|
Fonts governamentals sostenen que l’entitat va emetre un certificat de vulnerabilitat per al fill d’un vicecònsol marroquí i que la sol·licitud de regularització va ser rebutjada; el seu president, Mohamed Chaib, va ser diputat del PSC i del PSOE
Fonts governamentals vinculades al procés de regularització extraordinària del 2026 han informat Girona Notícies que la Fundació Ibn Battuta va emetre un certificat de vulnerabilitat per al fill d’un vicecònsol del Marroc destinat a Barcelona. Segons aquestes fonts, els funcionaris van detectar un presumpte intent de frau de llei i van rebutjar la sol·licitud durant l’estiu.
Les mateixes fonts sostenen que el beneficiari havia acabat la seva formació acadèmica i buscava feina, però que la seva autorització de residència com a familiar de personal diplomàtic li ho impedia. La presumpta irregularitat s’hauria produït en acreditar una situació de vulnerabilitat per accedir a una via excepcional de regularització.
El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions inclou la Fundació Ibn Battuta en el llistat oficial d’entitats col·laboradores acreditades. La normativa ministerial estableix que les entitats socials inscrites poden expedir certificats de vulnerabilitat i que aquests només són necessaris en un dels supòsits previstos per a la regularització. La inscripció acredita que la fundació pot actuar com a entitat col·laboradora, però no confirma la validesa d’un certificat concret ni resol les acusacions sobre aquest cas.
La presidència de la fundació l’ocupa Mohamed Chaib Akhdim. La fitxa oficial del Parlament de Catalunya recull que va ser diputat entre el 2003 i el 2010 dins del grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi; el Congrés dels Diputats registra que va ocupar un escó entre el 2018 i el 2019 dins del Grup Socialista. La seva trajectòria política n’acredita, així, la vinculació anterior amb el PSC i el PSOE.
La trajectòria de Chaib també va ser objecte d’un reportatge d’El Mundo publicat el juliol del 2018, titulat «L’honorable corresponsal que va néixer a Tànger». L’article abordava el seu perfil polític i les seves relacions amb el Marroc, i incloïa acusacions de presumptes vincles amb serveis marroquins.
