|
La mobilitat, la crisi de la recollida d’escombraries i els conflictes de convivència concentren algunes de les principals dificultats de l’Ajuntament de Girona. El sistema de residus, marcat per una implantació problemàtica, les protestes veïnals i les modificacions successives, continua generant crítiques malgrat els canvis introduïts durant el 2026
L’evolució del servei de recollida d’escombraries s’ha convertit en un dels principals maldecaps del mandat. Les imatges de brutícia als carrers, que els veïns de Girona no obliden, el malestar ciutadà, les dificultats per trobar un habitatge de lloguer a la ciutat i el caos circulatori seran algunes de les qüestions clau de les pròximes eleccions municipals.
Mobilitat i residus
És cert que el caos de la mobilitat no és nou. Els governs anteriors han prioritzat els carrils bici i han transformat carrers clau, com el carrer de la Creu durant el mandat de Marta Madrenas, fins al punt que desplaçar-se per la ciutat és cada vegada més complicat.
La mobilitat s’ha convertit així en una assignatura pendent que travessa diferents mandats: les decisions heretades expliquen una part del problema, però els veïns continuen esperant solucions definitives.
La recollida d’escombraries, per la seva banda, s’ha convertit en un dels problemes més visibles de la gestió municipal de Salellas. La implantació del nou model, iniciada el maig del 2024 i estesa progressivament pels barris, va anar acompanyada d’acumulacions de bosses al costat dels contenidors, males olors, mobles abandonats i protestes veïnals.
El sistema va introduir contenidors intel·ligents que requereixen una targeta per obrir-los i que, inicialment, limitaven els dies i els horaris per dipositar-hi determinades fraccions. En altres zones es van implantar la recollida porta a porta i àrees de contenidors temporals. La combinació de models i les restriccions del sistema van complicar l’ús quotidià del servei, especialment als barris densament poblats.
La resposta municipal ha consistit a introduir canvis successius. El gener del 2026, Girona va començar a recuperar un model més semblant al tradicional a les zones amb contenidors intel·ligents. La qüestió és si aquests ajustos aconseguiran resoldre de manera duradora el problema de la neteja. Que l’Ajuntament hagi hagut de revisar el funcionament del sistema en diverses ocasions demostra que el disseny inicial necessitava correccions.
Habitatge: lloguers més cars i menys contractes
Qualsevol ciutadà que hagi buscat pis a Girona coneix les dificultats per trobar un habitatge a un preu raonable. Les dades confirmen que el problema no és només una percepció. Segons les estadístiques de la Generalitat elaborades a partir dels registres d’Incasòl, el lloguer mitjà dels contractes signats a Girona va arribar als 816,03 euros mensuals el 2025, un 6,4% més que l’any anterior. Al mateix temps, el nombre de contractes registrats va caure un 11,4%, fins als 2.185. És a dir, es pagava més pel lloguer i es formalitzaven menys contractes (Idescat).
El mateix Ajuntament reconeix l’abast del repte en el seu Pla local d’habitatge 2022-2027, que identifica les dificultats d’accés i de manteniment de l’habitatge i planteja ampliar el parc assequible i social. El document assenyala la necessitat d’impulsar actuacions urbanístiques, mobilitzar sòl i patrimoni municipal i col·laborar amb altres administracions i promotors socials.
El repte per al govern de Lluc Salellas és convertir aquests objectius en resultats mesurables: més habitatges assequibles, noves promocions de protecció oficial i millors possibilitats d’accedir al lloguer per als residents. Un pla municipal pot fixar prioritats, però la seva eficàcia a hores d’ara és discutible.
Properes eleccions
Salellas ha explicat que porta les tradicionals espardenyes de set vetes perquè li recorden els seus avis pagesos, els seus orígens i el seu vincle amb el territori. Segons expliquen persones que assisteixen als seus discursos a l’Ajuntament, està cansat de repetir que és orfe. Darrerament, amb les eleccions municipals cada vegada més a prop, ha intensificat la seva presència a les xarxes socials i s’apunta a tota mena d’actes que li poden generar un «m’agrada».
El context li és favorable: Junts exerceix una oposició poc incisiva i dona suport als seus projectes votant-hi a favor, mentre la possible candidatura de Sílvia Paneque continua sense concretar-se. Entre els símbols dels seus orígens, el relat personal i l’omnipresència digital, Salellas reforça la seva imatge pública. La incògnita és si aquesta estratègia serà suficient per convèncer una ciutadania que també jutja els seus governants pels resultats de la seva gestió.
