persones reincidents que a l’estiu venen de fora, atretes pel turisme lúdic i festiu de Lloret de Mar, i que, després de cometre els delictes, marxen de la població. També assenyalen que hi ha nombrosos delinqüents habituals, més de deu, que resideixen al municipi. Per això, segons la seva valoració, la delinqüència no es concentraria en les deu persones esmentades pel consistori.
La informació publicada per Girona Notícies situa en un 90% el percentatge de persones estrangeres entre les detingudes a l’estiu a Lloret de Mar, principalment d’origen àrab i de països de l’est d’Europa. Es tracta d’una estimació atribuïda a fonts policials, no d’una estadística oficial de criminalitat per nacionalitat ni de dades sobre condemnes. La mateixa informació indica que durant els mesos de juliol i agost augmenten considerablement els delictes comesos i les detencions realitzades en els diferents torns.
Crítiques als comentaris del vídeo
Els comentaris al vídeo de l’alcalde han estat criticats per la manca de presència policial i la tardança de les mesures.
A la publicació d’Instagram de l’alcalde, alguns dels comentaris destacats expressen crítiques a la gestió de la seguretat i al moment de l’anunci. Un usuari escriu: «Verge santa quina por teniu tots d'Aliança Catalana! Li esteu veient les orelles al llop i potser ja es massa tard!». Un altre qüestiona que les mesures arribin després de quatre anys de govern: «després de 4 anys de govern comences amb aquestes mesures???? haurien d'haver-se fet des del dia 1....... no saps com guanyar vots per als 4 telediaris que et queden».
Altres comentaris expressen preocupació per la seguretat —«Cada vegada Lloret fa mes por»— i demanen més presència policial. «Empezamos primero por ver presencia policial ? Digo no se... porque seguimos sin policías por las noches y en las zonas de ocio», diu un usuari. Un altre demana exemples concrets: «Podem veure algun exemple concret? Més policia?... no sé, ho dic a efectes de credibilitat».
També hi ha comentaris que valoren positivament els controls policials, però demanen que els delictes tinguin conseqüències: «La presencia y controles policiales están bien, pero es muy necesario que se entienda que en Lloret el que comete delito lo paga y más cuando atenta contra la seguridad y la tranquilidad del pueblo». Són comentaris seleccionats de la publicació i reflecteixen les opinions dels seus autors, no necessàriament les de la ciutadania en conjunt.
Augment d’alguns indicadors delictius
Les dades del Ministeri de l’Interior recollides per Girona Notícies indiquen que Lloret va registrar 1.276 infraccions penals durant el primer semestre del 2026, un 5,1% més que en el mateix període de l’any anterior. La mateixa informació assenyala augments en diverses categories, entre elles els robatoris amb violència, els robatoris en establiments comercials, els robatoris amb força a domicilis, els furts de vehicles i el tràfic de drogues. Les dades estaven pendents de consolidació.
La Llei orgànica 1/2026, en vigor des del 10 d’abril, permet que els ajuntaments exerceixin l’acció penal en determinats casos. La personació municipal no comporta automàticament l’ingrés a presó: les mesures cautelars corresponen als jutjats.
Les fonts policials consultades desmenteixen, així, que la majoria dels fets delictius a Lloret es puguin atribuir a només deu persones.
Per altra banda, resta aclarir quantes personacions ha formalitzat l’Ajuntament i quines dades concretes sustenten la xifra de les deu persones i les 260 detencions anunciades.
Així doncs, si l’Ajuntament no s’ha personat com a acusació particular en cap cas, només hi ha dues explicacions: o aquests deu multireincidents han marxat de Lloret de Mar —una hipòtesi que no encaixa amb les dades delinqüencials—, o l’alcalde ha tornat a comprometre’s amb allò que la gent vol sentir. I després, fum.
